Llengua | Voilà! Más que francés

Usos del pronom personal ON en francès

En francès, el pronom on s’utilitza molt i és important conèixer el seu significat. Molt sovint substitueix al pronom nous:

Cet été, on ira en Estrémadure = Cet été, nous irons en Estrémadure.

Atenció! Cal distingir el significat del pronom on del seu model de conjugació: si on significa generalment nous, el verb que el segueix està conjugat amb la tercera persona del singular i no amb la primera del plural.

Per tant, sobretot no s’ha de dir:

Cet été, on irons en  Estrémadure.

On també pot ser unpronom indefinit útil per expressar generalitats:

On mange bien dans ce restaurant (és a dir: tout le monde mange bien dans ce restaurant).

I el desconegut:

On frappe à la porte (qui? je ne sais pas.)

¿S’ha de dir on o l’on? La presència de l’article l’ davant de on no és gens obligatori i és més freqüent en l’ús formal que en el registre col · loquial. Es tracta d’un vestigi de l’antic francèson era originàriament un nom, que significava “homme” i se’l feia precedir, igual que els altres noms, de l’article. Però l’on també és molt útil per evitar el hiat, que els francesos detesten, com ja hem vist en un post precedent:

Si l’on veut” equival a ” Si on veut “, però és més “agradable” a les orelles franceses!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

E caduca i assimilació regressiva en francès

Avui, un tema una mica tècnic i per tant una mica delicat. Es distingeixen en fonètica dos tipus de consonants: les sonores, que es produeixen utilitzant les cordes vocàliques, i les sordes, per les quals no usem les cordes vocals. En general, a cada consonant sorda correspon una versió sonora i viceversa.

Consonant sonora Consonant sorda
B (Banane)

D (Danemark)

V (Rêve)

Z (Casa)

J (Girafa)

G (Galápagos)

P (Patate)

T (Toronto)

F (France)

S (Suisse)

CH (Chocolata)

K (Cameroun)

En francès, és freqüent que desaparegui a l’oral la e dita caduca o muda (excepte en el sud de França); aquesta desaparició posa llavors en contacte dues consonants.

Ex.: ” Je peux ” es pronuncia ” j’peux ” ; ” je veux ” : ” j’veux ”

Però, és impossible pronunciar una consonant sonora seguida d’una consonant sorda o una consonant sorda seguida d’una consonant sonora: dues consonants de naturalesa diferent no poden ser pronunciades juntes. Per tant, és necessari modificar la naturalesa d’una de les dues consonants: en francès, generalment, és la segona que influencia la primera i que li dóna la seva naturalesa.

– A ” j’peux “, la “j” és sonora i la “p” és sorda; cal fer doncs una modificació. La “p” donarà la seva naturalesa a la “j”, és a dir, que hem de pronunciar la versió sorda de “j”, que és “ch”. Fonèticament, ” j’peux ” serà doncs ” chpeux “.

– A ” j’veux “, la “j” és sonorai la “v” també ho és. No hi ha cap problema, les dues consonants podran pronunciar-se seguides sense efectuar cap canvi.

 

 

 

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , ,

Paraules compostes de la repetició d’una síl·laba en francès

En francès, algunes paraules del llenguatge infantil o familiar es componen d’una síl·laba repetida. De vegades, la paraula inclou la repetició de la síl·laba inicial de la paraula original: cracra prové de la primera síl·laba de crasseux (llardós).

Deixem de banda el llenguatge infantil, que probablement no tindràs l’oportunitat d’usar en un context professional! Diguem només que lolo és llet, tonton i tata, oncle i tia, joujou, una joguina, coco, un ou, faire dodo, dormir (com en la famosa cançó de bressol), i doudou, l’objecte que consola a un nen (probablement repetint la doux).

La paraula bonbon és un fals amic per als catalanoparlants. L’origen de la paraula és evidentment una repetició de la paraula bon, però significa un caramel i no xocolata! Un gogo és una persona massa crèdula a qui és fàcil enganyar; està fet a partir del verb familiar gober: empassar però també en sentit figurat creure cegament. Els chichis són maneres massa formals; la frase generalment s’usa en una oració negativa: « Ne faisons pas de chichis ! », és a dir: «Fem tot això d’una manera senzilla!».

Hi ha moltes paraules formades sobre el mateix model i pots trobar una llista completa a Wikipedia!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , ,

Com expressar la hipòtesi en francès

Els estudiants de francès llengua estrangera coneixen, en general, l’ús de “si” en el qual cal distingir tres casos:

  1. Si + present/pretèrit indefinit + present, futur o imperatiu

Si tu as le temps, tu peux venir.

Si tu as le temps, tu viendras nous voir ?

Si tu as le temps, viens nous voir.

Si tu as fini, tu peux sortir.

  1. Si + imperfecte + condicional simple

S’il faisait beau demain, on pourrait aller pique-niquer.

  1. Si + plusquamperfet + condicional compost

Si tu étais venu, tu aurais pu rencontrer Mario. (mais tu n’es pas venu et c’est maintenant trop tard)

Però existeix en altres formes d’expressar la condició i el supòsit que, sovint, els estudiants obliden:

  • Au cas où + condicional (simple o compost)

La principal dificultat, aquí, pels catalanoparlants és usar el condicional i no el subjuntiu, com solen fer-ho (influència de la seva llengua materna):

Au cas où tu aurais perdu mon adresse, je te redonne mes coordonnées.

  • A condition que, pourvu que + subjuntiu

Je veux bien te prêter ma voiture à condition que tu sois prudent.

La conjunció à condition que es transforma en à condition de si el subjecte dels verbs de les dues oracions és el mateix:

Pierre fera ce travail à condition d’avoir le temps. (el subjecte de “ faire ce travail “ y de “ avoir le temps “, és Pierre).

  • El gerundi

També s’utilitza sovint el gerundi:

En cherchant bien, tu la retrouveras, cette bague !

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

El discurs indirecte en francès (1)

És freqüent repetir les paraules d’algú, és el que en gramàtica es diu el discurs indirecte. Aquest generalment planteja un problema per al parlant: ha de modificar la sintaxi de l’oració original.

Una primera transformació es refereix al tipus d’oració. Per introduir una oració declarativa, fem servir « que ».

Je vous remettrai le dossier demain matin.

Je lui ai dit que je lui remettrais le dossier demain matin.

Per introduir unapregunta tancada, fem servir « si ».

Vous pouvez m’envoyer le devis avant mardi ?

Je lui demande s’il peut m’envoyer le devis avant mardi.

Per introduir una pregunta oberta, reprenem la paraula interrogativa.

Où achetez-vous ces produits ?

Je lui ai demandé elle achetait ces produits.

Per introduir unapregunta amb « quoi », « que » o « qu’est-ce que » fem servir « ce que ».

Tu fais quoi ?

Il lui demande ce qu’elle fait.

Que voulez-vous dire ? Qu’est-ce que vous voulez dire ?

Je vous demande ce que vous voulez dire.

Finalment, per introduir una oració a l’imperatiu, utilitzem la preposició « de ».

Asseyez-vous !

Il m’a demandé de m’asseoir.

Per a aquesta primera transformació, caldrà afegir la dels marcadors temporals (per exemple, ce jour-là per aujourd’hui, la veille per hier o le lendemain per demain) i els pronoms subjecte així com els adjectius possessius i demostratius.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , ,

Els falsos anglicismes del francès

Algunes paraules utilitzades en francès semblen provenir de l’anglès, quan no és així!

Preneu l’exemple de pipole (amb tots els seus derivats, pipolisation, pipoliser, etc), que en francès significa «vedette» (que va donar el terme «presse pipole» per referir-se a la premsa que s’interessa per la vida privada de les celebritats). L’origen de Pipole es troba a people, però hi ha un contrasentit perquè people significa «la gent».

Però algunes paraules franceses amb consonàncies en anglès no existeixen ni tan sols en la llengua de Shakespeare! Així, recordman, babyfoot tennisman, no tenen cap significat en anglès. Simplement, són paraules inventades «per semblar anglès». Efectivament, els pseudo anglicismes de vegades estan plens d’esnobisme!

Però si tennisman no existeix en anglès, la paraula tennis, que creiem que és anglesa, no ho és! Tennis ve del francès antic: era l’exclamació que cridava l’adversari en el moment de llançar la pilota al «jeu de paume»; (és a dir: Tenez !, Tingui!). Efectivament, no cal oblidar que el francès ha estat durant molt de temps la llengua de l’aristocràcia anglesa (la millor prova és que l’adagi de la monarquia anglesa és en francès: «Dieu et mon droit»). Una part important del lèxic anglès ve, per tant, del francès.

En resum, com en el tennis es passa la pilota, els francesos van llançar «tennis» als anglesos, que l’hi han rellançat alguns segles més tard!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

Molière en l’origen de moltes expressions del francès quotidià (2)

Fa uns mesos, vam veure algunes expressions franceses preses directament d’obres de Molière. N’hi ha d’altres!

Martine, acomiadada per la seva senyora Philamine amb l’argument que comet errors gramaticals, pensa que això és solament un pretext: « Qui veut noyer són chien l’accuse de la rage », és a dir, qui vol ofegar el seu gos, diu que està rabiós (Les femmes savantes). Certament, l’expressió proverbial existia abans de Molière sota una altra forma (« Qui bon chien veut tuer, la raige li met seure »), però és la de Molière que s’usa comunament avui quan es vol suggerir que s’empra una excusa per desfer-se d’algú.

En el Bourgeois gentilhomme, el Sr. Jourdain s’alegra en descobrir que, estant tot llenguatge classificat en prosa o en vers, sempre ha fet prosa sense saber-ho. « Faire de la prose sans le savoir » és, per tant, avui una manera d’explicar amb humor que s’ha tingut èxit en una activitat però per casualitat i sense haver-ho volgut.

Finalment, « le petit chat est mort »  revela una excessiva ingenuïtat i ignorància sobre el món que l’envolta. Aquesta és la resposta d’Agnès a Arnolphe a L’école des femmes. Aquest últim es va endur aquesta noia pobra i va fer que es criés en un convent per aïllar-la millor i casar-se amb ella. Un dia, mentre ell la visita i li pregunta què ha succeït recentment, Agnès li respon innocentment: « Le petit chat est mort » (El gatet és mort).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

Com pronunciar la h en francès?

Però, per a què serveix la h en francès? Si mai no es pronuncia! La situació es complica quan se sap que en francès existeixen dos tipus de h: la aspirada i la h muda. De vegades els francesos semblen una mica recargolats: per a què inventar dues variants d’un so que no existeix? És que, si la h no es pronuncia, hi ha, no obstant això, conseqüències en l’elisió i l’enllaç: una h aspirada ho prohibeix mentre que una h muda ho autoritza:

Le hameau et Les hameaux (sense enllaç).

L’heure et Les heures (amb enllaç).

Com saber si la h es aspirada o muda? En general, si la paraula és importada i té un so h articulat en la seva llengua d’origen (principalment llengües germàniques, l’anglès i llengües orientals), la h es manté en l’ortografia francesa i serà aspirada (però ja no serà articulada, com acabem de veure). Però moltes paraules d’origen estranger acaben, amb l’ús, per perdre la seva h aspirada. És el cas, per exemple, de handicap, que ve de l’expressió anglesa caps, hand in capque significa “mà dins del barret”. Actualment, molts francòfons pronuncien:

L’handicapé et Les handicapés (amb enllaç).

Per tant, no hi ha cap truc infal·lible per esbrinar si la h inicial és muda o aspirada. La millor solució, en francès llengua estrangera, és memoritzar cada paraula!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

Introduir la conseqüència amb « AUSSI »

Aussi és una de les primeres paraules que l’alumne troba i memoritza durant la classe de francès:

J’aime la musique reggae, et toi ?

Moi aussi.

Però aussi té un altre significat que la immensa majoria dels estudiants ignora: és un connector lògic que introdueix la conseqüència:

Il avait manqué son train, aussi il est arrivé en retard (ou: il avait manqué son train, aussi est-il arrivé en retard).

Aquest connector pertany al registre de la llengua formal i, per tant, és poc utilitzat en la forma oral.

El problema és que el significat de aussi difereix segons el seu lloc en la frase: situat després del verb, és un sinònim de également, a l’inici de la frase, significa per consegüent, doncs.

Però:

Aussi, j’ai été au supermarché.

Un error dels catalanoparlants és imitar la sintaxi de la seva llengua. També es tradueix per aussi i pot estar col·locat en qualsevol lloc de la frase, però és freqüent que estigui situat a l’inici. L’estudiant que traduirà literalment tendirà a començar la seva frase per aussi sense adonar-se que el significat canvia llavors. Estigueu atents doncs a l’hora d’utilitzar aussi!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

L’accent circumflex en francès

Encara que l’accent circumflex va aparèixer en el Renaixement, s’ha utilitzat sistemàticament en l’idioma francès des del segle XVIII. Fins a aquell moment, es continuava escrivint algunes s col·locades davant d’una altra consonant i això fins i tot si ja no es pronunciaven en francès. Quan es va editar el diccionari de l’Acadèmia Francesa l’any 1740, es va decidir que aquestes s serien eliminades de la grafia. Però els francesos, potser excessivament nostàlgics, van decidir notar aquesta desaparició amb un accent circumflex sobre la vocal precedent.

 

 

És així que teste s’ha convertit en tête, hospital, hôpital, bastir, bâtir, etc. Saber l’origen d’aquest accent és, per tant, molt útil per a tots els parlants de llengües romàniques que han conservat la s perquè encara es pronuncia. Si una paraula amb un accent circumflex és difícil d’entendre, n’hi haurà prou amb afegir una s darrere de la vocal per trobar, en principi, la paraula d’una llengua llatina. Així, Pâques dóna naturalment Pasques, és a dir Pasqua en català. Però compte! no totes les s davant de consonants han desaparegut perquè algunes continuen pronunciant-se… Per tant, s’escriu fête, però festin i festoyer.

Finalment, també s’utilitza l’accent circumflex com un signe diacrític, és a dir, per distingir els homòfons: sûr i sur, i du, mûr i mur, etc.

Per concloure, cal notar que des de la reforma de la simplificació de l’ortografia oficial del francès de 1990, el circumflex ha desaparegut de la i i de la u (excepte si la seva desaparició pot donar lloc a ambigüitat, com en / du, per exemple).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , , ,