La gramàtica francesa explicada a través de la fonètica

La gramàtica francesa explicada a través de la fonètica

Com totes les gramàtiques de les llengües romàniques, la gramàtica francesa és “complicada”, això sí. Però hi ha alguns consells que et poden ajudar-te en el teu aprenentatge. No entendre fins a quin punt els francesos detesten el hiat, és a dir, la successió de dues vocals que pertanyen a síl·labes diferents, és estar condemnat a no entendre una multitud de “rareses”. Perquè els francesos són molt enginyosos quan es tracta d’evitar aquest hiat tan desagradable a les seves orelles. Simplement podem dir que el principi recurrent és intercalar una consonant entre les dues vocals en qüestió.

Aquest antipatia vers el hiat explica per tant algunes excepcions gramaticals:

  • L’adjectiu demostratiu masculí singular Ce es transforma en Cet davant d’una paraula que comença amb vocal: Ce stylo / Cet ami
  • L’adjectiu possessiu femení de la tercera persona del singular Sa es converteix en Son davant de vocal: Sa participation /  Son offre
  • Els articles Le i La passen a L’ davant d’una paraula que comença per vocal: Le manteau / L’ordinateur i La chaussure / L’ école
  • Els pronoms personals Le i La també es converteixen en L’ davant un verb que comença per una vocal: Il l’a reconnue immédiatement / Nous l’écoutons avec attention
  • Alguns adjectius es transformen: per exemple, beau es converteix en bel i vieux canvia a vieil:  Beau bâtiment / Bel édifice i Beau cheval / Bel homme
  • L’adició d’una « t » d’enllaç en determinades inversions subjecte-verb per la interrogació (quan el verb acaba en vocal i el pronom també comença amb una vocal): Reviendra-t-il ? A-t-il chanté ?

Així doncs, de vegades el francès no multiplica les excepcions gramaticals per pur plaer (o per pura malícia!).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *