El salari mínim a França i la seva revaluació

El Salaire Minimum Interprofessionel de Croissance, més conegut per les sigles SMIC, és, a França, el salari mínim per hora per sota del qual està prohibit pagar a un empleat. És revisat almenys anualment l’1 de gener. A més, si la inflació constatada entre el nivell de referència utilitzat pel darrer augment del SMIC de l’1 de gener i el darrer mes conegut (N-1) supera el 2%, el salari és automàticament revaluat al mes N+1 del percentatge d’aquesta inflació.

És per això que no hi ha hagut revaluació automàtica el juliol, agost i setembre passats: la inflació va ser del 1,90% respecte a novembre de 2010 (nivell utilitzat com a base per l’augment de l’1 de gener de 2011).

El seu augment correspon com a mínim a la inflació de l’any anterior, més el 50% d’augment del poder adquisitiu del salari de base obrer per hora. Els poders públics poden decidir sobre una revaluació suplementària.

Des de l’1 de gener de 2011, el valor del SMIC brut és de 9,00 € per hora a França, sigui per una feina de temps complet de 151,67 hores al mes (setmana de 35 hores), 1.365 € bruts mensuals, 1.073 € nets. Entre els països de l’OCDE, França té un dels salaris mínims més alts.

L’1de juliol de 2008, hi havia 3,37 milions de “smicards” (els qui cobren l’SMIC) a França, el que representa el 14,5% dels treballadors.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged ,

Com redactar un contracte comercial amb una empresa francesa

La firma d’un contracte comercial amb una empresa francesa en pot deixar més d’un de dubitatiu. El dit contracte es redueix sovint a algunes pàgines, fins i tot per a contractes tècnics i complicats. És que els francesos no són cartesians per res i que, inventors del Codi Civil, aquest els correspon perfectament. Més que no pas d’intentar preveure totes les situacions conflictives que poden néixer del contracte, prefereixen redactar grans regles a les quals es remetran en cas de litigi.

Al començament del segle XIX, el Codi Civil ha marcat els esperits per la seva novetat i la seva originalitat: per primera vegada, heus aquí que en alguns centenars d’articles es pretenia regular una societat. De la “Vella Europa” al “Nou Món”, aquest esforç de síntesi legislatiu ha estat sovint imitat. “L’estil Codi Civil” (veure els famós “Tot condemnat a mort tindrà el cap tallat”), la seva perempció i la seva sequedat, també han generat l’admiració de molts i sobretot d’un bon nombre d’escriptors.

Aquesta concepció del dret distingeix fonamentalment els francesos dels anglosaxons, que redacten més fàcilment llargs contractes en els quals totes les situacions conflictives són considerades d’una manera exhaustiva.

En aquest àmbit com en d’altres, la influència anglosaxona, no obstant això, es fa sentir cada vegada més. A França, avui, de la mateixa manera que el nombre de lleis votades al Parlament Nacional es multipliquen, els contractes comercials tendeixen a que s’hi doni cos i no és rar signar un contracte tan espès com una guia telefònica.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , ,