Què de més trivial que fer una presentació en el marc del seu treball? Llavors es podria pensar que fer-la a França o a Espanya importa poc. Error. Molt sovint, és diferent d’un país a l’altre. A França, es fa molt més atenció a la forma i a les tècniques de presentació en les quals tots els francesos han estat alimentats durant la seva escolaritat.
S’espera doncs que respecteu certes regles importants. Anuncieu, en primer lloc, l’assumpte de la vostra presentació i després el pla que seguireu (i tot seguit pareu esment). És una manera d’indicar el camí que facilita, així, l’escolta dels vostres oients, si no corren el risc de sentir-se perduts. Si perden el fil del vostre discurs (per la seva pròpia distracció o perquè no l’entenen), això també els permetrà tornar més fàcilment a la vostra presentació.
Seguidament, desenvolupeu la vostra argumentació de la manera més lògica possible: els francesos són sensibles a això (recordeu-vos-en que són els fills de Descartes). Utilitzeu connectors lògics: donc, étant donné que, grâce à, etc., col·locant-los tan assenyadament com El Petit Polze sembra les seves pedres. Feu un esforç de claredat: els francesos es transmeten de generació en generació des de Boileau que “el que es concep bé s’expressa clarament”. Per a ells, la forma és sempre el reflex del fons.
Us podreu familiaritzar amb aquestes tècniques amb un mètode que prepara al Dalf C1.
El defecte d’aquesta visió de les coses és que el discurs s’assembla de vegades a una petxina buida: forma atractiva, argumentació lògica, però el contingut és inexistent o mediocre. No s’és lluny, aquí, dels sofistes grecs! Però és una altra historia…
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
