Molts estrangers coneixen i es diverteixen amb l’expressió ménage à trois, però la paraula ménage és l’origen de tota una família de paraules molt més freqüents que aquesta frase. Heus aquí algunes d’elles.
Ménage té dues principals accepcions; la primera és «casa, interior». D’aquí deriva particularment el grup:
- aménager: preparar amb vista a un ús determinat; per exemple, condicionar la seva casa, però també condicionar el temps de treball, etc.
- déménager: transportar objectes d’un habitatge a un altre, després, per extensió, canviar de vivenda (atenció! el verb déménager no és mai pronominal!)
- emménager: instal·lar-se en un nou habitatge
Això també ha donat lloc a faire le ménage, és a dir, a netejar i a arreglar un habitatge, i posteriorment a femme de ménage. La ménagère és la dona que s’ocupa de les feines de la llar, és a dir, de la casa. El verb (se) ménager significa emprar amb mesura, tractant d’estalviar les seves forces o la seva vida (o les d’un altre, com diu la dita: «Qui veut voyager loin ménage sa monture» («Qui vol viatjar lluny cuida de la seva muntura»).
Ménage significa igualment «vida en comú d’una parella». D’aquesta accepció vénen les expressions: Ménage avec ou sans enfant, scène de ménage, i… ménage à trois, que, com haureu pogut observar, és un oxímoron ja que una llar està constituïda, per definició, per dues persones!
En els nostres cursos de francès, també s’aprèn això!
