A França, un company de feina pot arrivar a ser un amic?

A França, per regla general, s’evita barrejar la vida professional i la vida privada: sovint són dos mons molt separats i coneixereu ben poc la vida privada d’un company de feina. Veure’s amb els seus col·laboradors fora de la feina no és una habitud: ni se sopa ni se surt plegats, i molt menys sortir junts de vacances! Com a màxim, els francesos poden prendre una copa tot sortint de la feina, però és poc freqüent: tan aviat s’ha acabat la feina, tothom té una sola idea al cap: anar cap a casa seva!

Igualment, la parella no coneix, en principi, els companys de feina de l’altre i, d’altra banda, això no l’interessa gens! Per altra part, és l’ocasió de desfer un malentès recorrent dels catalans: la paraula “collègue”, en francès, només designa la persona amb qui treballeu i no un amic. Això no impedeix evidentment el fet que un company de feina es converteixi en un amic (malgrat que això sigui bastant inusual), però l’un no suposa l’altre.

Si voleu fer amistat amb un company de feina francès, això demanarà temps. Invitant-lo massa aviat a sopar a casa vostra, correu el risc de posar-lo en una situació incòmode: no sabrà com refusar una invitació, que pel fet de ser un gest amable, ell ho veurà com un envaïment.

Potser trobareu distants els francesos amb qui treballeu però no us ho prengueu com res personal: és la seva manera de ser!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

L’encaixada de mans pel matí a França

Abans de tot, quan arribeu a la feina, abans d’instal·lar-vos en el vostre despatx, d’organitzar la vostra jornada, de llegir els vostres mails, és absolutament imperatiu saludar els vostres companys de feina! És molt normal! em direu, es fa el mateix en tots els països. Sí i no.

L'encaixada de mans a FrançaEn primer lloc, aquesta salutació matinal no només està dirigida als vostres col·laboradors més propers: no és gens estrany veure una persona anar de departament en departament per tal d’estrènyer la mà de cadascú i preguntar si hi ha novetats. Alguns estrangers, algunes vegades, estan sorpresos pel “temps que es perd” amb aquestes salutacions diàries.

Aquesta salutació es manifesta a França quasi exclusivament per l’encaixada de mans. No saludeu mai un company fent senyals amb la mà o pitjor encara, sense fer cap gest, deixant anar simplement “Bon dia Bernard!”: això estaria molt mal vist o més aviat s’interpretaria com una marca de fredor i de distància. L’encaixada de mans és tan obligatòria que un espanyol que va treballar a França va observar amb encert que si, en el precís moment en què algú ve a saludar-vos, esteu enfeinats i amb les mans ocupades o brutes, hauríeu de presentar el colze o l’avantbraç. El vostre interlocutor prendrà de forma natural la part del braç que li haureu estès.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

Quan tutejar en francès?

A França, l’ús del tuteig i del tractament de vostè ha evolucionat molt durant els darrers 20 anys. Antigament, el tu estava reservat a la família i als amics íntims. L’expressió “être à tu et à toi avec quelqu’un” (“de tu a tu”) que significa ser íntim, mostra bé fins a quin punt l’ús del tu era la pròpia marca de familiaritat.

Tuteig en l'empresa francesaSi algunes professions o categories socials (els professors o els obrers, entre ells, per exemple) sempre han preferit el tuteig, la resta de la població utilitzava el vostè. Fer servir el tu indegudament us exposava de seguida a un mordaç “On n’a pas élevé les cochons ensemble!” volent dir que no tingui un tracte de massa confiança.

