El règim de les jubilacions es basa, tant a França com a Espanya, en el principi de la distribució, les cotitzacions dels actius serveixen per pagar les pensions dels jubilats. La disminució en el nombre d’actius per jubilat ha portat els poders públics a reformar el sistema de pensions: aquestes reformes s’han incrementat en els últims vint anys. És per això que, ara per ara, de vegades és difícil saber com estan les coses.
Ara, en l’última reforma, s’ha decidit augmentar gradualment (sobre sis anys) l’edat legal d’inici de la jubilació de 60 a 62 anys. A més, l’edat d’inici de la jubilació sense reducció quan no s’ha assolit el període de cotització passa de 65 a 67 anys. Per a les persones nascudes després de 1955, el període de cotització per rebre la tarifa plena s’ha ampliat: ara és de 41 anys i mig.
El nou president de la República, François Hollande ha promès tornar a canviar la jubilació als 60 anys per a les persones que es dediquen a feines penoses: els que treballen de nit, els que porten càrregues pesades, etc. Veurem en els pròxims mesos si el govern adopta aquesta reforma.
De tota manera, altres reformes haurien succeir-se: nombrosos economistes argumenten que el sistema de pensions no es podrà finaçar en el futur si l’edat legal de jubilació i el període de cotització no s’allarguen de nou en els propers anys…
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
