Errors dels catalanoparlants en francès

De la mateixa manera que una mateixa comunitat lingüística tendirà a repetir els mateixos errors en el lèxic, els catalanoparlants, en general, reprodueixen els mateixos errors en la sintaxi. Aquestes dificultats es deuen a les interferències entre la llengua d’aprenentatge, aquí el francès, i la o les llengües maternes; quan les llengües són similars, com és el cas entre el francès i el català, és gran la temptació de reproduir estructures que, no obstant això, ¡poden ser incorrectes en la llengua d’aprenentatge!

A diferència del català, els percentatges en francès no estan precedits per un article (excepte en casos rars):

Un 52% des votants se sont abstenus.

Excepte en les expressions heretades de l’Edat Mitjana, els substantius sempre estan precedits en francès per un article: els catalanoparlants obliden regularment l’article partitiu:

J’ai chance.

J’ai de la chance.

La negació s’expressa en francès gràcies a la locució separada ne… pas. A l’oral, però, només «pas» està expressada, ara bé, és precisament aquesta la que els estudiants tenen tendència a suprimir!

Je ne pars en vacances.

Je pars pas en vacances.

Recordeu que sempre en la negació amb: «jamais», «personne», «aucun», «rien», heu de suprimir el «pas» :

Il (ne) boit pas jamais d’alcool.

Il ne boit jamais d’alcool.

Finalment, en l’estructura Il/elle/c’est + adjectif + DE + verbe infinitif, la preposició de s’oblida quasi sistemàticament:

C’est important partir à l’heure.

C’est important de partir à l’heure.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

Diferència entre el francès parlat i l’escrit

Tots els estudiants l’experimenten: el francès no es pronuncia com s’escriu. Això es deu al fet que el codi oral i el codi escrit, a diferència de les altres llengües llatines, s’allunyen com dos continents. Per descomptat, no estem en la situació de l’àrab, on l’àrab literari -lingua franca entre tots els àrabs cultivats- coexisteix amb les seves variants orals i locals (al Marroc, Tunísia, Algèria, etc.). Però tendim cap a això.

Per a abreujar, l’ortografia del francès es va fixar en el segle XVII, mentre que la seva pronunciació no ha deixat d’evolucionar i canviar. És per aquest motiu que donem tanta importància a la fonètica en els nostres cursos de francès.

Per això, algunes regles són útils per a parlar i entendre a l’oral una llengua com el francès si la situació no és formal (és a dir, la majoria dels casos). Alguns sons simplement desapareixen, uns altres es transformen.

La e final cau, fins i tot davant d’una consonant, a: me, te, se, le, de i je. Atenció, no obstant això : « je » es converteix en « j’ » però es pronuncia « ch » davant d’una consonant muda (f, k, t, p, s): j’pars es diu « chpar »; de la mateixa manera « de » es converteix « d’» però es pronuncia « t » davant de les mateixes consonants mudes: Beaucoup d’farine es diu « bocoutfarine ». Altres vocals finals cauen, solament davant d’una vocal : la i del pronom relatiu qui (« c’est toi qu’as fait ça ? »), i la u de tu (« T’es parti quand ? »).

Finalment, algunes consonants finals també tendeixen a desaparèixer: la l de il, ils, elle, elles: per exemple, elles sont parties es converteix en « è sont parties »; la r en posició final gairebé mai s’articula: quatre es pronuncia « kat »; il desapareix completament en l’expressió il y a, que es pronuncia simplement « ya ».

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , ,

Expressions franceses extretes de la literatura

En francès, com en molts altres idiomes, nombroses expressions utilitzades diàriament per la població provenen directament de la literatura. Et pot ser útil conèixer-les, no només per enriquir el teu vocabulari sinó també per brillar en societat!