Actualment, es tuteja més fàcilment, inclòs al si de l’empresa. Entre companys de feina, el tuteig és indispensable i no doblegar-se vol dir que se us titllarà, com a mínim, de distant sinó de rar. Tanmateix, a França, l’ús del tu no s’assembla al dels catalanoparlants: en qualsevol situació de relació jeràrquica (responsable d’un servei/empleat, proveïdor/client, ancià/jove, etc.) el tractament de vostè continua fent-se servir. Això no vol dir que sigui impossible passar al tu però aquest passatge, com és el cas des de sempre, es ritualitza. La persona jeràrquicament superior (responsable, proveïdor, ancià, etc.) podrà proposar al seu interlocutor: “Ens podem tutejar, no?”. Després de l’acceptació (difícilment es pot fer una altra cosa!) les dues persones passaran definitivament al tuteig.

Serà interessant, d’aquí a uns quants anys, tornar a parlar de l’ús del tu i del vostè, car si el tractament de vostè no és encara en via d’extinció, el seu camp d’aplicació tendeix indiscutiblement a disminuir.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

Saludar i tornar a saludar: les regles a seguir

Treballeu en una empresa francesa i, és clar, heu saludat tots els vostres companys de feina de la manera més adequada possible donant-los la mà. Imaginem ara que creueu una vegada més als passadissos un col·lega que ja heu saludat a la vostra arribada: què feu?

Els hispanoparlants, seguint els seus costums, tenen tendència a saludar-lo una vegada més amb un “Bonjour!” Tanmateix no és possible: la salutació “Bonjour” no pot ser dita més que una vegada al dia. Un francès es sorprendrà si a cada vegada que us el creueu el saludeu!

Certs anglòfons, seguint encara els seus costums, creuaran el seu company de feina sense mirar-se’l, corrent el risc de ferir-lo: “Per què és tan fred i què ha passat des d’aquest matí en què m’ha saludat calorosament?”

Doncs què cal fer? A França, en aquesta situació, el vostre company de feina buscarà la vostra mirada; quan el contacte visual s’ha establert, cadascú esbossa un somriure tot brandant lleugerament el cap. Ningú no s’atura, res no és verbalitzat, aquest “contacte” és molt breu i és inútil exagerar el vostre somriure. Es tracta simplement de dir a l’altre que se l’ha reconegut.

Tanmateix, els francesos, en semblant ocasió, llancen un “Rebonjour!” o fins i tot només “Re!“, però és sempre una forma humorística.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , ,

Enviar les vostres felicitacions per Any Nou

Ja està! Les festes s’han acabat i després d’haver-vos deixat anar en alguns excessos, us prepareu per a començar el nou any ple de bons propòsits. Fins ara, no existeixen realment grans diferències interculturals entre França, Espanya o Catalunya! Però a França, aquest començament d’any, també és un moment important en la vostra correspondència.

Felicitacions 2016 en francèsPrimers dies de gener a França: de moment, no heu enviat cap felicitació als vostres clients: és normal. A nombrosos països, a Espanya entre d’altres, la tramesa d’una felicitació per Nadal és habitual. A França, tradició atea o no, és per l’Any Nou que es comença a escriure-la. La vostra felicitació no s’ha d’enviar mai abans de l’inici de l’any però haurà d’arribar al seu destinatari abans de finals de gener (l’ideal seria rebre-la durant les dues primeres setmanes del mes).

Felicitar les festes ha conservat en el món empresarial moltes de les seves tradicions; encara se sol fer per escrit i per correo postal més que per mail. Les felicitacions tenen ja impreses una fórmula que depèn, evidentment, del destinatari: «(Recevez) (nos) meilleurs voeux pour (l’année) 2016» és, tanmateix, suficientment general per a utilitzar-la en totes les situacions. En alguns casos, tindreu el detall d’afegir a mà algunes paraules per tal de personalitzar la vostra missiva.

I ja que avui és 5 de gener, és el moment de desitjar-vos a tots un excel·lent any 2016!

