La manera de designar les persones amb les quals es manté una relació jeràrquica en el treball ha canviat des de fa uns 15 anys. Durant molt temps, el responsable de departament anomenava les persones que treballaven sota les seves ordres els seus “subordonnés”, és a dir: que depenien jeràrquicament d’una persona de més alt nivell. Des que s’intenta, com els anglosaxons, de reduir la distància jeràrquica a la feina, “subordonné” s’ha convertit en pejoratiu i discriminatori.
El subordinat s’ha transformat en collaborateur (és a dir: persona que treballa amb altres). Alguns critiquen això de políticament correcte i ho consideren una gran hipocresia. En tot cas, resulta paradoxal utilitzar una paraula que fins aleshores havia estat també molt marcada i pejorativa, i fins havia arribat a ser un insult. En efecte, un collaborateur (o millor, un ”collabo”) durant molt temps ha designat el partisà i l’artífex de la col·laboració amb l’enemic durant l’ocupació alemanya en la Segona Guerra Mundial.
Per contra, “chef”, forma popular, és cada vegada menys utilitzat. “Supérieur hiérarchique” o ”responsable de service” són preferits majoritàriament.
No obstant això, per a la persona que exerceix la mateixa funció que una altra o que forma part de la mateixa estructura, s’usa encara i sistemàticament la paraula “collègue”. Per cert, cal subratllar que “collègue” no suposa de cap manera tenir una relació d’amistat, com és el cas en català. Tot i que, evidentment, un “collègue” pugui també convertir-se en un amic.
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
