Interferències | Voilà! Más que francés

Artículos sobre Interferències

No confondre les paraules mieux i meilleur en francès

Un error molt comú dels estudiants catalanoparlants de francès com a llengua estrangera és la confusió entre mieux i meilleur. L’explicació és molt senzilla: no hi ha cap diferència entre aquestes dues paraules en català. Així, mieux i meilleur es tradueixen com millor.

En francès, mieux és el comparatiu (o superlatiu) de l’adverbi bien; meilleur és el comparatiu (o superlatiu) de l’adjectiu bon. Si no estàs segur de quina forma usar, el truc consisteix a eliminar la comparació per a trobar la frase inicial.

Per exemple, hauries de dir: « Depuis quelques mois, il parle mieux » o « Depuis quelques mois, il parle meilleur » ? Només recorda que en absència de qualsevol comparació diries: « Il parle bien » (i no *il parle bon*). Per tant, la frase correcta seria: « Depuis quelques mois, il parle mieux ». Probablement és una mica laboriós, però almenys ja no correràs el risc d’equivocar-te!

Finalment, queda recordar que, en ser bon i meilleur adjectius, variaran en gènere i número: bon(ne)(s) et meilleur(e)(s).

Une bonne pizza et Les meilleures pizzas du quartier.

No obstant això, les pronunciacions de meilleur, meilleure, meilleurs i meilleures són idèntiques!

Quant a mieux, al ser un adverbi, és invariable i sempre s’escriu amb una x final.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

Errors dels catalanoparlants en francès

De la mateixa manera que una mateixa comunitat lingüística tendirà a repetir els mateixos errors en el lèxic, els catalanoparlants, en general, reprodueixen els mateixos errors en la sintaxi. Aquestes dificultats es deuen a les interferències entre la llengua d’aprenentatge, aquí el francès, i la o les llengües maternes; quan les llengües són similars, com és el cas entre el francès i el català, és gran la temptació de reproduir estructures que, no obstant això, ¡poden ser incorrectes en la llengua d’aprenentatge!

A diferència del català, els percentatges en francès no estan precedits per un article (excepte en casos rars):

Un 52% des votants se sont abstenus.

Excepte en les expressions heretades de l’Edat Mitjana, els substantius sempre estan precedits en francès per un article: els catalanoparlants obliden regularment l’article partitiu:

J’ai chance.

J’ai de la chance.

La negació s’expressa en francès gràcies a la locució separada ne… pas. A l’oral, però, només «pas» està expressada, ara bé, és precisament aquesta la que els estudiants tenen tendència a suprimir!

Je ne pars en vacances.

Je pars pas en vacances.

Recordeu que sempre en la negació amb: «jamais», «personne», «aucun», «rien», heu de suprimir el «pas» :

Il (ne) boit pas jamais d’alcool.

Il ne boit jamais d’alcool.

Finalment, en l’estructura Il/elle/c’est + adjectif + DE + verbe infinitif, la preposició de s’oblida quasi sistemàticament:

C’est important partir à l’heure.

C’est important de partir à l’heure.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,