La paraula Ménage i els seus derivats

Molts estrangers coneixen i es diverteixen amb l’expressió ménage à trois, però la paraula ménage és l’origen de tota una família de paraules molt més freqüents que aquesta frase. Heus aquí algunes d’elles.

La paraula francesa Ménage y els seus derivatsMénage té dues principals accepcions; la primera és «casa, interior». D’aquí deriva particularment el grup:

  • aménager: preparar amb vista a un ús determinat; per exemple, condicionar la seva casa, però també condicionar el temps de treball, etc.
  • déménager: transportar objectes d’un habitatge a un altre, després, per extensió, canviar de vivenda (atenció! el verb déménager no és mai pronominal!)
  • emménager: instal·lar-se en un nou habitatge

Això també ha donat lloc a faire le ménage, és a dir, a netejar i a arreglar un habitatge, i posteriorment a femme de ménage. La ménagère és la dona que s’ocupa de les feines de la llar, és a dir, de la casa. El verb (se) ménager significa emprar amb mesura, tractant d’estalviar les seves forces o la seva vida (o les d’un altre, com diu la dita: «Qui veut voyager loin ménage sa monture» («Qui vol viatjar lluny cuida de la seva muntura»).

Ménage significa igualment «vida en comú d’una parella». D’aquesta accepció vénen les expressions: Ménage avec ou sans enfant, scène de ménage, i… ménage à trois, que, com haureu pogut observar, és un oxímoron ja que una llar està constituïda, per definició, per dues persones!

En els nostres cursos de francès, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

L’apòstrof en francès

Apòstrof en francèsL’apòstrof es va introduir en el Renaixement francès; també existeix en italià, espanyol, català, anglès i alemany, però en francès és més freqüent. Fins a l’Edat Mitjana, s’aglutinaven els articles amb la paraula que seguia (per cert, encara hi ha vestigis en algunes paraules com gendarme o Lille).

És un signe que s’utilitza per reemplaçar les vocals finals a i e de certes paraules quan estan situades davant d’una paraula que comença amb vocal oh muda; també substitueix la i de la conjunció « si » seguida del pronom il.

la + étudiante = l’étudiante

je + étais = j’étais

si + il le veut = s’il le veut

El llenguatge col·loquial multiplica l’ús de l’apòstrof. Marca l’elisió de i en el pronom relatiu « qui » i de u en el pronom personal « tu ».

L’homme qui est arrivé = l’homme qu’est arrivé

Tu es parti quand ? = t’es parti quand ?

L’apòstrof també pot marcar l’elisió de e davant de consonant ¡fins i tot algunes consonants finals en el llenguatge popular!

Je vais te le dire = j’vais t’le dire

C’est possible = c’est possib’

C’est un quatre quatre = c’est un quat’ quat’

Saber utilitzar bé l’apòstrof és doncs molt important per parlar correctament francès!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

Els pseudo anglicismes en francès

Algunes paraules utilitzades en francès semblen provenir de l’anglès, quan no és així!

Preneu l’exemple de pipole (amb tots els seus derivats, pipolisation, pipoliser, etc), que en francès significa «vedette» (que va donar el terme «presse pipole» per referir-se a la premsa que s’interessa per la vida privada de les celebritats). L’origen de Pipole es troba a people, però hi ha un contrasentit perquè people significa «la gent».

Però algunes paraules franceses amb consonàncies en anglès no existeixen ni tan sols en la llengua de Shakespeare! Així, recordman, babyfoot o tennisman, no tenen cap significat en anglès. Simplement, són paraules inventades «per semblar anglès». Efectivament, els pseudo anglicismes de vegades estan plens d’esnobisme!

Un bon bonbon en anglèsPerò si tennisman no existeix en anglès, la paraula tennis, que creiem que és anglesa, no ho és! Tennis ve del francès antic: era l’exclamació que cridava l’adversari en el moment de llançar la pilota al «jeu de paume»; (és a dir: Tenez !, Tingui!). Efectivament, no cal oblidar que el francès ha estat durant molt de temps la llengua de l’aristocràcia anglesa (la millor prova és que l’adagi de la monarquia anglesa és en francès: «Dieu et mon droit»). Una part important del lèxic anglès ve, per tant, del francès.

En resum, com en el tennis es passa la pilota, els francesos van llançar «tennis» als anglesos, que l’hi han rellançat alguns segles més tard!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , ,

Els significats de Voilà

El primer significat de voilà és « vois là »: ​​voilà es refereix a un objecte una mica allunyat, designa el que s’ha acabat. En una frase assenyala la conclusió, la constatació, sovint precedit de « et » :

Et voilà le travail !

