Expressió escrita | Voilà! Más que francés - Part 3

Artículos sobre Expressió escrita

Expressar la causa en francès: à cause de, grâce à, en raison de

En francès, hi ha tradicionalment tres connectors que introdueixen la causa; funcionen de la mateixa manera però són semànticament diferents: à cause de, grâce à i en raison de. À cause de introdueix una causa considerada com negativa per l’emissor:

Les vols à destination de Paris sont annulés à cause de la neige.

Grâce à, per contra, presenta una causa considerada positiva:

Si j’ai réussi à obtenir ce travail, je peux dire que c’est grâce à toi.

En raison de no permet a l’emissor posicionar-se, així doncs presenta la causa de manera neutra, per tant, el presentador del telenotícies dirà:

Aujourd’hui, la circulation des trains de banlieue a été perturbée en raison de la grève des cheminots.

Dir “à cause de” significaria que pren partit i que jutja aquesta vaga d’innecessària, sense fonament, etc.

Aquestes tres expressions van seguides d’un substantiu: *à cause de que*, *grâce à de que* i *en raison de que* no són correctes i, per tant, no es poden utilitzar. Si no coneixeu el substantiu que correspon al verb, sempre es pot utilitzar l’expressió “le fait que“:

Il n’a pas pu la voir à cause de qu’elle est partie.

Il n’a pas pu la voir à cause du fait qu‘elle est partie.

Atenció a la locució dû à: molts catalanoparlants la utilitzen malament.

No podeu col·locar-la a l’inici de la frase (traducció literal de degut a). Dû à segueix al verb être:

Le retard des vols est dû à la neige

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

Expressió de l’oposició: Bien que, Quoique i Malgré

Ja hem tractat en aquest blog l’expressió de l’oposició en francès (veure el nostre post sobre mais i quand même així com el de pourtant). Hi ha d’altres connectors lògics que introdueixen l’oposició.

Bien que i quoique són sinònims (potser quoique s’utilitza menys en l’oral que bien que, però això depèn del parlant i del seu lloc d’origen); l’única dificultat per utilitzar-los és que es necessita conjugar el verb que els segueix en el subjuntiu.

Bien que [=quoique] nous lui ayons conseillé d’appeler un réparateur, il a préféré le faire lui-même.

No s’ha de confondre quoique i quoi que! És un error comú car les dues expressions van seguides de subjuntiu. Quoi que significa quel que soit, peu importe, com a:

Quoi que je fasse, elle n’est jamais contente.

És a dir: Peu importe ce que je fais, elle n’est pas contente.

També podeu introduir l’oposició amb malgré, però heu d’assegurar-vos que li segueixi un substantiu:

Malgré la pluie, le picnic est maintenu.

La locució malgré que (seguida de subjuntiu) és en principi incorrecta (és enutjós pels catalans perquè té l’avantatge de ser molt proper al seu malgrat que!). No obstant això, com una gran majoria de francesos l’ho utilitzen, és difícil negar el seu ús als estudiants de francès llengua estrangera! Malgré que és doncs un sinònim de bien que i de quoique.

Malgré que nous lui ayons conseillé d’appeler un réparateur, il a préféré le faire lui-même.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

Expressar la causa amb “D ‘ autant… que”

Els estudiants de francès llengua estrangera tenen, des de sempre, dificultats per utilitzar (o fins i tot entendre) la conjunció “D’autant… que”. La raó principal és que no hi ha cap traducció en la seva llengua materna. No obstant això, es molt utilitzada en francès, tant en l’oral com en l’escrit, perquè és també una forma de retòrica. De fet, permet afegir una altra causa a una primera causa que pot ser explícita o implícita (cas, per cert, molt comú). Per tant, gràcies a aquesta conjunció, és pot enfortir un argument.

