La vaca, com se sap, és la femella del toro. Aquest animal afable i indolent ens dóna la seva llet i la seva carn, per molt greu que els sàpiga als vegetarians. Però dóna lloc a una sèrie de paraules o d’expressions molt utilitzades, sobretot a l’oral.
Una vache és també una mala persona (es diu també une peau de vache “una pell de vaca”); en aquesta accepció per cert, la paraula pot ser adjectiu:
Mon chef, quelle vache !
Mon chef est une peau de vache.
Mon chef, il a été vache avec moi.
Això també va donar lloc a la paraula vacherie, és a dir, maldat:
Leur relation est pour le moins particulière : ils s’aiment et pourtant ils n’arrêtent pas de se dire des vacheries !
En el plural i sovint en una frase exclamativa, les vaches designa un subjecte més o menys determinat del qual un es queixa:
Ah ! les vaches ! ils ne m’ont pas prévenu !
Però l’ús més freqüent torna segurament en les expressions La vache ! y vachement. La vache ! pot expressar successivament la sorpresa:
– (après s’être caché et apparaissant soudainement) Bouh !
– Oh ! la vache ! tu m’as fait peur !
la indignació:
Trois heures pour obtenir une réponse à l’accueil ! La vache ! C’est pas possible !
o l’admiració:
– Regarde ! J’ai acheté un nouveau manteau !
– La vache !
En el llenguatge col·loquial, vachement reemplaça très o beaucoup:
C’est vachement important.
Depuis notre arrivée, il pleut vachement.
En els nostres cursos de francès, també s’aprèn això!
