{"id":7416,"date":"2021-06-17T11:48:12","date_gmt":"2021-06-17T09:48:12","guid":{"rendered":"https:\/\/voilangue.com\/?p=7416"},"modified":"2023-06-06T17:56:31","modified_gmt":"2023-06-06T15:56:31","slug":"diferencia-entre-el-frances-parlat-i-lescrit","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/voilangue.com\/ca\/diferencia-entre-el-frances-parlat-i-lescrit\/","title":{"rendered":"Difer\u00e8ncia entre el franc\u00e8s parlat i l’escrit"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Tots els estudiants l’experimenten: el franc\u00e8s no es pronuncia com s’escriu<\/strong>. Aix\u00f2 es deu al fet que el codi oral i el codi escrit, a difer\u00e8ncia de les altres lleng\u00fces llatines, s\u2019allunyen<\/strong> com dos continents. Per descomptat, no estem en la situaci\u00f3 de l’\u00e0rab<\/strong>, on l’\u00e0rab literari<\/strong> -lingua franca entre tots els \u00e0rabs cultivats- coexisteix amb les seves variants orals i locals<\/strong> (al Marroc, Tun\u00edsia, Alg\u00e8ria, etc.). Per\u00f2 tendim cap a aix\u00f2<\/strong>.<\/p>\n

Per a abreujar, l’ortografia del franc\u00e8s<\/strong> es va fixar en el segle XVII, mentre que la seva pronunciaci\u00f3<\/strong> no ha deixat d’evolucionar i canviar<\/strong>. \u00c9s per aquest motiu que donem tanta import\u00e0ncia a la fon\u00e8tica<\/strong><\/a> en els nostres cursos de franc\u00e8s.<\/p>\n

Per aix\u00f2, algunes regles<\/strong> s\u00f3n \u00fatils per a parlar i entendre a l’oral<\/strong> una llengua com el franc\u00e8s<\/strong> si la situaci\u00f3 no \u00e9s formal<\/strong> (\u00e9s a dir, la majoria dels casos). Alguns sons <\/strong>simplement desapareixen<\/strong>, uns altres es transformen<\/strong>.<\/p>\n

La e final cau<\/strong>, fins i tot davant d’una consonant, a: me<\/em>, te<\/em>, se<\/em>, le<\/em>, de<\/em> i je<\/em>. Atenci\u00f3, no obstant aix\u00f2 : \u00ab je<\/strong> \u00bb es converteix en \u00ab j\u2019 \u00bb per\u00f2 es pronuncia <\/strong>\u00ab ch<\/strong> \u00bb davant d’una consonant muda<\/strong> (f, k, t, p, s): j\u2019pars es diu \u00ab chpar \u00bb; de la mateixa manera \u00ab de<\/strong> \u00bb es converteix \u00ab d\u2019\u00bb per\u00f2 es pronuncia<\/strong> \u00ab t<\/strong> \u00bb davant de les mateixes consonants<\/strong> mudes: Beaucoup d\u2019farine<\/em> es diu \u00ab bocoutfarine<\/em> \u00bb. Altres vocals finals cauen<\/strong>, solament davant d’una vocal : la i<\/em><\/strong> del pronom relatiu qui<\/em> (\u00ab c\u2019est toi qu\u2019as fait \u00e7a ? \u00bb), i la u<\/em><\/strong> de tu (\u00ab T\u2019es parti quand ? \u00bb).<\/p>\n

Finalment, algunes consonants finals<\/strong> tamb\u00e9 tendeixen a desapar\u00e8ixer<\/strong>: la l<\/em><\/strong> de il, ils, elle, elles<\/em>: per exemple, elles<\/em> sont parties<\/em> es converteix en \u00ab \u00e8 sont parties<\/em> \u00bb; la r<\/em> en posici\u00f3 final <\/strong>gaireb\u00e9 mai s’articula: quatre<\/em> es pronuncia \u00ab kat \u00bb; il <\/em>desapareix completament <\/strong>en l’expressi\u00f3 il y a<\/em>, que es pronuncia simplement \u00ab ya \u00bb.<\/p>\n

En els nostres cursos de franc\u00e8s per a empreses<\/a>, <\/strong>tamb\u00e9 s’apr\u00e8n aix\u00f2!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Formaci\u00f3 en franc\u00e8s per a empreses: La pronunciaci\u00f3 del franc\u00e8s, amb el temps, correspon cada vegada menys amb la seva escriptura.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":7407,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[225],"tags":[],"class_list":["post-7416","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-fonetica-ca"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t