{"id":1641,"date":"2011-11-07T08:56:56","date_gmt":"2011-11-07T07:56:56","guid":{"rendered":"https:\/\/voilangue.com\/?p=1641"},"modified":"2023-06-06T17:56:37","modified_gmt":"2023-06-06T15:56:37","slug":"breu-curs-sobre-les-contraccions-a-loral-en-frances","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/voilangue.com\/ca\/breu-curs-sobre-les-contraccions-a-loral-en-frances\/","title":{"rendered":"Breu curs sobre les contraccions a l’oral en franc\u00e8s"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Tots els aprenents experimenten amb aix\u00f2: el franc\u00e8s no es pronuncia com s’escriu<\/strong>. El cas \u00e9s que el codi oral i el codi escrit, al contrari d’altres lleng\u00fces llatines, se separen<\/strong> com si fossin dos continents. Sens dubte, no estem en la situaci\u00f3 de l’\u00e0rab, que veu coexistir l’\u00e0rab literari<\/strong> -llengua franca entre tots els \u00e0rabs cultivats- i les seves variants orals i locals<\/strong> (al Marroc, a Tun\u00edsia, a Alg\u00e8ria, etc.). Per\u00f2 tendim a aix\u00f2.
\nPer resumir, el cas \u00e9s que l’ortografia del franc\u00e8s<\/strong> es va fixar en el segle XVII mentre que la seva pronunciaci\u00f3<\/strong> no ha deixat d’evolucionar i de modificar. \u00c9s per aquest motiu que donem una gran import\u00e0ncia a la fon\u00e8tica<\/a><\/strong> en els nostres cursos de franc\u00e8s.<\/p>\n

Algunes<\/strong> regles<\/strong> s\u00f3n \u00fatils per parlar i entendre la part oral d\u2019una llengua com ara el franc\u00e8s. No nom\u00e9s \u00ab ne <\/strong>\u00bb, en la negaci\u00f3 \u00ab ne … pas \u00bb \u00e9s sistem\u00e0ticament eludit<\/a>, sin\u00f3 que certs<\/strong> sons desapareixen<\/strong> si la situaci\u00f3 no \u00e9s formal (el que constitueix la majoria de les vegades).<\/p>\n

Exceptuant el sud del pa\u00eds, la e<\/em><\/strong> final cau<\/strong>, fins i tot davant d’una consonant, a: me, te, se, le, de <\/em>i je.<\/em> Atenci\u00f3 per\u00f2: \u00ab je<\/strong> \u00bb es converteix en \u00ab \u00a0j’ <\/em>\u00bb per\u00f2 es pronuncia<\/strong> \u00ab ch<\/em> \u00bb<\/strong>: j’pars<\/em> es diu \u00ab chpar<\/em> \u00bb; de la mateixa manera \u00ab de<\/strong> \u00bb es fa \u00ab d<\/em>‘<\/em> \u00bb per\u00f2 es pronuncia<\/strong> \u00ab t \u00bb<\/strong>: Beaucoup<\/em> d’farine<\/em> es diu \u00ab bocoutfarine<\/em> \u00bb. Altres<\/strong> vocals finals cauen<\/strong>, nom\u00e9s davant d’una vocal: la<\/strong> i<\/em><\/strong> del pronom relatiu qui<\/em> (\u00abc’est toi qu’as fait \u00e7a<\/em>?\u00bb), i la u<\/em><\/strong> de tu<\/em> (\u00abT’es parti quand<\/em>?\u00bb).<\/p>\n

Finalment, certes consonants finals tamb\u00e9 tenen tend\u00e8ncia a desapar\u00e8ixer: la l<\/em><\/strong> a il,<\/em> ils, elle, elles<\/em>, i plus<\/em>, per exemple: elles<\/em> sont parties<\/em> es converteix en \u00ab\u00e8 sont parties<\/em>\u00bb; il<\/em><\/strong> desapareix<\/strong> clarament<\/strong> en l’expressi\u00f3 il y a<\/em>, que es pronuncia simplement \u00ab ya <\/em>\u00bb.<\/p>\n

En els nostres\u00a0cursos de franc\u00e8s per a empreses<\/strong><\/a>,\u00a0tamb\u00e9 s’apr\u00e8n aix\u00f2!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Cursos de franc\u00e8s per a empresa: el franc\u00e8s no es pronuncia com s\u2019escriu. Aqu\u00ed teniu algunes regles \u00fatils per parlar i entendre a l\u2019oral.<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[225],"tags":[],"class_list":["post-1641","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-fonetica-ca"],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t