Nombrosos catalanoparlants s’equivoquen regularment sobre l’ús de pourtant en francès. És veritat que les llengües semblen, de vegades, es complauen a parar-nos trampes.
Pourtant és un fals amic: no és per tant en català, encara que sembli ser la seva traducció literal. De fet, a l’origen, ho era : el sentit antic de pourtant és: per això, per aquesta raó. Avui, aquest significat és del tot inusual.
La confusió és encara més lamentable en la mesura que aquestes dues expressions són connectors lògics en la seva llengua. Però per tant continua introduint una conseqüència mentre que pourtant s’ha convertit en un connector lògic d’oposició; és un sinònim de malgrat allò i tanmateix:
Cette plante ne pousse pas ; pourtant je l’arrose.
(Aquesta planta no creix; tanmateix, la rego).
Pourtant molt sovint s’associa a l’oral a et:
Cette plante ne pousse pas, et pourtant je l’arrose.
L’expressió et pourtant es pot, fins i tot, utilitzar sola, sota la forma exclamativa:
– Qu’est-ce quelle a ta plante ? Elle semble toute sèche.
– Et pourtant ! Je l’arrose tous les jours !
Aquí, entre “Et pourtant !” i “Je l’arrose tous les jours !”, el locutor farà, de forma natural, una pausa més o menys marcada segons el grau de sorpresa i d’incomprensió que vulgui subratllar.
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
