Generalment es creu a Espanya que els sindicats francesos són molt poderosos. És un error: és el contrari ! És confondre nombre i poder de les variades protestes (manifestacions, vagues, ocupacions de llocs de feina i, fins i tot, segrests de persones dirigents, últimament això succeeix cada vegada més sovint) amb organitzacions sindicals.
La taxa de sindicació dels francesos és una de les més febles dels països occidentals (a penes un 8% contra un 20% a Alemanya, 50% a Bèlgica, també un 70% a Dinamarca i, fins i tot, un 15% a Espanya!).
Sobretot en el sector privat i des de fa una mica més de vint anys, els sindicats sovint han estat desbordats per «moviments» o «coordinacions» d’assalariats que organitzen la seva defensa fora de tota organització institucional. Els sindicats no tenen més remei que d’unir-se a la protesta desencadenada per no quedar-ne a part.
A més a més, fins a la llei del 2008, cinc organitzacions sindicals es beneficiaven d’una presumpció de representativitat que els donava una prerrogativa per signar els convenis col·lectius de treball : era, doncs, indispensable en tot moviment que un d’aquests cinc sindicats intervingués en el curs de les negociacions per arribar a un acord amb la direcció.
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
