En totes les èpoques, certes expressions es converteixen de sobte en veritables tics del llenguatge. El seu ús constant per una gran part de la població exaspera als que es resisteixen a elles i les veuen com fórmules buides i sense sentit. Aquest ha estat el cas, durant els últims deu anys més o menys, de « On va pas se mentir », és a dir: “No hem d’enganyar-nos a nosaltres mateixos” (la variant « Il faut pas se mentir » també existeix); l’expressió era fins i tot el nom d’un programa de televisió entre 2012 i 2016.
Primer notareu l’absència de la primera negació «ne» (« On ne va pas se mentir »), que és una clara indicació de l’origen oral de l’expressió. Què significa això? Anuncia que l’orador es nega no només a mentir sinó a deixar-se enganyar per les aparences: exposarà els fets tal com són. Per tant, és una manera de mostrar que un és franc i intel·ligent. Sent una expressió gratificant per a l’orador que la utilitza, « On va pas se mentir » és lògicament popular entre la població.
El problema és que l’expressió es fa servir molt sovint per pronunciar banalitats… Per exemple, un article sobre la qualitat dels productes cosmètics es titula « On va pas se mentir… l’industrie nous ment! » (“No hem d’enganyar-nos a nosaltres mateixos… la indústria ens enganya!”), que, admetem-ho, no és un gran descobriment. Diàriament, sentiràs frases com:
On va pas se mentir, je ne suis plus tout jeune (No ens hem d’enganyar, ja no sóc jove).
On va pas se mentir, je suis vraiment fatiguée (No ens hem d’enganyar, estic molt cansada).
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
