En el moment de la crisi de 2007-2008, no només les pimes espanyoles i especialment les catalanes van redescobrir el mercat francès, sinó que de vegades van descobrir el potencial del mercat immediatament a la seva porta sud: el nord d’Àfrica. És veritat que aquests mercats poden ser inestables o complicats, però alguns ofereixen possibilitats reals de desenvolupament, en particular el mercat marroquí. A mig termini, aquests països són ells mateixos la porta d’entrada a mercats encara més prometedors: els de l’Àfrica subsahariana.
No obstant això, novament, aquestes pimes espanyoles es van adonar que la llengua d’intercanvi que havien de dominar era el francès: al Magrib molt pocs interlocutors parlen anglès, gairebé tots els països de l’Àfrica occidental i central són francòfons. En resum, una empresa espanyola que busca projectar-se a l’exterior, ja sigui al nord o al sud, es troba amb la necessitat de parlar francès!
A Espanya, molt poques empreses han entès que la posició geogràfica del seu país era un avantatge increïble: cap de pont d’Europa, és el lloc de pas obligat de tots els intercanvis entre el continent africà i la Unió Europea. En aquestes condicions, dominar bé el francès no és només una possibilitat, és una obligació.
Finalment, les empreses espanyoles tenen un avantatge sobre els seus competidors francesos ja establerts al continent africà durant molt de temps: les ferides de la descolonització de vegades no estan completament tancades i un pot imaginar que una empresa africana, per raons històriques i culturals, pot de vegades preferir fer negocis amb una empresa espanyola.
Els nostres cursos de francès en empreses et permeten exportar millor a Àfrica!