« Les affaires sont les affaires » ( «Els negocis són els negocis»), abans de ser una locució, és el títol d’una obra de teatre d’Octave Mirbeau de 1903. Vol dir que cap qüestió aliena al lucre – i sobretot cap sentiment – pot interferir amb els assumptes que fan guanyar diners. Un « ami du genre humain » ( «amic del gènere humà») és una persona que té massa amics per considerar-los tots en el seu just valor; és una cita del Misanthrope de Molière. L’Arlésienne (és a dir, l’habitant de la ciutat d’Arles) és una obra d’Alphonse Daudet de 1872; l’Arlésienne és una dona que obsessiona a tots els personatges però mai fa acte de presència. Des de llavors, quan es parla molt d’una persona que mai apareix o d’una acció que mai succeeix, es diu que « joue l’Arlésienne » («interpreta l’Arlesiana»).

 

« À l’audience, le véritable gérant (de fait), un Allemand de 56 ans, joue l’Arlésienne comme à chaque fois… Seul le second administrateur, allemand également, est à la barre ». Nice matin, 09/07/2018

El proverbi « Les absents ont toujours tort » ( «Els absents sempre s’equivoquen») és, en primer lloc, una rèplica de teatre presa de L’obstacle imprévu (1717) de Destouches. Vol dir que cal estar present per defensar els seus interessos: s’utilitza per motivar una decisió desfavorable presa contra aquests absents (que es consideren culposos).

Procès Abdeslam : ”Les absents ont toujours tort” pour l’avocate des parties civiles.

Notaràs que totes aquestes expressions provenen d’obres de teatre. No sempre és així, però és molt freqüent!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

Ús dels connectors lògics en francès

Els francesos són cartesians, història i tradició obliguen; encara que també són impulsius, història i revolucions també obliguen!

En qualsevol cas, organitzen el seu pensament al voltant de connexions lògiques que verbalitzen gairebé sempre: són els famosos connectors lògics que expressen l’oposició, la concessió, la causa, la conseqüència, la finalitat. Per comunicar eficaçment amb els francesos en la seva llengua, convé no només de parlar bé la llengua sinó també d’adoptar el millor possible les seves formes i esquemes de pensament. En cas contrari, existeix un gran risc que, en el millor dels casos, no us entenguin bé, i en el pitjor dels casos, que desconfiïn d’un discurs que els semblarà amateur o d’un bricolatge ple d’aproximacions.

El seu pensament parteix sempre del que les coses haurien de ser i no del que són; a vegades s’interessen més per la teoria que per la realitat, que és el que els oposa al pragmatisme anglosaxó (aquesta oposició queda perfectament il·lustrada per un acudit anglès: Un dia se li demostra a un francès que Déu existeix, la qual cosa el francès respon: ” D’acord, realment existeix, però… en teoria? “).

Sempre que sigui possible, afegiu connectors lògics al vostre discurs en francès: el vostre interlocutor sempre us ho agrairà.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , , ,

L’expressió “On va dire” en francès

Des de fa poc més de deu anys, una expressió s’ha difós ràpidament entre gairebé tots els parlants francesos: « On va dire » (literalment «Anem a dir»).

On va dire que c’est possible.

On va dire qu’il a un caractère difficile.

« On va dire » pretén en principi introduir l’opinió de l’interlocutor. A més, hi ha moltes expressions sinònimes: «  Disons que », « Je dirais que » o « Je pense que ».

Je dirais que c’est possible.

Je pense qu’il a un caractère difficile.

No obstant això, el significat no és exactament el mateix. Amb « On va dire », l’interlocutor s’implica menys personalment. L’expressió és també menys franca. Sembla introduir el resultat d’un acord, d’una negociació. El parlant tracta així d’evitar tota confrontació, és més políticament correcte (i en això la locució és ben contemporània).

Però l’expressió també s’ha convertit en un veritable tic del llenguatge, el que és insuportable per a molts. A més, a l’utilitzar-lo, algunes persones semblen admetre que no troben la paraula correcta i que utilitzen una, a falta d’una altra més exacta.

