Avui, un tema una mica tècnic i per tant una mica delicat. Es distingeixen en fonètica dos tipus de consonants: les sonores, que es produeixen utilitzant les cordes vocàliques, i les sordes, per les quals no usem les cordes vocals. En general, a cada consonant sorda correspon una versió sonora i viceversa.
| Consonant sonora | Consonant sorda |
| B (Banane)
D (Danemark) V (Rêve) Z (Casa) J (Girafa) G (Galápagos) |
P (Patate)
T (Toronto) F (France) S (Suisse) CH (Chocolata) K (Cameroun) |
En francès, és freqüent que desaparegui a l’oral la e dita caduca o muda (excepte en el sud de França); aquesta desaparició posa llavors en contacte dues consonants.
Ex.: » Je peux » es pronuncia » j’peux » ; » je veux » : » j’veux »
Però, és impossible pronunciar una consonant sonora seguida d’una consonant sorda o una consonant sorda seguida d’una consonant sonora: dues consonants de naturalesa diferent no poden ser pronunciades juntes. Per tant, és necessari modificar la naturalesa d’una de les dues consonants: en francès, generalment, és la segona que influencia la primera i que li dóna la seva naturalesa.
– A » j’peux «, la «j» és sonora i la «p» és sorda; cal fer doncs una modificació. La «p» donarà la seva naturalesa a la «j», és a dir, que hem de pronunciar la versió sorda de «j», que és «ch». Fonèticament, » j’peux » serà doncs » chpeux «.
– A » j’veux «, la «j» és sonorai la «v» també ho és. No hi ha cap problema, les dues consonants podran pronunciar-se seguides sense efectuar cap canvi.
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!