Dues expressions col·loquials són molt utilitzades pels francòfons per referir-se a les seves activitats professionals. La paraula « boîte », amb el seu accent circumflex a la i, ja s’utilitzava en francès al segle XII. Derivaria del gal·loromà buxita, que vindria del llatí buxus, el boix del qual es feien certes capses i que va donar l’equivalent anglès box (ja hem vist que moltes paraules angleses deriven directament del francès).
« Boîte » va designar primer, en diversos argots, un lloc tancat, on s’està atapeït, tancat (penseu que boîte es convertiria més tard en un sinònim de discoteca), incòmode i… on, finalment, es treballa. Per tant, la paraula ha acabat designant comunament una empresa: « Je viens de changer de boîte » (Acabo de canviar d’empresa), « Et ta boîte, ça va ? » (Com va la teva empresa?), etc. És important saber: en una conversa espontània, els francesos prefereixen parlar de boîte que d’empresa.
Però què es fa a una empresa? Es treballa, és clar. Però, millor encara, « on bosse » (es treballa) o « on taffe » (els dos verbs són sinònims i col·loquials). « Taffer » ve de « taf », sinònim col·loquial de feina: « Et ton taf, ça va ? » (Va bé a la teva feina ?), « Désolé, je ne peux pas, j’ai trop de taf. » (Ho sento, no puc, tinc massa feina). L’origen de la paraula « taf » és fosc: un acrònim de « Travail À Faire » (treball per fer) donat pels professors? O és una paraula que ve de l’antic argot dels lladres, el taf que designa la part del botí, per tant la recompensa per una feina? No confongueu taf amb la taffe: aquesta última, també col·loquial, es refereix a una calada de cigarreta!
Per descomptat, pots trobar aquestes dues paraules a la mateixa frase: « Dans ma nouvelle boîte, on taffe jamais le vendredi après-midi ! » (A la meva nova empresa, mai treballem els divendres a la tarda!).
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
