Les preposicions després dels verbs en francès

Avui , aquí tens un consell que pot no ser gran cosa, però que us serà molt útil! Els estudiants de curs de Francès Llengua Estrangera, de vegades es compliquen innecessàriament la vida. Molts d’ells podrien evitar el doble esforç de memorització i recordar directament els verbs amb la o les preposicions que els segueixen. Seria, en definitiva, una mica com els phrasal verbs en anglès.

Si no s’ha fet això, poden aparèixer molts dubtes en el moment, especialment, d’utilitzar els pronoms personals complements i els pronoms relatius.

Com saber si hem de dir:

*Je l’ai besoin* *j’y ai besoin* o j’en ai besoin

o també *la chose que j’ai besoin* o la chose dont j’ai besoin

si no se sap que la frase verbal és : avoir besoin DE ?

En aquest cas concret, la majoria dels estudiants memoritzarà en general una primera vegada la locució “ avoir besoin “, i després, en adonar-se que no és suficient a l’hora d’utilitzar certs pronoms, acabarà per memoritzar la locució “ avoir besoin de “ .

D’aquí la necessitat d’elaborar una llista personal dels principals verbs francesos amb les seves preposicions:

Donner quelque chose À quelqu’un

Obliger quelqu’un À faire quelque chose

Avoir envie DE

Parler DE quelque chose À quelqu’un

Etc.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

Quan tutejar en francès?

A França, l’ús del tuteig i del tractament de vostè ha evolucionat molt durant els darrers 20 anys. Antigament, el tu estava reservat a la família i als amics íntims. L’expressió “être à tu et à toi avec quelqu’un” (“de tu a tu”) que significa ser íntim, mostra bé fins a quin punt l’ús del tu era la pròpia marca de familiaritat.

Tuteig en l'empresa francesaSi algunes professions o categories socials (els professors o els obrers, entre ells, per exemple) sempre han preferit el tuteig, la resta de la població utilitzava el vostè. Fer servir el tu indegudament us exposava de seguida a un mordaç “On n’a pas élevé les cochons ensemble!” volent dir que no tingui un tracte de massa confiança.

Actualment, es tuteja més fàcilment, inclòs al si de l’empresa. Entre companys de feina, el tuteig és indispensable i no doblegar-se vol dir que se us titllarà, com a mínim, de distant sinó de rar. Tanmateix, a França, l’ús del tu no s’assembla al dels catalanoparlants: en qualsevol situació de relació jeràrquica (responsable d’un servei/empleat, proveïdor/client, ancià/jove, etc.) el tractament de vostè continua fent-se servir. Això no vol dir que sigui impossible passar al tu però aquest passatge, com és el cas des de sempre, es ritualitza. La persona jeràrquicament superior (responsable, proveïdor, ancià, etc.) podrà proposar al seu interlocutor: “Ens podem tutejar, no?”. Després de l’acceptació (difícilment es pot fer una altra cosa!) les dues persones passaran definitivament al tuteig.

Serà interessant, d’aquí a uns quants anys, tornar a parlar de l’ús del tu i del vostè, car si el tractament de vostè no és encara en via d’extinció, el seu camp d’aplicació tendeix indiscutiblement a disminuir.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

El comerç internacional i la interculturalitat

No es destaca gaire la importància de l’intercultural a les classes de francès per empreses i, tanmateix, és capital. Es pot definir ràpidament l’intercultural per la sensibilització vers la cultura de l’altre. Cadascú actua en funció dels codis de la seva pròpia cultura i cadascú pensa inconscientment que aquesta manera de fer és no solament “normal” sinó que és “millor”.

Aquesta sensibilització és més important com més properes són o semblen ser les cultures. Això pot semblar paradoxal però s’explica fàcilment.

Si un català va a comerciar amb la Xina, automàticament estarà a l’aguait de forma permanent per tal de desxifrar i entendre la cultura xinesa: cadascú sap que aquestes són cultures radicalment diferents. Sense un aprenentatge específic, aquest desxiframent serà, sens dubte, difícil per a ell; si més no, sabrà que és necessari adaptar-se a la cultura de l’altre.

Però si el mateix català fa negocis amb un francès també pensarà, automàticament, com en el cas anterior: “Els nostres països són europeus i, a més a més, som veïns i parlem dues llengües romàniques: hauríem d’entendre’ns fàcilment.” Ara bé, els natius dels dos països actuen i pensen de forma diferent en nombrosos àmbits, el que provoca malentesos, quid pro quos, incomprensions i explica un bon nombre de fracassos comercials. Heus aquí perquè és important estar sensibilitzat per la cultura de l’altre.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

Expressió de la hipòtesi en francès: errors a evitar

Error expressió hipòtesi francèsTothom ho fa: des dels nens francòfons fins als aprenents de francès llengua estrangera; de vegades aquest error està fossilitzat i llavors pot ser difícil de corregir en els nivells intermedi i avançat. Com ja sabem, per expressar la hipòtesi en el present (actualment inviable) o en el passat (hipòtesi irreal en el passat) amb la conjunció SI, l’estructura sintàctica és:

SI + Imperfet + Condicional

i

SI + Plusquamperfet + Condicional perfet

És important tenir en compte que el mode condicional no pot usar-se directament després de la conjunció: és precisament l’error recurrent de molts interlocutors principiants en francès:

Si j’aurais su, je ne serais pas venu.

Si j’avais su, je ne serais pas venu.

El segon error, típic dels catalanoparlants, és utilitzar, igual que en la seva llengua materna, el subjuntiu en lloc de l’imperfet o del plusquamperfet:

Si tu *prennes* l’autobus maintenant, tu aurais le temps d’y être à l’heure.

Si tu prenais l’autobus maintenant, tu aurais le temps d’y être à l’heure.

Tots aquests recordatoris no han de fer-vos oblidar que gairebé sempre és possible canviar l’ordre de la condició i de la conseqüència en l’oració hipotètica. Per tant, podreu dir:

Je ne serais pas venu si j’avais su.

En els nostres cursos de francès en empresa, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

Els principals errors lexicals dels catalanoparlants en francès (3)

Com ja hem vist en articles anteriors, els catalanoparlants sovint repeteixen els mateixos errors lèxics que, tanmateix, són fàcils d’evitar.

1. La confusió entre «d’ailleurs» i «par ailleurs»

«Par ailleurs» i «d’ailleurs» són connectors lògics. «En outre» o «d’autre part» són sinònims de «par ailleurs». Aquesta locució introdueix informació addicional a una afirmació.

L’inscription au club de ping-pong vous permet d’accéder à toutes les installations sportives. Par ailleurs, grâce à elle, vous bénéficierez d’une réduction dans le magasin de sport du quartier.

«D’ailleurs» reforça l’afirmació donada anteriorment:

Il est vrai qu’il aime écrire. D’ailleurs, c’est assez normal puisqu’il vient d’une famille d’écrivains.

2. La confusió entre «magazine» i «magasin». El primer és un sinònim de revista i es pronuncia [magazin]; el segon es referia originàriament a un magatzem i actualment significa botiga: es pronuncia [magazɛ̃], per tant, hem de fixar-nos bé en nasalitzar l’última vocal.

3. La confusió entre «champagne» i «campagne». La Champagne és una regió (on, per cert, es produeix un vi de denominació controlada: el vi de xampany). La campagne es refereix a una zona rural, per oposició a les zones urbanes; és ben cert que que les terres cultivades a la campagne (campanya) s’anomenen champs (camps)!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

Pronunciació de la grafia -QU- en francès

Però, com es pronuncia la grafia –qu- en francès: [k] o [kw]? Molts estudiants castellanoparlants i catalanoparlants sovint vacil·len. Simplement, podem dir que, en la majoria dels casos, aquesta grafia es pronuncia [k]: quand, qui, quoi. Atenció: en aquest últim cas, vosaltres sentiu bé [kw] però es deu a la grafia –oi- !

