Molts francòfons nadius s’equivoquen sobre l’ús (i el significat) d’amener i d’apporter. Però això no ha d’impedir que els estudiants de francès com a llengua estrangera parlin millor que ells!
El verb amener deriva de mener i significa “portar”; gràcies a això, s’especifica un moviment insistint en el punt d’arribada, el destí. En principi, segueix un complement que designa una persona o un animal, perquè es porta un ésser (persona o animal) que es desplaça per si mateix i que, per tant, no portem.
Quand il vient à la maison, il amène toujours son chien.
Apporter, per contra, que deriva del verb porter, procedeix del llatí apportare i significa portar alguna cosa a algú. El complement d’apporter, per tant, només pot ser inanimat. Com amener, apporter, insisteix en el punt d’arribada.
Quand il vient à la maison, il apporte toujours une bouteille de vin.
Les fórmules « amener avec soi » (portar amb si) i « apporter avec soi » (portar amb si) són ambdues pleonasmes i, per tant, incorrectes.
Queda ara per distingir entre els verbs emmener i emporter, que també es confonen en gran mesura. Emmener significa portar amb si una persona, un animal, emfatitzant el punt de partida, el lloc que es deixa i del qual se n’allunya un. A més, emmener posa èmfasi que un cop s’ha arribat a destí, es queda amb la persona que s’ha endut. Lògicament, emporter significa el mateix per alsobjectes inanimats.
Il m’emmène danser ce soir.
J’emporte mes papiers d’identité en sortant de la maison.
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!