El futur del francès ja no depèn més de França: fa molt temps que el país ho sap. No és, per cert, França, com sovint es creu, erròniament, que promou i defensa la francofonia: són majoritàriament països africans que han dut a terme i encara duen aquest projecte. A finals dels anys 60, els pares fundadors de la francofonia són senegalesos, nigerians, cambodjans i canadencs … però no francesos!
És que molts “pols de francofonia autònoms” es troben a l’Àfrica i les generacions que neixen actualment en molts països de l’Àfrica Negra (principalment) viuen en una matriu francòfona. Una projecció de la Organisation Internationale de la Francophonie estima en 500 milions el nombre de francòfons a l’Àfrica el 2050 (sobre un total de 700 milions). Tothom està d’acord que el continent africà és el que coneixerà el major creixement econòmic al segle següent.
És per això que el francès esdevé una llengua indispensable per a les empreses de la Península Ibèrica que busquen el seu desenvolupament a través de l’exportació: els seus veïns més o menys immediats són francòfons. Al nord, per descomptat, a Europa, queda França, Bèlgica i Suïssa: un conjunt de 75 milions de francòfons. Però especialment al sud: més de 10 milions al Marroc, més de 6 milions a Tunísia, i prop de 18 milions a Algèria malgrat haver seguit una política d’arabització des de la seva independència. Els naturals d’aquests països no dominen prou l’anglès, el francès segueix i sobretot, segons els estudis, seguirà sent la lingua franca.
Els països del Magrib són sovint una porta d’entrada per després arribar als països de l’Àfrica Negra. Moltes empreses de la península s’han adonat i el moviment s’ha accelerat des de la crisi: per a molts, ha estat necessari buscar el creixement a l’exterior. Avui dia, pràcticament tots els nostres clients necessiten el francès per al seu desenvolupament a l’Àfrica!
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
