El cap de setmana, vés a saber per què, dos dels passatemps favorits dels francesos són el bricolatge i la jardineria. Possiblement perquè el somni de molts d’ells –i que realitzen tan aviat com això és possible- és tenir una casa amb un petit jardí i ocupar-se’n amorosament. El seu frenesí és tal que, des de fa diverses dècades, s’ha produït a França una proliferació de revistes i programes de televisió dedicats a la jardineria i al bricolatge.
Bricolatge i jardineria estan tan arrelades en la societat que la població està dividida entre els qui els agrada fer bricolatge / fer jardineria i aquells que no els agrada. Sovint, quan se’ls convida a posicionar-se en una d’aquestes dues ocupacions, veureu que un francès, en el curs de la conversa, sempre acaba dient: “M’encanta la jardineria!” o “No m’agrada fer bricolatge!”
El dissabte, nombrosos francesos es llancen als gran magatzems especialitzats en aquestes dues activitats i allí s’hi poden passar moltes hores. A Espanya, moltes cadenes de grans magatzems de bricolatge, de les quals no direm noms són, per cert, franceses.
Les paraules bricolatge i jardineria vénen del francès. La paraula bricolage està construïda sobre el substantiu d’origen italià bricole, que designava al segle XII un tipus de catapulta. Jardinage ve del gal·loromà hortus gardinus, és a dir “jardí clos”.
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
