Ja havíem vist que la llengua francesa no és tan flexible com el castellà o el català pel que fa a la posició dels seus adjectius. Tampoc ho és per la posició dels seus adverbis. Però, en cert sentit, es podria dir que respecta estrictament l’etimologia de la paraula: ad/verb, és a dir, que acompanya el verb, que se li afegeix. Per això, la seva posició natural és després del verb.
Els adverbis de quantitat (beaucoup, trop, peu, etc.), de temps (Parfois, jamais, toujours, etc.) i de manera (mal, bien, etc.) s’han de col·locar immediatament després del verb.
Je bois beaucoup quand je fais du sport.
Cette campagne est remarquablement bien réussie.
Atenció: per als temps verbals compostos, heu de col·locar l’adverbi després de l’auxiliar (és aquest el flexionat).
Il est toujours arrivé en retard à ses rendez-vous.
De tota manera, no us serà possible anteposar-los al verb, llevat que sigui un recurs estilístic com en el vers de Charles Baudelaire:
Homme libre, toujours tu chériras la mer !
No obstant això, els adverbis que completen una oració sencera, es col·locaran al principi o al final de l’oració.
Demain, nous irons à la plage.
Nous irons à la plage demain.
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
