A França com a Espanya, tothom es vesteix com creu convenient. A la feina, la jurisprudència (el 1998), ha donat llibertat a l’empleat de vestir-se com cregui convenient. No obstant això, els codis de vestimenta, que corresponen a la cultura de l’empresa, de vegades restringeixen aquesta llibertat. El Codi de Treball estipula que l’empresari pot, si ho justifica amb una bona raó, refusar a permetre que treballeu d’acord als vostres gustos.
Els codis de vestimenta varien segons el sector. En el món de la publicitat i la cultura, vestir segons la moda és el més habitual. Els informàtics, els mestres i responsables administratius de les PIMES, per exemple, prefereixen vestir casual: suèter, camisa sense corbata, pantalons o texans. A les àrees de finances, assegurances, etc. la manera de vestir és més seriosa: vestit fosc, camisa blava o blanca i vestit jaqueta per a les dones.
El codi de vestimenta també varia segons la funció: com més alt s’està en la jerarquia corporativa, la manera de vestir és més seriosa i clàssica.
En general, codi de vestimenta, distància jeràrquica i el tuteig (o tractament de vostè) estan relacionats: si la manera de vestir és formal, el tractament de vostè s’aplicarà i la llarga distància jeràrquica (es diu que la distància jeràrquica és llarga quan els superiors són de difícil accés i que els subordinats prenen poques iniciatives).
La dificultat, com sempre en l’intercultural, és que els codis de vestimenta de l’empresa sovint estan implícits!
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
