Treballeu en una empresa francesa i, és clar, heu saludat tots els vostres companys de feina de la manera més adequada possible donant-los la mà (veure el nostre post precedent). Imaginem ara que creueu una vegada més als passadissos un col•lega que ja heu saludat a la vostra arribada: què feu?
Els hispanoparlants, seguint els seus costums, tenen tendència a saludar-lo una vegada més amb un “Bonjour !” És tanmateix impossible: la salutació “Bonjour” no pot ser dita més que una vegada al dia. Un francès es sorprendrà si a cada vegada que us el creueu el saludeu!
Certs anglòfons, seguint encara els seus costums, creuaran el seu company de feina sense mirar-se’l, corrent el risc de ferir-lo: “Per què és tan fred i què ha passat des d’aquest matí en què m’ha saludat calorosament?”
Doncs què cal fer? A França, en aquesta situació, el vostre company de feina buscarà la vostra mirada; quan el contacte visual s’ha establert, cadascú esbossa un somriure tot brandant lleugerament el cap. Ningú no s’atura, res no és verbalitzat, aquest “contacte” és molt breu i és inútil exagerar el vostre somriure. Es tracta simplement de dir a l’altre que se l’ha reconegut.
Tanmateix, els francesos, en semblant ocasió, llancen un “Rebonjour !” o fins i tot només “Re !“, però és sempre una forma humorística.
En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!