Per Nadal, a França, la tradició dicta que l’àpat acabi amb unes postres anomenades « bûche » (literalment “tronc”). La seva forma, com el seu nom, evoca el tros de fusta tallada que es crema a la xemeneia. No obstant això, no va ser fins al segle XIX quan va néixer aquest pastís, i mentre la població deixava progressivament d’escalfar-se amb llenya, aquesta nova pastisseria ens unia a una tradició mil·lenària: cremar un bonic tronc per Nadal. Aquesta tradició que celebra l’arribada del solstici d’hivern és, per cert, àmpliament compartida per molts pobles. Per exemple, el « Caga Tió», a Catalunya i a l’Aragó, és un tronc decorat amb ulls, nas i boca i cobert amb una barretina. Se l’alimenta i, el dia de Nadal, els nens el colpegen amb pals cantant amb l’esperança que defequi regals (generalment llaminadures).
El pastís s’elabora tradicionalment a partir d’un pa de pessic cobert de crema de mantega i decorat amb fulles de grèvol. Però avui dia, molts pastissers estan reinventant la bûche i es pot trobar en una multitud de formes.
Dues expressions amb la paraula « bûche », que no tenen res a veure amb les tradicions que acabem d’esmentar:
Dormir comme une bûche : dormir molt profundament.
(se) prendre une bûche (familiar): caure.
Us desitgem unes bones festes!
