Conèixer i adaptar-se als usos i costums de la culturade l’altre és primordial si es vol facilitar la comunicació i evitar nombrosos malentesos. Ja no es calcula el nombre de contractes que no han estat signats en base a una incomprensió intercultural de les dues parts -incomprensió lligada sovint un petit «detall» que pren, sobtadament, una importància desmesurada.
Però no es tracta d’oblidar els nostres costums per «imitar» els de l’altre; cal també saber continuar sent natural i utilitzar a gratcient els prejudicis de l’altre sobre la nostra cultura.
Pel que fa a les relacions humanes, el francès té, per exemple, un a priori positiu envers els mediterranis. N’hi ha prou que un italià o un espanyol el tutegi o li toqui el braç durant la conversa perquè se sorprengui encantat de la seva cordialitat i pensi : «Carai, aquests espanyols/italians, que simpàtics són i com tot és fàcil amb ells! (i oblidarà completament que un compatriota, tenint la mateixa actitud, l’hauria ofuscat!).
No tingueu, doncs, por de recórrer a aquests mitjans per apropar-se millor al vostre interlocutor i instaurar un clima de confiança en el moment d’una negociació: fingiu oblidar que sabeu el tractament de vostèobligatori, feu com en la vostra llengua, tutegeu-lo; el que no acceptaria mai d’un compatriota serà acollit complagut si sou vosaltres. Es tracta simplement de no superar el límit de l’acceptable per al vostre interlocutor. Una atenció activa i una mica d’intuïció us haurian de permetre aconseguir-ho.
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
