En francès, l’adjectiu «petit» pot expressar una intenció afectuosa; en gramàtica, es diu que és hipocorístic. Com a tal, «petit» denota un sentiment amistós (i per tant no expressa cap quantitat):
Tu sais, la petite brune qui habitait à côté ?
Oui, et bien ?
Elle a déménagé à Orléans.
o fins i tot amorós, especialment si està precedit per un adjectiu possessiu:
Sa petite amie est Italienne.
El o la petit(e) ami(e) és la persona que coneixem i de la qual s’està enamorat/da. Penseu també en totes les interpel·lacions afectuoses que poden dirigir-se a les persones que s’estimen: mon petit chat, mon petit chéri, mon petit chou, etc.
No obstant això, aneu amb compte, un adjectiu possessiu seguit d’un «petit» també pot expressar la condescendència i el menyspreu:
Mon petit monsieur, il faudrait voir à vous adresser à moi d’une autre manière !
Parlant de coses, l’adjectiu «petit» emfatitza el que considerem agradable. Si un amic et diu un dia: «J’ai découvert un petit restaurant dans le quartier des Halles…» (oralment, és important deixar en suspens aquesta oració per la seva intel·ligibilitat), simplement t’està explicant que és un bon restaurant, que es menja bé, etc.
Aquest ús de «petit» és molt usat en les invitacions, per subratllar tot el plaer que un podrà obtenir al acceptar-les:
- Ça te dit de se faire un petit ciné, ce soir ?
- Un petit café ?
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!