Siguem clars des del principi: no hi ha cap regla.
Certament, un pot estrènyer la mà però no és obligatori. Molt sovint, l’encaixada de mans és més habitual per als col·legues que treballen directament junts. Però, sens dubte, no es torna a fer la volta als despatxos per a “serrer la louche” (com es diu col·loquialment). Us adonareu que la major part del temps els francesos marxen de la feina… sense saludar ningú!
Si per casualitat us creueu amb un company en el moment de marxar, tindreu prou amb dir-li “Au revoir” o bé saludar-lo amb la mà de lluny -cosa gairebé impossible de fer quan arribeu!
L’explicació? És difícil de dir! Potser és perquè les llargues salutacions del matí es fan finalment en el seu temps de treball, i les del vespre es fan en el seu temps personal, del qual els francesos són molt gelosos…
En qualsevol cas, es podria pensar que l’origen de l’expressió catalana (“marxar a la francesa“, que significa marxar sense saludar) ho explica clarament! No, en absolut, ja que, per als francesos, marxar sense saludar es diu: “filer à l’anglaise“!
No us sentiu, doncs, molestos si un company, que pel matí ha tingut la feina de venir fins al vostre despatx per a saludar-vos, al final del dia marxa gairebé d’amagatotis!
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!