La paraula « boîte », amb el seu petit accent circumflex que pren el lloc de la « s », s’utilitza en francès des del segle XII. Deriva del gal·loromà buxita, que vindria del llatí buxus, el boix amb el qual van ser fets certs petits cofres i que ha donat lloc a l’equivalent anglès box.
« Boîte » va designar en primer lloc, en diversos argots, un lloc clos, on s’estava estret, tancat (penseu que « boîte » també serà més endavant el sinònim de discoteca), incòmode i… on, per acabar, es treballa. Flaubert ja, en la seva correspondència, en 1874, empra aquesta forma per referir-se a un lloc de treball poc agradable. Finalment ha acabat per designar comunament una empresa: « Tu travailles dans quelle boîte ? », « Et ta boîte, ça va ? », etc.
Però què fem en una empresa ? On taffe, per descomptat. « Taffer » ve de « taf », sinònim familiar de « treball »: « Et ton taf, ça va ? », « Désolé, je ne peux pas, j’ai trop de taf ». « L’origen de la paraula « taf » és fosc: acrònim de « Travail À Faire » donat pels professors o descendent del vell argot dels lladres, el taf que designava la part de botí, després de la recompensa d’un treball?
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
