Avui anem a veure algunes regles simples per millorar molt fàcilment la vostra pronunciació en francès. La fonètica francesa es diferencia de la catalana en diferents punts de vista:
1. La diferència més important és que l’accentuació francesa no és lèxica (com en català: «accent», «lèxic»). El francès és una llengua amb un accent fix, és a dir, és la posició de la síl·laba en la cadena sonora que determina la seva accentuació.
Comparar :
«J’ai deux chats», on l’accent es troba a la tercera síl·laba «chats»
i: «J’ai deux chats gris», on l’accent es troba a la cuarta sílaba «gris».
2. La primera síl·laba mai està accentuada. Les segones, terceres i quartes síl·labes s’accentuen majoritàriament(a la pràctica, hi ha grups rítmics de 5 o 6 síl·labes, però això és menys freqüent).
3. Les paraules de dues síl·labes o més que s’accentuen, ho fan en l’última síl·laba.
4. Els accents francesos mai són indicis d’accentuació però sí de pronunciació: permeten pronunciar sons. «Début» et «désert» s’accentuen en -but i -sert. Sense els accents en les «e» es pronunciaria una e caduca com en « le »: «debut» i «desert».
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!