No és estrany que una empresa subministri a un assalariat un cotxe de companyia. Aquest ha de distingir-se del cotxe d’empresa, que està a disposició del treballador només per als desplaçaments de treball i ha de ser tornat al final de la jornada laboral.
El cotxe de companyia és considerat, en dret fiscal, com un salari en espècie. Es tracta, en efecte, d’una remuneració (lliurament d’un bé, d’un servei, o una remuneració en metàl·lic) destinada a cobrir una despesa personal, privada o professional, de l’assalariat. Aquest lliurament és, o gratuït, o bé mitjançant una participació de l’assalariat inferior al seu valor real: a França, s’assimila doncs a un complement de remuneració. Per aquest motiu, aquesta remuneració està sotmesa a cotitzacions socials i a l’impost sobre la renda.
S’acumulen totes les despeses de l’any (despeses de l’assegurança, manteniment, despeses de carburant, interessos del préstec, si n’hi ha, o un lísing, taxa sobre els cotxes d’empresa, despeses de tinença de vehicle durant el primer any) després calculem el salari en espècie aplicant sobre això un coeficient de quilometratge (el que suposa fer constantment una llista): quilometratge privat/quilometratge total. Només els quilometratges privats seran salaris en espècie.
El pagament dels àpats i el lloguer de l’habitatge, així com el subministrament d’eines o instruments de comunicació (telèfon mòbil, ordinador, accés a internet, etc.) també són considerats com a salari en espècie.
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!
