Les paraules viatgen i totes les llengües del món manlleven paraules d’altres idiomes. Quan el francès manlleva del català, estem parlant d’un catalanisme; és el cas, per exemple, de la paraula aubergine, que prové evidentment de la paraula albergínia (paraula, al seu torn, d’origen àrab). Lògicament, el català també manlleva del francès: són els gal·licismes.
La paraula a vegades s’usa tal qual: menú, hotel, restaurant i jardí troben així el seu origen en les paraules menu, hôtel, restaurant i jardin. En altres casos, com a peatge, garatge i bricolatge, la paraula s’ha modificat lleugerament: péage, garage i bricolatge. És fàcil entendre que el sufix –ages’ha transformat llavors sistemàticament en –atge.
Algunes paraules franceses van sofrir una transformació ortogràfica més significativa quan van passar al català: xofer o popurri provenen de chauffeur i pot-pourri. Tan poc transparents són altres termes com atxa, dutxa i botella, que deriven del francès hache, douche i bouteille.
De vegades, una paraula designant una especificitat d’un país ha estat manllevada a una altra llengua! És el cas de la paraula espanyola jamón: designa una especialitat culinària famosa a tot el món, però prové de la paraula francesa jambon!
Si estàs interessat, pots completar aquesta llista en aquest lloc.
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
