Breu curs sobre els connectors lògics de classificació en francès

Els connectors lògics de classificació (o d’enumeració) són molt útils per organitzar i presentar els vostres pensaments i els francesos l’utilitzen sovint; no és molt complicat utilitzar-los però els estudiants de Francès Llengua Estrangera, principalment els catalanoparlants, repeteixen els mateixos errors que, no obstant això, es poden evitar fàcilment.

Per als connectors del «primer nivell», es podria dir, d’entre les expressions de la següent llista:

d’abord, tout d’abord, de prime abord, en premier lieu, premièrement.

Observeu tanmateix que el connector premier no existeix.

No podeu dir: Premier, nous sommes partis.

Però: D’abord / premièrement, etc., nous sommes partis.

Per als connectors de «segon nivell o més», i segons hagueu de finalitzar la vostra enumeració o no, podeu utilitzar una de les següents expressions:

en deuxième lieu, en second lieu, deuxièmement

après, ensuite, de plus, quant à, puis

en dernier lieu, pour conclure, enfin

Noteu aquí que no es pot confondre depuis i après.

La diferència (teòrica, ja que ni els mateixos francesos la respecten) entre en deuxième lieu i en second lieu és que al primer li segueix un en troisième lieu mentre que en second lieu finalitza la llista.

En fi, tingueu en compte que si l’expressió secondement existeix, és literària i no s’utilitza pràcticament mai.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

Principals errors sintàctics dels catalanoparlants en francès

De la mateixa manera que una mateixa comunitat lingüística tendirà a repetir els mateixos errors en el lèxic, els catalanoparlants, en general, reprodueixen els mateixos errors en la sintaxi. Aquestes dificultats es deuen a les interferències entre la llengua d’aprenentatge, aquí el francès, i la o les llengües maternes; quan les llengües són similars, com és el cas entre el francès i el català, és gran la temptació de reproduir estructures que, no obstant això, ¡poden ser incorrectes en la llengua d’aprenentatge!

A diferència del català, els percentatges en francès no estan precedits per un article (excepte en casos rars):

Un 52% des votants se sont abstenus.

Excepte en les expressions heretades de l’Edat Mitjana, els substantius sempre estan precedits en francès per un article: els catalanoparlants obliden regularment l’article partitiu:

J’ai chance.

J’ai de la chance.

La negació s’expressa en francès gràcies a la locució separada ne… pas. A l’oral, però, només «pas» està expressada, ara bé, és precisament aquesta la que els estudiants tenen tendència a suprimir!

Je ne pars en vacances.

Je pars pas en vacances.

Recordeu que sempre en la negació amb: «jamais», «personne», «aucun», «rien», heu de suprimir el «pas» :

Il (ne) boit pas jamais d’alcool.

Il ne boit jamais d’alcool.

Finalment, en l’estructura Il/elle/c’est + adjectif + DE + verbe infinitif, la preposició de s’oblida sistemàticament:

C’est important partir à l’heure.

C’est important de partir à l’heure.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

Els principals errors lexicals dels catalanoparlants en francès (2)

Aquí està la segona part dels errors, generalment degut als falsos amics dels catalanoparlants.

1. És veritat, “pourtant“ s’assembla a “per tan“; tenen, per cert, el mateix origen i en un primer moment significaven el mateix. El que resta actualment és que pourtant“ és sinònim de “cependant“!

Ma voiture est tombée en panne, pourtant j’ai pris le métro.

Ma voiture est tombée en panne, donc j’ai pris le métro.

2. No confongueu “compromis” i “engagement”. Un compromis és un acord en el qual les parts han acceptat unes concessions; és doncs el resultat d’una negociació.

Je ne pourrai pas venir mercredi prochain : j’ai un compromis.

Je ne pourrai pas venir mercredi prochain : j’ai un engagement (ou je suis engagé).

3. “Depuis” no significa “després”! “Depuis” significa “des de”; és “après” que significa “després”.

Depuis, je suis rentré chez moi.

Après, je suis rentré chez moi.

4. La paraula francesa “bizarre” ve de l’espanyol “bizarro”. Però l’espanyol ja no la utilitza, exceptuant a América Llatina (quan de seguida passà del francès a l’anglès, per exemple). “Bizarre” significa “estrany”. “Rare” vol dir “poca quantitat”. Per tant, no es pot fer servir “bizarre” per “rare” i viceversa.

Lui qui est toujours ponctuel, il n’est pas encore arrivé : c’est rare.

Lui qui est toujours ponctuel, il n’est pas encore arrivé : c’est bizarre.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

Els errors lèxics dels catalanoparlants en francès (1)

Per a un català aprendre una llengua romànica pot oferir avantatges; però també pot ser un inconvenient: algunes paraules de la llengua que s’està aprenent a vegades s’assemblen a les de la seva pròpia llengua, però el seu significat és tanmateix molt diferent! Aquestes paraules o expressions són generalment anomenades els falsos amics. D’altra banda, tothom té tendència a traduir literalment la seva llengua, però això no sempre funciona! Aquests són problemes en què sovint es troben els estudiants catalans de francès llengua estrangera. El mateix que fem en els nostres cursos de francès per a empreses, ens agradaria ara proposar una llista, que no és exhaustiva, dels principals errors lexicals dels catalanoparlants (altres posts seguiran aquest mateix tema).

1. « Espérer » no significa « attendre » i « attendre » no significa « s’occuper de »

 En francès, « espérer » vol dir « tenir l’esperança de » ; en català és « esperar ». El problema és que el verb « esperar » té en català una altra accepció:

 T’esperaré demà a les 15h.

Per traduir aquesta frase, no podeu, malauradament, utilitzar « espérer » però sí « attendre », sinó la vostra frase no seria comprensible per a un francòfon:

Je t’espèrerai demain à 15h.

Je t’attendrai demain à 15h.

2. Per a expressar l’obligació impersonal, els francesos utilitzen el verb « falloir »; això, en principi, no ofereix cap dificultat en particular:

Il faut avoir 18 ans pour pouvoir voter.

Però, per a l’obligació personal, els catalans tendeixen a traduir l’expressió « haver de », el que, malauradament, no té cap sentit en francès.

« He d’anar » no podrà traduir-se par: J’ai de partir

En aquest cas, no teniu cap més opció: el verb que heu d’emprar és « devoir ».

Je dois partir.

3. Posats amb el verb « marcher » , cal recordar que « marcher » significa en francès « col·locar un peu davant de l’altre per desplaçar-se ». Dit d’una altra manera, no podreu traduir « marxar” par « marcher » però sí per « partir ».

Traduint « He de marxar » par « J’ai de marcher », feu un error per partida doble!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

Memoritzar els verbs francesos amb les seves preposicions

Avui , aquí tens un consell que pot no ser gran cosa, però que us serà molt útil! Els estudiants de curs de Francès Llengua Estrangera, de vegades es compliquen innecessàriament la vida. Molts d’ells podrien evitar el doble esforç de memorització i recordar directament els verbs amb la o les preposicions que els segueixen. Seria, en definitiva, una mica com els phrasal verbs en anglès.

Si no s’ha fet això, poden aparèixer molts dubtes en el moment, especialment, d’utilitzar els pronoms personals complements i els pronoms relatius.

Com saber si hem de dir:

*Je l’ai besoin* *j’y ai besoin* o j’en ai besoin

o també *la chose que j’ai besoin* o la chose dont j’ai besoin

si no se sap que la frase verbal és : avoir besoin DE ?

En aquest cas concret, la majoria dels estudiants memoritzarà en general una primera vegada la locució “ avoir besoin “, i després, en adonar-se que no és suficient a l’hora d’utilitzar certs pronoms, acabarà per memoritzar la locució “ avoir besoin de “ .

D’aquí la necessitat d’elaborar una llista personal dels principals verbs francesos amb les seves preposicions:

Donner quelque chose À quelqu’un

Obliger quelqu’un À faire quelque chose

Avoir envie DE

Parler DE quelque chose À quelqu’un. Etc.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

La ce trencada en francès

Qui sap que la ce trencada és d’origen castellà: ha desaparegut de l’espanyol contemporani!

En espanyol, la c i la z tenen la mateixa pronunciació davant de e i i: corresponen a la s pronunciada com una z. Però davant de a, o i u, la c va mantenir (i encara manté) el seu valor; era necessari escriure, en espanyol antic, “esperança” o “coraçón”. Al segle XVIII, la Real Acadèmia va establir llavors una reforma ortogràfica que va donar lloc a la substitució de la ce trencada per una z: “esperanza”, “corazón”.

La invenció de la ce trencada en francèsEn francès, el problema de la pronunciació de c o s, sovint es va resoldre, abans de la generalització de la ce trencada, afegint una e davant de les vocals a, o, u, com és el cas de la g. Es conserva el rastre d’aquesta e en l’adjectiu douceâtre (i no douçâtre).

Actualment, la ç permet indicar el so /s/, allí on una sola c hagués representat el so /k/ (principalment davant de “a”, “o”, “u” però no com en català, al final d’una paraula). Així tenim per exemple: “ ça “, “ leçon “ i “ reçu “.

En l’alfabet francès la ç no es considera pròpiament una lletra; és una variant de la lletra c.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged ,

“Si bien que“ i “bien que“, “quoique“ i “quoi… que“

Els estudiants dels cursos de Francès Llengua Estrangera confonen de vegades dues expressions bastant similars i no obstant això completament diferents: “si bien que“ i “bien que“.

La conjunció “si bien que“ va seguida de l’indicatiu; presenta la conseqüència de manera neutra.

Ma voiture était en panne si bien que j’ai pris le train.

“Bien que“, que ja havíem abordat en un bitllet precedent, introdueix una concessió; és sinònima de “quoique“; ambdues conjuncions van seguides, per cert, del subjuntiu.

Bien que/Quoique le mariage soit en recul, la majorité des jeunes en rêvent encore.

“Quoique“ al seu torn, sovint és confós amb “quoi que“ . “Quoi que“ és una frase pronominal que significa “quelle que soit la chose qui, quelle que soit la chose que“. La frase s’escriu sempre en dues paraules. Una bona part del problema és que ambdues expressions van seguides del subjuntiu.

Quoi que je fasse il me reste encore trop de fautes dans mes exercices.

Per esbrinar si heu d’escriure “quoique“ o “quoi que“, només necessiteu veure si podeu reemplaçar l’expressió per “bien que“; si és el cas, llavors s’escriu en una sola paraula!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

Significat de ON i cal dir ON o L’ON?

On y L'on en francès

En francès, el pronom on s’utilitza molt i és important conèixer el seu significat. Molt sovint substitueix al pronom nous:

Cet été, on ira en Estrémadure = Cet été, nous irons en Estrémadure.

Atenció! Cal distingir el significat del pronom on del seu model de conjugació: si on significa generalment nous, el verb que el segueix està conjugat amb la tercera persona del singular i no amb la primera del plural.

Per tant, sobretot no s’ha de dir:

Cet été, on irons en  Estrémadure.

On també pot ser un pronom indefinit útil per expressar generalitats:

On mange bien dans ce restaurant (és a dir: tout le monde mange bien dans ce restaurant).

I el desconegut:

On frappe à la porte (qui? je ne sais pas.)

¿S’ha de dir on o l’on? La presència de l’article l’ davant de on no és gens obligatori i és més freqüent en l’ús formal que en el registre col · loquial. Es tracta d’un vestigi de l’antic francès: on era originàriament un nom, que significava “ homme ” i se’l feia precedir, igual que els altres noms, de l’article. Però l’on també és molt útil per evitar el hiat, que els francesos detesten, com ja hem vist en un post precedent:

Si l’on veut ” equival a ” Si on veut “, però és més “agradable” a les orelles franceses!

Aquí teniu unes explicacions addicionals en vídeo!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

I Bon Any Nou per a tothom!

Tagged , , , ,

L’expressió de la condició i el supòsit en francès

Supòsit en francès

Els estudiants de francès llengua estrangera coneixen, en general, l’ús de “si” en el qual cal distingir tres casos:

1. Si + present/pretèrit indefinit + present, futur o imperatiu

Si tu as le temps, tu peux venir.

Si tu as le temps, tu viendras nous voir ?

Si tu as le temps, viens nous voir.

Si tu as fini, tu peux sortir.

2. Si + imperfecte + condicional simple

S’il faisait beau demain, on pourrait aller pique-niquer.

3. Si + plusquamperfet + condicional compost

Si tu étais venu, tu aurais pu rencontrer Mario. (mais tu n’es pas venu et c’est maintenant trop tard)

Però existeixen altres formes d’expressar la condició i el supòsit que, sovint, els estudiants obliden:

–       Au cas où + condicional (simple o compost)

La principal dificultat, aquí, pels catalanoparlants és usar el condicional i no el subjuntiu, com solen fer-ho (influència de la seva llengua materna):

Au cas où tu aurais perdu mon adresse, je te redonne mes coordonnées.

–       A condition que, pourvu que + subjuntiu

Je veux bien te prêter ma voiture à condition que tu sois prudent.

La conjunció à condition que es transforma en à condition de si el subjecte dels verbs de les dues oracions és el mateix:

Pierre fera ce travail à condition d’avoir le temps. (el subjecte de “ faire ce travail “ y de “ avoir le temps “, és Pierre).

–       El gerundi

També s’utilitza sovint el gerundi:

En cherchant bien, tu la retrouveras, cette bague !

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

Expressar la causa en francès: à cause de, grâce à, en raison de

En francès, hi ha tradicionalment tres connectors que introdueixen la causa; funcionen de la mateixa manera però són semànticament diferents: à cause de, grâce à i en raison de. À cause de introdueix una causa considerada com negativa per l’emissor:

Les vols à destination de Paris sont annulés à cause de la neige.

Grâce à, per contra, presenta una causa considerada positiva:

Si j’ai réussi à obtenir ce travail, je peux dire que c’est grâce à toi.

En raison de no permet a l’emissor posicionar-se, així doncs presenta la causa de manera neutra, per tant, el presentador del telenotícies dirà:

Aujourd’hui, la circulation des trains de banlieue a été perturbée en raison de la grève des cheminots.

Dir “à cause de” significaria que pren partit i que jutja aquesta vaga d’innecessària, sense fonament, etc.

Aquestes tres expressions van seguides d’un substantiu: *à cause de que*, *grâce à de que* i *en raison de que* no són correctes i, per tant, no es poden utilitzar. Si no coneixeu el substantiu que correspon al verb, sempre es pot utilitzar l’expressió “le fait que“:

Il n’a pas pu la voir à cause de qu’elle est partie.

Il n’a pas pu la voir à cause du fait qu‘elle est partie.

Atenció a la locució dû à: molts catalanoparlants la utilitzen malament.

No podeu col·locar-la a l’inici de la frase (traducció literal de degut a). Dû à segueix al verb être:

Le retard des vols est dû à la neige

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,