Des de fa poc més de deu anys, una expressió s’ha difós ràpidament entre gairebé tots els parlants francesos: « On va dire » (literalment «Anem a dir»).
On va dire que c’est possible.
On va dire qu’il a un caractère difficile.
« On va dire » pretén en principi introduir l’opinió de l’interlocutor. A més, hi ha moltes expressions sinònimes: « Disons que », « Je dirais que » o « Je pense que ».
Je dirais que c’est possible.
Je pense qu’il a un caractère difficile.
No obstant això, el significat no és exactament el mateix. Amb « On va dire », l’interlocutor s’implica menys personalment. L’expressió és també menys franca. Sembla introduir el resultat d’un acord, d’una negociació. El parlant tracta així d’evitar tota confrontació, és més políticament correcte (i en això la locució és ben contemporània).
Però l’expressió també s’ha convertit en un veritable tic del llenguatge, el que és insuportable per a molts. A més, a l’utilitzar-lo, algunes persones semblen admetre que no troben la paraula correcta i que utilitzen una, a falta d’una altra més exacta.
– C’était comment, la réunion ?
– On va dire… intéressante !
A tenir en compte també la locució-frase « On va dire ça comme ça » (literalment «Anem a dir-ho d’aquesta manera»): la persona no està completament d’acord amb el seu interlocutor però prefereix no estendre’s.
– Il est parfaitement bilingüe en russe !
– On va dire ça comme ça !
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