Mai es col loca en el principi de la frase, està situat a l’interior. Sovint s’associa amb termes comparades:

–       d’autant plus/moins + adjectiu + que
–       d’autant plus/moins de + nom + que
–       d’autant (plus/moins) que + proposició

A continuació us presentem alguns exemples per tal d’entendre l’ús d’aquesta combinació.

Le candidat élu était d’autant plus heureux qu’il pensait ne pas pouvoir gagner.

Causa primera de la seva felicitat (no s’expressa, però està implícita): la seva elecció; causa segona: és una sorpresa per a ell, pensava que perdria.

Durant l’épreuve, le cycliste avait d’autant moins de force qu’il s’était mal alimenté la veille.

Causa primera de la seva fatiga (no s’expressa, però està implícita): el seu esforç físic durant la cursa; causa segona: la seva mala alimentació.

Je ne vous en veux pas du tout, d’autant (plus) que personne n’est à l’abri d’une erreur.

Causa primera (no s’expressa, fins i tot implícitament): jo no sóc rancuniós per naturalesa; causa segona: sé que tothom pot cometre errors.

Això és tot per aquest any. Seguim treballant al mes de juliol, però el blog se’n va de vacances!

Bon estiu a tothom!

Tagged , , , ,

Breu curs per escriure mails en francès

Molts estudiants de francès llengua estrangera volen, per damunt de tot, ser capaços d’expressar-se oralment. Molts també han d’escriure mails curts i simples. Això és normalment una tasca que preocupa perquè és una mica delicada. Molt a prop de la llengua oral, aquest tipus d’escriptura, (anomenada “escriptura digital”) no és simplement l’adopció d’un estil oral: d’alguna manera és un entremig entre la llengua escrita i l’oral. Un mail molt “oral” seria massa familiar, un mail massa “escrit” seria ridícul.

També és necessari conèixer les característiques principals d’aquests escrits digitals:

  1. l’ús predominant del present: així doncs és un temps verbal que heu de dominar. No hi ha sort!, com en totes les llengües llatines, en francès, el present és el temps més complicat!
  2. l’ús més freqüent que en el llenguatge oral i l’escrit, dels pronoms de la primera persona. Així doncs podeu concentrar el vostre esforç de memorització, si aneu curts de temps, en la morfologia verbal de “Je” i “Nous”.
  3. la importància de l’ús de verbs modals, és a dir: pouvoir, vouloir, devoir.
  4. simplificació de l’escriptura com l’ús d’abreviatures.
  5. l’escriptura fonètica (aquesta escriptura és, però, molt familiar i us heu d’assegurar que la relació que manteniu amb el vostre corresponent és la més adequada)

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

Significat de: ailleurs, par ailleurs, d’ailleurs

Molts estudiants de francès confonen tres expressions que són molt similars perquè estan construïdes a partir de la mateixa paraula: ailleurs; són “ailleurs“, “par ailleurs” i “d’ailleurs“. “Ailleurs” és un adverbi que es podria traduir per “en un altre lloc“.

Le restaurant où nous avons l’habitude d’aller était complet, nous sommes donc allés ailleurs.

Par ailleurs” i  “d’ailleurs” són connectors lògics. “En outre” o “d’autre part” són sinònims de “par ailleurs“. Aquesta frase introdueix un complement d’informació a una afirmació.

L’inscription au club de ping-pong vous permet d’accéder à toutes les installations sportives. Par ailleurs, grâce à elle, vous bénéficierez d’une réduction dans le magasin de sport du quartier.

D’ailleursreforça l’afirmació donada anteriorment:

Il est vrai qu’il aime écrire. D’ailleurs, c’est assez normal puisqu’il vient d’une famille d’écrivains.

El problema és que la distinció entre aquests dos connectors no és fàcil: de vegades els dos són possible!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

Abreviatures i sigles en francès

Als francesos els agrada utilitzar abreviatures i sigles, només per anar més ràpid quan parlen. Les paraules més llargues de tres síl·labes, tan sovint com sigui possible, són escurçades sense pietat.

