En l’ensenyament de la llengua francesa, hi ha algunes paraules o frases que són els grans oblidats. Per què un descuit així? Perquè sovint només s’utilitzen oralment (i, per tant, pertanyen al registre informal) i el idioma d’aprenentatge encara és, freqüentment, la llengua escrita.
Aquest és el cas del connector lògic «histoire de». A l’oral, «histoire de» competeix amb «pour» i «afin de». Sembla que alguns parlants només coneguin «histoire de», convertint-se en un veritable tic de la llengua. Com a «pour», també introdueix la finalitat. No obstant això, a diferència d’aquest, no pot estar seguit d’un substantiu. Obligatòriament haureu de posar-li darrere un verb en infinitiu.
Je les ai rappelés hier, histoire de voir s’ils se souvenaient de moi.
Nous sommes allés au parc Monceau, histoire de nous aérer un peu.
En general, el parlant assenyala una breu pausa just abans del connector «histoire de» (el que hemassenyalat amb la coma).
En l’escriptura, «histoire de» gairebé mai s’utilitza, seria massa informal. És preferible l’ús de: «pour», «afin de», «de façon que», etc.
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