– C’était comment, la réunion ?

– On va dire… intéressante !

A tenir en compte també la locució-frase « On va dire ça comme ça » (literalment «Anem a dir-ho d’aquesta manera»): la persona no està completament d’acord amb el seu interlocutor però prefereix no estendre’s.

– Il est parfaitement bilingüe en russe !

– On va dire ça comme ça !

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

Origen de la paraula francesa grève

En francès, l’etimologia de la paraula grève és curiosa. L’actual plaça de l’Hotel de Ville, a París, ha estat durant molt de temps coneguda com la place de Grève o la Grève. Aquesta plaça va ser anomenada així per la seva ubicació, situada a la vora del Sena: una grève significa, encara avui, un terreny de sorra i grava al costat de la mar o d’un riu gran. Els obrers sense feina es reunien allà, que és on els empresaris anaven a contractar-los. Faire grève, être en grève, significava ser a la place de Grève tot esperant treball, seguint el costum de molts gremis parisencs, o més generalment a la recerca de treball.

Quan els obrers, descontents amb el seu salari, es negaven a treballar en aquestes condicions, ils se mettaient en grève, és a dir, tornaven a la place de Grève, esperant que algú vingués a fer-los una proposta millor. Les expressions Faire grève i se mettre en grève, han acabat per tenir el significat de deixar de treballar per a obtenir un augment salarial: fer vaga.

La paraula grève ha estat finalment triada per a referir-se a la interrupció voluntària, col·lectiva i concertada de la feina pels treballadors per tal d’exercir pressió sobre l’empresari o els poders públics.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

El connector “pourtant” en francès

Nombrosos catalanoparlants s’equivoquen regularment sobre l’ús de pourtant en francès. És veritat que les llengües semblen, de vegades, es complauen a parar-nos trampes.

Pourtant és un fals amic: no és per tant en català, encara que sembli ser la seva traducció literal. De fet, a l’origen, ho era : el sentit antic de pourtant és: per això, per aquesta raó. Avui, aquest significat és del tot inusual.

La confusió és encara més lamentable en la mesura que aquestes dues expressions són connectors lògics en la seva llengua. Però per tant continua introduint una conseqüència mentre que pourtant s’ha convertit en un connector lògic d’oposició; és un sinònim de malgrat allò i tanmateix:

Cette plante ne pousse pas ; pourtant je l’arrose.

(Aquesta planta no creix; tanmateix, la rego).

Pourtant molt sovint s’associa a l’oral a et:

Cette plante ne pousse pas, et pourtant je l’arrose.

L’expressió et pourtant es pot, fins i tot, utilitzar sola, sota la forma exclamativa:

– Qu’est-ce quelle a ta plante ? Elle semble toute sèche.
Et pourtant ! Je l’arrose tous les jours !

Aquí, entre “Et pourtant !” i “Je l’arrose tous les jours !”, el locutor farà, de forma natural, una pausa més o menys marcada segons el grau de sorpresa i d’incomprensió que vulgui subratllar.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

Tornar a saludar a França

Si tornes a creuar-te amb un col·lega a qui ja has saludat a la teva arribada, què faràs? A Catalunya, segons els seus costums, es tendeix a recuperar un «Bon dia!». Tanmateix, això és incorrecte: «Bon dia» només es pot dir una vegada durant el dia. Un francès estarà desconcertat si li dius bon dia cada vegada que el vegis!

En aquesta situació, els anglòfons, seguint els seus costums, es creuen amb el seu col·lega sense una paraula ni una mirada: això ferirà al francès: «Per què és tan fred i què ha passat des d’aquest matí en què em va saludar calorosament?»

Què cal fer llavors? A França, el teu col·lega buscarà la teva mirada; quan s’ha establert el contacte visual, cadascun esbossa un somriure mentre assenteix lleugerament amb el cap. Ningú s’atura, res es verbalitza, aquest «contacte» és molt breu i és inútil exagerar el teu somriure. Es tracta simplement de dir-li a l’altre que l’hem reconegut.

Succeeix, però, que els francesos, en tal ocasió, es llancen un «Rebonjour! ». «Re-» és el prefix que expressa la repetició: recommencer, rejouer, etc. La fórmula és però col·loquial i la seva manera més aviat humorística (el somriure que l’acompanya és més franc que si tries el contacte visual per tornar a saludar una persona). Alguns s’acontenten només amb un «Re!», però és encara més col·loquial. «Rebonsoir! »També és possible. Finalment, aquesta salutació no és exclusivament oral i podràs utilitzar-la en els teus mails (sempre amb persones de les que ets proper).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

Negocis en francès a l’Àfrica Occidental

Molts països de l’Àfrica Occidental parlen francès i allà podràs fer negocis en aquest idioma. Hauràs d’adaptar-te a la cultura local i és fonamental integrar adequadament aquestes diferències interculturals.

En principi, els africans són, en general, molt més formalistes que els francesos -no oblidis que aquests últims ja són més formalistes que els mediterranis! Si un francès tolera fàcilment un enfocament informal, no és tant el cas d’un africà. Aquest formalisme es reflecteix en el llenguatge: l’estil és més « escrit » o fins i tot llibresc. Així, en el discurs, la supressió de la primera negació « ne » és menys freqüent: « Je ne pense pas que cela soit important » en lloc de « Je pense pas que cela soit important »; es descarta l’estil col·loquial i l’argot.

Aquest formalisme també es reflecteix en el codi de vestimenta, que és més estricte. En general, qualsevol absència de formalisme s’interpreta com una manca de respecte. Les societats africanes estan extremadament jerarquitzades i més aviat s’associen edat i competència.

A diferència dels francesos, els africans recorren a la comunicació indirecta i implícita. Un « sí » no sempre és una garantia de suport ni necessàriament una garantia de l’inici de l’aplicació d’una directiva. Així mateix, no és habitual manifestar obertament el desacord. A vegades és necessari descodificar bé el missatge: alguns problemes, fins i tot els greus, es poden comunicar amb mitges paraules i un somriure, el que pot generar confusió per a alguns occidentals.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

Freqüència dels connectors lògics en francès

Même si, pourtant, du coup, quand même, donc, certes, orels francòfons omplen, d’una forma natural,les seves converses amb un nombre impressionant de connectors lògics. Altres llengües escullen ometre’lsclarament o almenys no en fan tal ús, ja que pot semblar abusiu. Potser encara és en això una herència del pensament de Descartes del qual la frase més cèlebre, com per casualitat, és “Je pense donc je suis”.

Tots els arguments d’un raonament s’encadenen els uns amb els altres per una relació de causa i efecte, d’oposició, de concessió, la finalitat. Per als francòfons, expressar gairebé sistemàticament totes aquestes relacions per un connector obliga el locutor a un pensament metòdic i permet a l’oient seguir millor el raonament de l’altre.

Certs connectors permeten anunciar amb antelació la marxa del seu pensament i creen expectatives enl’oient. És, per exemple, el cas de certes, que requereix 3 etapes:

  1. Certes + anunci d’una afirmació
    2. Mais + objecció a aquesta afirmació
    3. Donc + conseqüència d’aquesta objecció

Començant una frase per certes, anuncieu automàticament les etapes 2 i 3: el vostre interlocutor voldrà saber necessàriament on voleu arribar. Amb un francòfon, intenteu utilitzar certes ometent les 2 últimes etapes. Immediatament veureu la cara de sorpresa barrejada d’incomprensió del vostre interlocutor: espera la continuació del vostre raonament!!

Com més el discurs es defineix com a demostratiu i formal (presentació de projectes, anàlisi de resultats, etc.), més els connectors són proporcionalment nombrosos. Saber utilitzar bé els connectors millorarà sensiblement la vostra comunicació amb els francòfons.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,