L’apòstrof es va introduir en el Renaixement francès; també existeix en italià, espanyol, català, anglès i alemany, però en francès és més freqüent. Fins a l’Edat Mitjana, s’aglutinaven els articles amb la paraula que seguia (per cert, encara hi ha vestigis en algunes paraules com gendarme o Lille).
És un signe que s’utilitza per reemplaçar les vocals finals a i e de certes paraules quan estan situades davant d’una paraula que comença amb vocal oh muda; també substitueix la i de la conjunció « si » seguida del pronom il.
la + étudiante = l’étudiante
je + étais = j’étais
si + il le veut = s’il le veut
El llenguatge col·loquial multiplica l’ús de l’apòstrof. Marca l’elisió de i en el pronom relatiu « qui » i de u en el pronom personal « tu ».
L’homme qui est arrivé = l’homme qu’est arrivé
Tu es parti quand ? = t’es parti quand ?
L’apòstrof també pot marcar l’elisió de e davant de consonant ¡fins i tot algunes consonants finals en el llenguatge popular!
Je vais te le dire = j’vais t’le dire
C’est possible = c’est possib’
C’est un quatre quatre = c’est un quat’ quat’
Saber utilitzar bé l’apòstrof és doncs molt important per parlar correctament francès!
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
