A França, com arreu al món, és possible entrar en una empresa per “piston” (apadrinament). La imatge parla per sí sola: obteniu un lloc gràcies a un ajut que, com el pistó, us enlaira d’alguna manera per distingir-vos millor del lot de candidats. Però parlar d’apadrinament és pejoratiu: se’n parla únicament quan una persona no és bona en el seu treball, fet notòriament conegut però que es queda en el seu lloc de feina. Actualment, “pistonner” (apadrinar) consisteix a donar indegudament avantatges a una persona.
Sempre s’entra millor en una empresa si es coneix algú que hi treballa i que us recomana. És tan cert que dos terços dels executius troben un lloc per aquest mitjà. Segons un estudi recent de Monster, més de la meitat dels assalariats francesos consultats (57%) consideren que és el mitjà més eficaç per trobar una feina. Però es prefereix parlar en aquest cas de “boca en boca“, de “relacions” o millor, avui, de “xarxa”. El que passa és que la diferència entre les “relacions” i l’apadrinament és de vegades tènue!
L’apadrinament pot revestir una forma particular: un empleat que obté un ascens dins d’una empresa gràcies a les seves relacions sentimentals amb el seu superior jeràrquic, això es diu “la promotion canapé”, és a dir la promoció del llit!
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