Voilà també pot expressar l’acord, donar a entendre al seu interlocutor que ha arribat a la mateixa conclusió que ell

– C’est donc une solution impossible à mettre en place…
– Voilà !

Quan és una preposició, voilà evoca un punt en el passat o una durada:

Voilà deux semaines / longtemps qu’il est là.

En principi, Voici, al contrari, anuncia i presenta, però aquí és un sinònim de voilà :

Voici votre plat / Voilà votre plat.

Conserva el seu significat original per oposició a voilà: voici designa llavors a algú o alguna cosa més proper que altres en relació a la persona que parla:

Voici Pierre et là-bas voilà Paul.

O anuncia el que es va a fer o dir, per oposició al que s’acaba de fer o de dir:

Voilà ce que j’ai fait, voici ce que je vais faire.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged ,

Pronunciació de la grafia -QU- en francès

Però, com es pronuncia la grafia –qu- en francès: [k] o [kw]? Molts estudiants castellanoparlants i catalanoparlants sovint vacil·len. Simplement, podem dir que, en la majoria dels casos, aquesta grafia es pronuncia [k]: quand, qui, quoi. Atenció: en aquest últim cas, vosaltres sentiu bé [kw] però es deu a la grafia –oi- !

Això és per a les estadístiques! Però, en realitat, quan la paraula encara es percep com un préstec a una llengua estrangera (és a dir, aquí, en llatí), els francesos volen respectar les regles de pronunciació d’aquesta llengua. En el cas que avui ens ocupa, si la paraula que conté la grafia –qu- encara sembla que sigui una paraula culta prestada del llatí, els francesos pronunciaran [kw]. Vegeu per exemple les paraules compostes de aqua (« eau » en llatí): aquarelle, aquaculture, aquagym, etc.

Però això seria massa fàcil! Els mateixos francesos dubten entre dues pronunciacions: aquest dubte és, per cert, un senyal que lentament la paraula s’integra en la llengua i gairebé ja no és percebuda com un préstec. Prenem la paraula quadruple: sentireu alguns francesos pronunciar [k] però altres diran [kwa]!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

La ce trencada en francès

Qui sap que la ce trencada és d’origen castellà: ha desaparegut de l’espanyol contemporani!

En espanyol, la c i la z tenen la mateixa pronunciació davant de e i i: corresponen a la s pronunciada com una z. Però davant de a, o i u, la c va mantenir (i encara manté) el seu valor; era necessari escriure, en espanyol antic, “esperança” o “coraçón”. Al segle XVIII, la Real Acadèmia va establir llavors una reforma ortogràfica que va donar lloc a la substitució de la ce trencada per una z: “esperanza”, “corazón”.

La invenció de la ce trencada en francèsEn francès, el problema de la pronunciació de c o s, sovint es va resoldre, abans de la generalització de la ce trencada, afegint una e davant de les vocals a, o, u, com és el cas de la g. Es conserva el rastre d’aquesta e en l’adjectiu douceâtre (i no douçâtre).

Actualment, la ç permet indicar el so /s/, allí on una sola c hagués representat el so /k/ (principalment davant de “a”, “o”, “u” però no com en català, al final d’una paraula). Així tenim per exemple: “ ça “, “ leçon “ i “ reçu “.

En l’alfabet francès la ç no es considera pròpiament una lletra; és una variant de la lletra c.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged ,

Aprendre el francès per millorar el teu anglès!

Es coneix poc: com a mínim el 40% del vocabulari anglès ve del francès. Quan Guillem el Conqueridor va envair Anglaterra el 1066, el francès es va convertir en la llengua de la cort, l’administració i les elits; seguirà sent l’idioma oficial fins a mitjan del segle XV.

Des de “to pay” (payer/pagar) a “debt” (dette/deute) passant per “enterprise” (entreprise/empresa) y “entrepreneur” o “money (argent/diners, de “monoie” després “monnaie”), fins i tot en el lèxic econòmic i financer, la influència del francès en l’anglès hi és present.

Francès AnglèsDe vegades els francesos creuen haver manllevat una paraula anglesa, quan de fet és una paraula d’origen francès! Aquest és el cas de “bacon” o de “tennis”. “Bacon” significava en francès antic “carn de porc”; en l’antic jeu de paume (l’avantpassat del tennis), el sacador tenia per costum anunciar la seva sacada dient “Tenez!” llavors pronunciat “tenets”. Els anglesos de seguida el van transformar lleugerament per pronunciar finalment “tennis”.

Sovint es posa en competència l’anglès i el francès quan finalment són més a prop del que sembla a primera vista (fonèticament són, es veritat, el contrari). En definitiva, no és una exageració: aprendre francès ajuda a millorar el teu anglès!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

L’oci dels francesos

El cap de setmana, vés a saber per què, dos dels passatemps favorits dels francesos són el bricolatge i la jardineria. Possiblement perquè el somni de molts d’ells –i que realitzen tan aviat com això és possible- és tenir una casa amb un petit jardí i ocupar-se’n amorosament. El seu frenesí és tal que, des de fa diverses dècades, s’ha produït a França una proliferació de revistes i programes de televisió dedicats a la jardineria i al bricolatge.

Bricolatge i jardineria estan tan arrelades en la societat que la població està dividida entre els qui els agrada fer bricolatge / fer jardineria i aquells que no els agrada. Sovint, quan se’ls convida a posicionar-se en una d’aquestes dues ocupacions, veureu que un francès, en el curs de la conversa, sempre acaba dient: “M’encanta la jardineria!” o “No m’agrada fer bricolatge!”

El dissabte, nombrosos francesos es llancen als gran magatzems especialitzats en aquestes dues activitats i allí s’hi poden passar moltes hores. A Espanya, moltes cadenes de grans magatzems de bricolatge, de les quals no direm noms són, per cert, franceses.

Les paraules bricolatge i jardineria vénen del francès. La paraula bricolage està construïda sobre el substantiu d’origen italià bricole, que designava al segle XII un tipus de catapulta. Jardinage ve del gal·loromà hortus gardinus, és a dir “jardí clos”.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged ,

Pronunciació de la grafia “oi” en francès

Com es pronuncia la grafia oi? La e llatina es va transformar, en un primer moment, a La Gàl·lia, en ei. Per exemple, me, lògicament va passar a mei. A principis del segle XII, aquest diftong es va transformar de nou en oi; mei es pronunciava i s’escrivia moi. És, per cert, l’ortografia actual del francès.

Però si la grafia va quallar fa ja un mil·lenni, la llengua parlada ha continuat evolucionant i l’ortografia no ha correspost més a la fonètica. A la fi del segle XII oi es va pronunciar /oé / després /oè /. Si aneu al Quebec, és així com es pronuncia.

A la fi del segle XV, els habitants de París comencen a pronunciar /wa/; aquesta pronunciació aviat es difon en tot el país i a la Revolució, només els aristòcrates continuen pronunciant /oè/. Més tard, un episodi cèlebre de la història de França mostra fins a quin punt la pronunciació /wa/ s’havia tornat majoritària. En la Restauració, en 1814, en el moment de la pujada al tron, Luis XVIII hauria pronunciat: “ Le Roè, c’est moè “, la qual cosa li hauria valgut gran nombre de burles.

Però atenció! En la mateixa època, oi, en algunes paraules, comença a pronunciar-se no /wa/ sinó /è/. Llavors es va canviar la grafia per ai. És per aquest motiu, per exemple, que existeix la paraula “ français “ i el nom “ François “: el primer, al contrari del segon, va sofrir la reforma de l’ortografia, es pronuncien de forma diferent però tenen un origen comú.

En resum, després d’aquesta època, cap altre canvi de pronunciació ha canviat el curs de les coses, i heus aquí perquè la grafia oi es pronuncia encara /wa/!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

La vaga a França: 1. Etimologia

Dos posts seran prou per parlar del que alguns han descrit de vegades com un esport nacional francès: l’exercici del dret de vaga. Anem a veure ara l’etimologia de la paraula, que, fins i tot, molts francesos ignoren.

L’actual plaça de l’Hotel de Ville a París, ha estat durant molt de temps coneguda com la place de Grève o la Grève. Aquesta plaça va ser anomenada així per la seva ubicació, situada a la vora del Sena: una “grève” significa, encara avui, un banc de sorra i grava. Els treballadors sense feina es reunien allà, que és on els contractistes anaven a contractar-los. “Faire grève”, “être en grève”, significava ser a la place de Grève a l’espera de feina, seguint el costum de molts gremis parisencs, o més generalment “a la recerca de treball“.

Quan els treballadors, descontents amb el seu salari, es negaven a treballar en aquestes condicions, “ils se mettaient en grève”, és a dir, tornaven a la place de Grève, fins que algú venia amb millors propostes. “Faire grève” i “se mettre en grève”, han acabat per tenir el sentit de deixar de treballar per a obtenir un augment salarial.

La paraula “grève” ha estat finalment triada per referir-se a la interrupció voluntària, col·lectiva i concertada de la feina pels treballadors per tal d’exercir pressió sobre l’empresari o els poders públics (el que s’ha convertit lícit després de l’abolició del delicte de coalició el 1864).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , ,