Aquest any se celebra el 400è aniversari del naixement de Molière; aquest geni no només va deixar la seva petjada a la història del teatre, sinó que també va deixar moltes expressions en francès; els francesos les repeteixen sovint, sense saber que ell n’és l’autor.
És el cas de « tarte à la crème » (pastís de crema). Aquesta expressió designa un clixé, una fórmula socorreguda i sense sentit.
« La transition numérique c’est le sujet tarte à la crème qu’on nous sert matin, midi et soir, du magazine Management au journal télévisé de Jean-Pierre Pernot sur TF1 », décoche d’entrée Mathias Crouzet.
El seu origen es troba a l’obra L’école des femmes. Un dels personatges, Arnolphe, explica que la dona ideal ha de ser tan ignorant, que en el joc del corbillon (joc en què calia respondre amb noms rimant on), respondrà « Une tarte à la crème » a la pregunta « Qu’y met-on ? ».
Alguns crítics van considerar que aquesta rèplica era massa prosaica i no era adequada per a una obra de teatre. A La critique de l’école des femmes, per provocació, Molière acumula els « tarte à la crème » a les rèpliques dels seus personatges i obté així un efecte còmic amb la repetició.
« Que diable allait-il faire dans cette galère ? » (Què dimonis feia en aquesta galera?) s’ha convertit en una expressió corrent. Significa «Per què s’ha ficat en un embolic com aquest?». Està presa de les Fourberies de Scapin (Molière la va prendre prestada d’un altre autor però va ser ell qui la va popularitzar). Léandre, fill de Géronte, necessita diners, però el seu pare es nega. El seu criat, Scapin, té la idea d’una estratagema. Fa creure a Géronte que Léandre va entrar en una galera turca i que, salpant seguidament el capità, va ser segrestat. Léandre només serà alliberat si paga 500 escuts. Géronte, compleix, però cada vegada, al moment de lliurar la suma a Scapin, repeteix, desesperatper haver-se de desprendre dels seus diners: « Que diable allait-il faire dans cette galère ? ». El que és còmic, novament aquí, és la repetició.
Mais que diable est-il allé faire dans cette galère ? En disant cela je pense bien sûr à Thierry Henry. Il n’aurait sans doute jamais dû aller jouer au F.C. Barcelone, ou plutôt il aurait dû y aller plus tôt dans sa carrière. (Agora vox, Escatafal, 14/03/2008)
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