En els nostres cursos de francès, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

Breu curs d’educació «a la francesa»

Algunes paraules són absolutament imprescindibles per a comunicar-se amb els francesos. Jean-Benoît Nadeau és quebequès; està particularment interessat en la llengua i la cultura i ha aconseguit nombrosos èxits editorials traduïts per tot el món, especialment Le français, quelle histoire !, Pas si fous ces Français i Les Français aussi ont un accent. Viu a París des de setembre de 2013 i és columnista a la revista Le Français dans le Monde. Heus aquí el que va observar l’agost passat:

«Pugem a l’autobús 91 direcció Gare de Lyon. Mentre la Julie i els nens validen els seus bitllets, el conductor els va donar una mala mirada.

Râlâlâ !, diu.

Immediatament ho entenc: vam oblidar dir «bonjour». Llavors vaig intentar corregir el problema dient-li «merci». Massa tard.

Però cal saludar la gent! Râlâlâ ! Hi ha gent mal educada…!

Educació «a la francesa»Per més que faci deu mesos que sóc a França, a vegades m’oblido de dir bonjour, LA paraula clau en qualsevol interacció aquí. És que a Montreal, d’on jo vinc, és molt estrany que un empleat esperi que els desconeguts el saludin, sobretot si tenim en compte que hi ha 10.000 usuaris d’autobús. Però el conductor d’autobús parisenc – com també el caixer, el llibreter, el cambrer o el vigilant de la piscina – espera rebre 10.000 bon dia i respondre’ls. «Bonjour», com «Au revoir», «Excusez-moi», «Merci», «Je vous al prie», «Il n’y a pas de quoi» i « Bon appétit», es troben entre el més essencial del kit de supervivència de l’estranger a França.

[…] Sovint els estrangers es queixen del mal caràcter dels francesos i no només dels parisencs. Però he constatat que, pràctiquement sempre, han oblidat de dir bonjour.»

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

Negociació intercultural franco-espanyola

Patrick Denoux (Négociation et posture interculturelle dans la coopération internationale) indica que “el negociador francès troba satisfacció en les seves necessitats formalistes en una proposta enunciada de manera racional i programable, mentre que el seu interlocutor espanyol generalment dóna prioritat als senyals emocionals que es manifesten en la relació”.

Per cert, explica que un director comercial francès havia de trobar-se amb un empresari espanyol que tenia la intenció d’obrir una xarxa de distribució a Espanya de productes francesos. En el moment de la trobada, és el fill de la persona a qui s’espera que es presenta per excusar l’absència del seu pare i per anunciar que ell el reemplaçarà. És jurista i la seva manera de parlar al negociador francès sembla d’entrada extremadament formal, subratlla sistemàticament tots els aspectes legals d’aquest contracte, el que particularment aprecia el negociador francès que descobreix, contràriament als seus temors, a un negociador espanyol organitzat, legalista i escrupolós.

No obstant això, cal assenyalar que el comportament del negociador no pot ser només una tàctica per induir una sensació de confiança en el seu interlocutor francès: és el que anomena P. Devoux l’”etnicisació manipuladora” que tothom paga en algun moment. Negociar de forma correcta a nivell internacional porta protegir-se al mateix temps contra les il·lusions del mimetisme cultural i els riscos de l’etnocentrisme.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged ,

El ritual de l’aperitiu a França

L’aperitiu és un ritual social ben ancorat en la societat francesa; encara que és menys sistemàtic que abans, durant el cap de setmana o les vacances, és encara pràcticament inevitable. Serveix per compartir un glop amb algú, un conegut, amic o familiar abans de passar a la taula. És un moment de convivència que els francesos aprecien molt. Es pot prendre un aperitiu en un bar, però és més comú prendre’l a casa. No és inusual, per cert, convidar els coneguts (de treball o veïnat) només per a l’aperitiu: una vegada hagi finalitzat, els convidats tornen a les seves cases per al menjar.

Aperitiu a França

L’aperitiu funciona com una cambra d’aire, una transició: després de la jornada de treball, permet descomprimir, passar a l’esfera íntima; abans del menjar amb els amics o la família, permet que els convidats s’instal·lin i que, amb l’ajuda de l’alcohol, tots se sentin a gust; el o la cuinera també tindrà l’ocasió d’acabar tranquil·lament els últims preparatius per al menjar (de fet és aquesta persona que anuncia el final de l’aperitiu i convida a passar a la taula). Si a la gent solament se’ls ha convidat per prendre l’aperitiu, això ajudarà a conèixer-los millor i saber si volem renovar o no la invitació o deixar per més endavant la invitació de l’esmorzar o sopar per a una propera ocasió.

L’aperitiu, o millor dit, com diuen els francesos: “ l’apéro “, dura almenys una mitja hora però s’allarga fàcilment: no és rar que aquest ritual duri una hora i mitja. En aquest cas, es torna a fer una o dues rondes de beguda. Amb la finalitat de no acabar massa begut (els alcohols proposats, com el whisky o el pastis, poden ser forts), l’aperitiu va acompanyat d’un refrigeri: cacauets, galetes salades, olives…

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

La negociació intercultural amb els francòfons

Dominar les tècniques de negociació comercials no és suficient: conèixer els usos i costums locals i fer prova d’humilitat també són essencials.

La relació amb el temps pot ser diferent d’un país a un altre: per exemple, en el Magrib, algunes negociacions comercials o contractuals poden acabar en dissabte (dia que no és festiu). També en el Magrib, el cap sempre evitarà fer-li perdre prestigi a un dels seus col·laboradors. Tampoc no cal descurar la gestió de l’espai entre un mateix i l’altre; és molt important: un mediterrani (un magrebí, un espanyol o un francès meridional), tindran, en diferents graus, tendència a tocar el seu interlocutor; en canvi, aquest gest podria sorprendre i incomodar a un francès de París.

Negociació interculturalTot i que els codis culturals són bastant similars, tant per a Espanya com per a França, és necessari parar esment a certes particularitats. Patrick Denoux, explica que “en les negociacions comercials franco-espanyoles [sovint] ha observat que els negociadors francesos buscaven a un interlocutor mentre que els negociadors espanyols anaven a la recerca d’una xarxa de contactes. Encara que les variacions entre França i Espanya són febles, pel que fa als quatre índexs culturals (distància, jerarquia, control de la incertesa, individualisme i masculinitat), han sorgit diferències significatives en la identificació dels interlocutors, relacionades amb funcionaments col·lectius o individuals d’identitat cultural marcada i implicant fenòmens d’identitat. Per exemple, la pràctica que consisteix a entregar la targeta de visita d’un tercer és difícilment concebible en un context francès on roman una identitat social individualitzada”.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , ,

Saludar-se al Quebec (2)

Ja havíem abordat fa temps el tema de les salutacions al Quebec. Ens quedava afegir algunes precisions, per la qual cosa ho fem ara.

A la “ Belle province ” (Quebec), és corrent saludar dient “ Allô ! ” en lloc de “ Bonjour ! ”. Això pot sorprendre a nombrosos francòfons que utilitzen “ Allô ! ” en les converses telefòniques. “ Allô ! i “ Salut ! “ són les salutacions més corrents al Quebec; “ Bonjour ! “ està considerat com a més (fins i tot massa) distant.

Els quebequesos també utilitzen el “ Tu “ més sovint que els altres francòfons, particularment els francesos. Fins i tot en situacions formals el costum és tutejar; per tant, no tingueu por de fer un pas en fals: el “ tu “ mai podrà ser considerat massa familiar i per tant descortès. El cas és que, per més que es digui, sovint, la influència de l’anglès al Quebec es fa sentir. Aquí, la difusió del “ tu “ s’explica per la utilització i la influència del “ you “ anglès.

Aquesta influència explica, per cert, un altre ús: els quebequesos responen a “ Merci ! “ per “ Bienvenue ! “ (allí on altres francòfons respondrien un “ De rien “ o “ Je vous/t’en prie “). Cal veure simplement la traducció literal de l’anglès “ You’ re welcome “.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,