En fonètica francesa generalment es confon la concatenació consonàntica i l’enllaç. Si ells s’expliquen per la mateixa regla, tanmateix, són dos fenòmens diferents.
L’enllaç, com hem vist en un article anterior, consisteix a pronunciar la consonant final d’una paraula, que en principi no es pronuncia, quan la paraula següent comença amb una vocal. El seu objectiu és reduir el nombre de casos de hiat i augmentar la freqüència de les anomenades síl·labes obertes Consonant+Vocal (tipus « pa », « lu », fon », etc.).
La concatenació consonàntica consisteix a encadenar la consonant final d’una paraula (consonant que, de totes maneres, ha de ser pronunciada) amb la vocal inicial de la paraula següent per tal de formar una síl·laba Consonant+Vocal.
Escolteu els següents exemples (les concatenacions s’indiquen en negreta):
Un groupe. Un groupe important (un-grou-pun-por-tant)
Vive. Vive allure (vi-va-llure)
Sa sœur. Sa sœur aînée (Sa-sœ-raî-née)
En aquests tres exemples, serà impossible per als francòfons pronunciar-los com en els següents registres:
Un groupe/ important
Vive/allure
Sa sœur/aînée
L’enllaç i la concatenació semblen, a primera vista, ser fenòmens secundaris de la fonètica francesa; però és indispensable dominar-los, tant per a la comprensió com per a l’expressió. En no respectar-los, inevitablement, canviarà la «música» del francès (aquí el seu ritme) i el vostre interlocutor corre el risc de no poder entendre-us!
En els nostres cursos de francès, també s’aprèn això!
