La firma d’un contracte comercial amb una empresa francesa en pot deixar més d’un de dubitatiu. El dit contracte es redueix sovint a algunes pàgines, fins i tot per a contractes tècnics i complicats. És que els francesos no són cartesians per res i que, inventors del Codi Civil, aquest els correspon perfectament. Més que no pas d’intentar preveure totes les situacions conflictives que poden néixer del contracte, prefereixen redactar grans regles a les quals es remetran en cas de litigi.
Al començament del segle XIX, el Codi Civil ha marcat els esperits per la seva novetat i la seva originalitat: per primera vegada, heus aquí que en alguns centenars d’articles es pretenia regular una societat. De la “Vella Europa” al “Nou Món”, aquest esforç de síntesi legislatiu ha estat sovint imitat. “L’estil Codi Civil” (veure els famós “Tot condemnat a mort tindrà el cap tallat”), la seva perempció i la seva sequedat, també han generat l’admiració de molts i sobretot d’un bon nombre d’escriptors.
Aquesta concepció del dret distingeix fonamentalment els francesos dels anglosaxons, que redacten més fàcilment llargs contractes en els quals totes les situacions conflictives són considerades d’una manera exhaustiva.
En aquest àmbit com en d’altres, la influència anglosaxona, no obstant això, es fa sentir cada vegada més. A França, avui, de la mateixa manera que el nombre de lleis votades al Parlament Nacional es multipliquen, els contractes comercials tendeixen a que s’hi doni cos i no és rar signar un contracte tan espès com una guia telefònica.
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
