A França, un nou lloc web, louerunetudiant.com, proposa una nova fórmula que és, si més no, original: llogar un estudiant! Per aquest últim, és l’ocasió que es valorin les seves competències per a una feina concreta i d’una durada limitada, cobrant un salari més alt que aquell que estigui en pràctiques. Per a l’empresa,  és la possibilitat d’obtenir un servei pràctic i econòmic, evitant així recórrer a una agència especialitzada o a proveïdors “instal·lats” i forçament més cars.

Com funciona això? És bastant simple : a la plataforma del lloc web, l’empresa proposa una feina  i, a continuació, escolleix el candidat amb el perfil més adequat (formació, experiència, avaluacions de les feines precedents, etc.).

L’estudiant, que en el moment de la creació del seu perfil sobre la pàgina web ha de tenir l’estat d’autònom, proposa ell mateix les tarifes per les seves prestacions;  l’empresa, per la seva part,  pot escollir de pagar a l’hora o preu fix. Cada feina és objecte d’un contracte de prestació, sense cap lligam de subordinació entre l’estudiant i l’empresa;  el lloc web serveix d’intermediari.

No obstant això, aquesta solució no té l’aprovació de tots. Per alguns, “llogar un estudiant” demostra que per a molts  la precarietat és ja una situació normal i contribueix més encara a abaixar les remuneracions.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Molts diplomes exigeixen haver efectuat pràctiques de diversos mesos en una empresa, en el camp corresponent. Un acord ha de ser signat per l’organisme d’acolliment, el becari i l’organisme de formació. El becari no es considera un assalariat i per tant no en té els drets. Des de l’1 de setembre de 2010, la formació en empreses s’ha d’integrar en un pla d’estudis, per això la limitació de durada de 6 mesos ja no és aplicable a partir d’aquesta data.

Aquesta és la principal queixa de les organitzacions estudiantils: aquesta absència d’un sostre ja no permet evitar que la formació no es converteixi en ocupació encoberta. De fet, tot i que la llei estableix que “el curset no ha de servir per reemplaçar un empleat en cas d’absència, de suspensió del seu contracte de treball o d’acomiadament, per completar una tasca regular que correspon a un treball permanent, per satisfer un augment temporal de l’activitat de l’empresa, o per ocupar treballs de temporada”, algunes empreses no respecten aquesta part dispositiva.

El pagament d’una gratificació és obligatori si el període de formació és superior a dos mesos consecutius. És como a mínim igual al 12% del sostre horari  establert per la Seguretat Social, o al voltant del 30% del SMIC. L’any 2011, és de 417,09 €. Aquesta gratificació no està en funció del diploma i és la mateixa independentment del nivell d’estudis. Per a alguns, seria prudent no fer competir estudiants de 20 anys  sense experiència i estudiants de 27 anys que ja tenen més d’un any de pràctiques en el seu haver.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

El Salaire Minimum Interprofessionel de Croissance, més conegut per les sigles SMIC, és, a França, el salari mínim per hora per sota del qual està prohibit pagar a un empleat. És revisat almenys anualment l’1 de gener. A més, si la inflació constatada entre el nivell de referència utilitzat pel darrer augment del SMIC de l’1 de gener i el darrer mes conegut (N-1) supera el 2%, el salari és automàticament revaluat al mes N+1 del percentatge d’aquesta inflació.

És per això que no hi ha hagut revaluació automàtica el juliol, agost i setembre passats: la inflació va ser del 1,90% respecte a novembre de 2010 (nivell utilitzat com a base per l’augment de l’1 de gener de 2011).

El seu augment correspon com a mínim a la inflació de l’any anterior, més el 50% d’augment del poder adquisitiu del salari de base obrer per hora. Els poders públics poden decidir sobre una revaluació suplementària.

Des de l’1 de gener de 2011, el valor del SMIC brut és de 9,00 € per hora a França, sigui per una feina de temps complet de 151,67 hores al mes (setmana de 35 hores), 1.365 € bruts mensuals, 1.073 € nets. Entre els països de l’OCDE, França té un dels salaris mínims més alts.

L’1de juliol de 2008, hi havia 3,37 milions de “smicards” (els qui cobren l’SMIC) a França, el que representa el 14,5% dels treballadors.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!