Parlem de les sigles. La tècnica consisteix a formar una paraula a partir de les lletres inicials. Cada lletra és pronunciada, una darrere l’altra, sobre la mateixa base que la fonètica de l’alfabet. Quan les escrivim, en principi, hem de posar un punt després de cada lletra, però cada vegada es fa menys, com si, de fet, la sigla es convertís en una paraula en si mateixa.

En el camp del lèxic, en relació amb el francès comercial trobareu doncs: PDG (Président Directeur Général), un travail en CDI (Contrat à Durée Indéterminée) o CDD (Contrat à Durée Déterminée), le SMIC (Salaire Minimum Interprofessionnel de Croissance), DRH (Directeur des Ressources Humaines), etc.

Però aquesta bogeria de les sigles, fins i tot s’ha estès als noms propis: la ministra de Relacions Exteriors de Sarkozy, que ha hagut de dimitir el passat febrer, es diu Michèle Alliot-Marie: massa llarg! tothom l’anomena doncs MAM. El mateix passa amb l’ex president de la República, VGE, Valéry Giscard d’Estaing, o d’ara endavant el mundialment famós, Dominique Strauss Kahn, DSK!

L’abreviatura es fa de vegades per l’escurçament del principi o del final de la paraula. En la majoria dels casos, s’eliminen les últimes síl·labes de la paraula (apòcope): compta per comptabilité, bac per baccalauréat, bon app per bon appétit, la pub per la publicité, à plus per à plus tard, aprem per après-midi, etc. De vegades s’eliminen les primeres síl.labes (afèresi) en el llenguatge parlat i relaxat: bonsoir es converteix en ‘soir, américain en ricain, etc.

En els nostrecursos de francès per a empresestambé s’aprèn això!

Això és tot per aquest any. Seguim treballant al mes de juliol, però el blog se’n va de vacances!

Bon estiu a tothom!

Tagged , , ,

El connector de la conseqüència « aussi »

Aussi és una de les primeres paraules que l’alumne troba i memoritza durant la classe de francès:

– J’aime la musique reggae, et toi?

– Moi aussi.

Però aussi té un altre significat que la immensa majoria dels estudiants ignora: és un connector lògic que introdueix la conseqüència:

Il avait manqué son train, aussi il est arrivé en retard (ou: il avait manqué son train, aussi est-il arrivé en retard).

Aquest connector pertany al registre de la llengua formal i, per tant, és poc utilitzat en la forma oral.

El problema és que el significat de aussi difereix segons el seu lloc en la frase: situat després del verb, és un sinònim de également, a l’inici de la frase, significa per consegüent, doncs.

J’ai aussi été au supermarché = j’ai été aussi au supermarché = j’ai été au supermarché aussi.

Però:

Aussi j’ai été au supermarché.

Un error dels hispanoparlants i dels catalanoparlants és imitar la sintaxi de la seva llengua. També i també es tradueixen per aussi i poden estar col·locats en qualsevol lloc de la frase, però és freqüent que estiguin situats a l’inici. L’estudiant que traduirà literalment tendirà a començar la seva frase per aussi sense adonar-se que el significat canvia llavors. Estigueu atents doncs a l’hora d’utilitzar aussi!

En els nostrecursos de francès per a empresestambé s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

Cartesianisme i connectors lògics en francès

Els francesos són cartesians, història i tradició obliguen; si fins i tot són tan impulsius, història i revolucions també obliguen!

En qualsevol cas organitzen el seu pensament al voltant de connexions lògiques que verbalitzen gairebé sempre: són els famosos connectors lògics que expressen l’oposició, la concessió, la causa, la conseqüència, l’objectiu (veure la nostra secció “Connectors”). Per comunicar eficaçment amb els francesos en la seva llengua, convé no només de parlar bé la llengua sinó també d’adoptar el millor possible les seves formes i esquemes de pensament. Si no, el risc és gran, en el millor dels casos, que no us entenguin bé, i en el pitjor dels casos, que desconfiïn d’un discurs que els semblarà ser propi d’un amateur o d’una barroeria plena d’aproximacions.

El seu pensament parteix sempre d’allò que les coses haurien de ser i no del que són; de vegades la teoria els interessa més que la realitat, és el que els oposa al pragmatisme anglosaxó (aquesta oposició està perfectament il·lustrada en una broma anglesa: Un dia, es prova a un francès que Déu existeix, a la qual cosa el francès respon : “D’acord, existeix realment, però… en teoria?”).

Cada vegada que sigui possible, sembreu el vostre discurs en francès de connectors lògics: el vostre interlocutor us estarà sempre agraït.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

L’expressió de l’oposició gràcies a “pourtant”

Nombrosos hispanoparlants i catalanoparlants s’equivoquen regularment sobre l’ús de pourtant en francès. És veritat que les llengües semblen, de vegades, prendre un maliciós plaer a posar-nos paranys.

Pourtant és un fals amic: no és ni por lo tanto en castellà, ni per tant en català, encara que sembli ser la seva traducció literal. De fet, a l’origen, ho era : el sentit antic de pourtant és: per això, per aquesta raó. Avui, aquesta significació és del tot inusitada.

La confusió és encara més lamentable en la mesura que aquestes tres expressions són totes elles connectors lògics en la seva llengua. Però por lo tanto i per tant continuen introduint una conseqüència mentre que pourtant s’ha convertit en un connector lògic d’oposició; és un sinònim de malgrat allò i tanmateix:

– Cette plante ne pousse pas; pourtant je l’arrose.

Pourtant és molt sovint associat a l’oral a et:

– Cette plante ne pousse pas, et pourtant je l’arrose.

L’expressió et pourtant es pot, fins i tot, utilitzar sola, sota la forma exclamativa:

– Qu’est-ce quelle a ta plante? Elle semble toute sèche.

Et pourtant! Je l’arrose tous les jours!

Aquí, entre “Et pourtant!” i “Je l’arrose tous les jours!”, el locutor farà, de forma natural, una pausa més o menys marcada segons el grau de sorpresa i d’incomprensió que vulgui subratllar.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

Com redactar un contracte comercial amb una empresa francesa

La firma d’un contracte comercial amb una empresa francesa en pot deixar més d’un de dubitatiu. El dit contracte es redueix sovint a algunes pàgines, fins i tot per a contractes tècnics i complicats. És que els francesos no són cartesians per res i que, inventors del Codi Civil, aquest els correspon perfectament. Més que no pas d’intentar preveure totes les situacions conflictives que poden néixer del contracte, prefereixen redactar grans regles a les quals es remetran en cas de litigi.

Al començament del segle XIX, el Codi Civil ha marcat els esperits per la seva novetat i la seva originalitat: per primera vegada, heus aquí que en alguns centenars d’articles es pretenia regular una societat. De la “Vella Europa” al “Nou Món”, aquest esforç de síntesi legislatiu ha estat sovint imitat. “L’estil Codi Civil” (veure els famós “Tot condemnat a mort tindrà el cap tallat”), la seva perempció i la seva sequedat, també han generat l’admiració de molts i sobretot d’un bon nombre d’escriptors.

Aquesta concepció del dret distingeix fonamentalment els francesos dels anglosaxons, que redacten més fàcilment llargs contractes en els quals totes les situacions conflictives són considerades d’una manera exhaustiva.

En aquest àmbit com en d’altres, la influència anglosaxona, no obstant això, es fa sentir cada vegada més. A França, avui, de la mateixa manera que el nombre de lleis votades al Parlament Nacional es multipliquen, els contractes comercials tendeixen a que s’hi doni cos i no és rar signar un contracte tan espès com una guia telefònica.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , ,