\u00a0El 2011, a Alemanya, una v\u00eddua<\/b> deman\u00e0 a l’empresa on treballava el seu marit una indemnitzaci\u00f3<\/b> corresponent als 140 dies de vacances que aquest no va poder fer abans de morir<\/b>, a causa d’una greu malaltia.<\/p>\n
Havent-la rebutjat<\/b> l’empresa, ella va acudir als tribunals, els quals la van desestimar<\/b>. Llavors ella va apel\u00b7lar<\/b>: la Landsarbeitsgericht de Hamm (Tribunal d’Apel\u00b7laci\u00f3 Laboral a Alemanya) va preguntar abans del judici al Tribunal de Just\u00edcia de la Uni\u00f3 Europea<\/b>: com cal interpretar l’article 7<\/b> de la directiva 2003\/88\/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de novembre de 2003, \u00abrelativa a determinats aspectes de l’ordenaci\u00f3 del temps de treball<\/b>\u00bb?<\/p>\n
En la seva sent\u00e8ncia de 12 de juny de 2014, el Tribunal va respondre que s’ha de pagar la indemnitzaci\u00f3<\/b>, encara que la persona interessada no va realitzar pr\u00e8viament una petici\u00f3. Els magistrats de Luxemburg recorden que \u00abel dret a les vacances anuals retribu\u00efdes \u00e9s un principi del dret social<\/b> de la Uni\u00f3 d’especial import\u00e0ncia, el qual no podr\u00e0 ser derogat<\/b>\u00bb; aquest dret a vacances pagades, aix\u00ed com \u00abel dret a l’obtenci\u00f3 d’un pagament<\/b>\u00bb corresponent a aquest t\u00edtol, \u00abconstitueixen els dos aspectes d’una \u00fanica llei\u00bb.<\/p>\n
Si l’obligaci\u00f3<\/b> de pagar vacances anuals s’interromp\u00e9s<\/b> amb el final de la relaci\u00f3 laboral per causa de mort<\/b> del treballador, aix\u00f2 donaria lloc a la retroactivitat de la<\/b> p\u00e8rdua total del dret <\/b>a les vacances anuals pagades en si, com es consagra en l’article 7. A Europa, el dret a vacances pagades no pot doncs \u00abextingir-se a causa de la mort<\/b> del treballador\u00bb.<\/p>\n