Això és per a les estadístiques! Però, en realitat, quan la paraula encara es percep com un préstec a una llengua estrangera (és a dir, aquí, en llatí), els francesos volen respectar les regles de pronunciació d’aquesta llengua. En el cas que avui ens ocupa, si la paraula que conté la grafia –qu- encara sembla que sigui una paraula culta prestada del llatí, els francesos pronunciaran [kw]. Vegeu per exemple les paraules compostes de aqua (« eau » en llatí): aquarelle, aquaculture, aquagym, etc.

Però això seria massa fàcil! Els mateixos francesos dubten entre dues pronunciacions: aquest dubte és, per cert, un senyal que lentament la paraula s’integra en la llengua i gairebé ja no és percebuda com un préstec. Prenem la paraula quadruple: sentireu alguns francesos pronunciar [k] però altres diran [kwa]!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

Breu curs sobre els connectors lògics de classificació en francès

Els connectors lògics de classificació (o d’enumeració) són molt útils per organitzar i presentar els vostres pensaments i els francesos l’utilitzen sovint; no és molt complicat utilitzar-los però els estudiants de Francès Llengua Estrangera, principalment els catalanoparlants, repeteixen els mateixos errors que, no obstant això, es poden evitar fàcilment.

Per als connectors del «primer nivell», es podria dir, d’entre les expressions de la següent llista:

d’abord, tout d’abord, de prime abord, en premier lieu, premièrement.

Observeu tanmateix que el connector premier no existeix.

No podeu dir: Premier, nous sommes partis.

Però: D’abord / premièrement, etc., nous sommes partis.

Per als connectors de «segon nivell o més», i segons hagueu de finalitzar la vostra enumeració o no, podeu utilitzar una de les següents expressions:

en deuxième lieu, en second lieu, deuxièmement

après, ensuite, de plus, quant à, puis

en dernier lieu, pour conclure, enfin

Noteu aquí que no es pot confondre depuis i après.

La diferència (teòrica, ja que ni els mateixos francesos la respecten) entre en deuxième lieu i en second lieu és que al primer li segueix un en troisième lieu mentre que en second lieu finalitza la llista.

En fi, tingueu en compte que si l’expressió secondement existeix, és literària i no s’utilitza pràcticament mai.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

Principals errors sintàctics dels catalanoparlants en francès

De la mateixa manera que una mateixa comunitat lingüística tendirà a repetir els mateixos errors en el lèxic, els catalanoparlants, en general, reprodueixen els mateixos errors en la sintaxi. Aquestes dificultats es deuen a les interferències entre la llengua d’aprenentatge, aquí el francès, i la o les llengües maternes; quan les llengües són similars, com és el cas entre el francès i el català, és gran la temptació de reproduir estructures que, no obstant això, ¡poden ser incorrectes en la llengua d’aprenentatge!

A diferència del català, els percentatges en francès no estan precedits per un article (excepte en casos rars):

Un 52% des votants se sont abstenus.

Excepte en les expressions heretades de l’Edat Mitjana, els substantius sempre estan precedits en francès per un article: els catalanoparlants obliden regularment l’article partitiu:

J’ai chance.

J’ai de la chance.

La negació s’expressa en francès gràcies a la locució separada ne… pas. A l’oral, però, només «pas» està expressada, ara bé, és precisament aquesta la que els estudiants tenen tendència a suprimir!

Je ne pars en vacances.

Je pars pas en vacances.

Recordeu que sempre en la negació amb: «jamais», «personne», «aucun», «rien», heu de suprimir el «pas» :

Il (ne) boit pas jamais d’alcool.

Il ne boit jamais d’alcool.

Finalment, en l’estructura Il/elle/c’est + adjectif + DE + verbe infinitif, la preposició de s’oblida sistemàticament:

C’est important partir à l’heure.

C’est important de partir à l’heure.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

Els principals errors lexicals dels catalanoparlants en francès (2)

Aquí està la segona part dels errors, generalment degut als falsos amics dels catalanoparlants.

1. És veritat, “pourtant“ s’assembla a “per tan“; tenen, per cert, el mateix origen i en un primer moment significaven el mateix. El que resta actualment és que pourtant“ és sinònim de “cependant“!

Ma voiture est tombée en panne, pourtant j’ai pris le métro.

Ma voiture est tombée en panne, donc j’ai pris le métro.

2. No confongueu “compromis” i “engagement”. Un compromis és un acord en el qual les parts han acceptat unes concessions; és doncs el resultat d’una negociació.

Je ne pourrai pas venir mercredi prochain : j’ai un compromis.

Je ne pourrai pas venir mercredi prochain : j’ai un engagement (ou je suis engagé).

3. “Depuis” no significa “després”! “Depuis” significa “des de”; és “après” que significa “després”.

Depuis, je suis rentré chez moi.

Après, je suis rentré chez moi.

4. La paraula francesa “bizarre” ve de l’espanyol “bizarro”. Però l’espanyol ja no la utilitza, exceptuant a América Llatina (quan de seguida passà del francès a l’anglès, per exemple). “Bizarre” significa “estrany”. “Rare” vol dir “poca quantitat”. Per tant, no es pot fer servir “bizarre” per “rare” i viceversa.

Lui qui est toujours ponctuel, il n’est pas encore arrivé : c’est rare.

Lui qui est toujours ponctuel, il n’est pas encore arrivé : c’est bizarre.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

Els errors lèxics dels catalanoparlants en francès (1)

Per a un català aprendre una llengua romànica pot oferir avantatges; però també pot ser un inconvenient: algunes paraules de la llengua que s’està aprenent a vegades s’assemblen a les de la seva pròpia llengua, però el seu significat és tanmateix molt diferent! Aquestes paraules o expressions són generalment anomenades els falsos amics. D’altra banda, tothom té tendència a traduir literalment la seva llengua, però això no sempre funciona! Aquests són problemes en què sovint es troben els estudiants catalans de francès llengua estrangera. El mateix que fem en els nostres cursos de francès per a empreses, ens agradaria ara proposar una llista, que no és exhaustiva, dels principals errors lexicals dels catalanoparlants (altres posts seguiran aquest mateix tema).

1. « Espérer » no significa « attendre » i « attendre » no significa « s’occuper de »

 En francès, « espérer » vol dir « tenir l’esperança de » ; en català és « esperar ». El problema és que el verb « esperar » té en català una altra accepció:

 T’esperaré demà a les 15h.

Per traduir aquesta frase, no podeu, malauradament, utilitzar « espérer » però sí « attendre », sinó la vostra frase no seria comprensible per a un francòfon:

Je t’espèrerai demain à 15h.

Je t’attendrai demain à 15h.

2. Per a expressar l’obligació impersonal, els francesos utilitzen el verb « falloir »; això, en principi, no ofereix cap dificultat en particular:

Il faut avoir 18 ans pour pouvoir voter.

Però, per a l’obligació personal, els catalans tendeixen a traduir l’expressió « haver de », el que, malauradament, no té cap sentit en francès.

« He d’anar » no podrà traduir-se par: J’ai de partir

En aquest cas, no teniu cap més opció: el verb que heu d’emprar és « devoir ».

Je dois partir.

3. Posats amb el verb « marcher » , cal recordar que « marcher » significa en francès « col·locar un peu davant de l’altre per desplaçar-se ». Dit d’una altra manera, no podreu traduir « marxar” par « marcher » però sí per « partir ».

Traduint « He de marxar » par « J’ai de marcher », feu un error per partida doble!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,