A l’oral, per expressar l’oposició, molts francesos utilitzen (i abusen) del mais associant-lo amb quand même.
Òbviament, els podeu utilitzar de manera separada:
– Je lui ai dit que c’était dangereux mais il est parti.
– Je lui ai dit que c’était dangereux: il est quand même parti.
Però, també es pot dir a l’oral:
– Je lui ai dit que c’était dangereux mais il est quand même parti. (o: mais il est parti quand même)
En aquest cas, quand même ve a reforçar el mais i l’oposició. És una mica com si, oralment, de vegades repetim innecessàriament:
Paul, il est parti avec sa voisine
Le livre, tu me le rends demain, d’accord?
Per utilitzar bé quand même, heu de col·locar-lo després del verb:
*Il n’a pas le permis, quand même il conduit* n’est pas possible.
Il n’a pas le permis (mais) il conduit quand même.
Tanmateix, quan s’associa a mais, és possible trobar-lo abans del verb:
Il n’a pas le permis mais quand même il conduit !
Quand même és utilitzat igualment per ensenyar el seu descontentament, per indicar que l’altre exagera. Imagineu que us empenyen una mica bruscament en una cua; us gireu i dieu arrufant les celles a la persona situada al vostre darrere: “Quand même !”
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!