Represa de cursos a VOILÀ: 10 anys ja!

Com cada any al setembre, reprenem els nostres cursos de francès en empreses. No hi ha res especial en això, llevat que estem molt contents de comptar amb dos nous clients: Mailjet i Koedia, dues empreses de capital francès instal·lades a Barcelona. Els nostres clients renoven la seva confiança en nosaltres per a aquest nou any i, fins i tot, desenvolupem la nostra col·laboració amb alguns, en particular el grup Leroy Merlin, ja que el personal de la botiga situada a Figueres, és a dir, molt lluny de la nostra àrea habitual, també seguirà una formació en francès.

Però setembre és també per a nosaltres un feliç aniversari: VOILÀ va néixer justament fa 10 anys! L’objectiu llavors era simple: oferir cursos de francès de qualitat per a les empreses de Barcelonai els seus voltants. Hem de constatar que hem guanyat la nostra apostai, si bé és cert que actualment, com acabem de veure, de vegades treballem amb empreses situades lluny de la nostra seu i de Barcelona, només hi veiem la recompensa del nostre èxit! Amb poc més de cent estudiants en aquest reinici del curs 2019, hem crescut de mica en mica al llarg d’aquests deu anys sense deixar de ser, i això és molt important per a nosaltres, un centre d’idiomes de mida humana. Al nostre parer, és la condició indispensable per estar realment en sintonia amb els nostres clients.

Aquest any esperem posar en marxa nous projectes, principalment per proposar fórmules que complementin la nostra oferta de cursos als nostres clients habituals. Us mantindrem al corrent!

Tagged ,

Les paraules derivades de « croc » en francès

Moltes paraules molt habituals de la llengua francesa deriven de la paraula croc (ullal, ganxo). En primer lloc, recordem que un crocen vell fràncic significa un crochet (ganxo). Per aquest motiu la paraula indica la dent afilada d’alguns animals com el gos o el llop. L’expressió col·loquial « avoir les crocs» significa estar molt afamat.

La paraula ha donat crochet (ganxet) que durant molt temps ha estat una ocupació popular, però avui en dia ja gairebé no ocupa a les nostres àvies. Però simplement penseu que el malvat capità que lluita contra Peter Pan es diu Capitaine Crochet en francès!

El verb accrocher (penjar) evidentment també deriva de croc: subjectar amb un crochet (ganxo): vous accrochez un cadre au mur (Pengeu un quadre a la paret). El verb significa, per extensió, heurter (xocar): « J’ai accroché un poteau avec ma voiture » (Vaig xocar contra un pal amb el meu cotxe). Vous pouvez accrocher avec quelqu’un, vol dir que et portes bé; és molt diferent de s’accrocher avec quelqu’un, és a dir, discutir amb ell! Être accroché, o millor, être accro és estar enganxat a una droga; s’utilitza l’expressió per dir que ens agrada molt una cosa: je suis accro au chocolat (sóc addicte a la xocolata).

Però sobretot, molt més quotidià, la paraula ha donat décrocher: en l’origen del telèfon, manual, la persona havia de despenjar l’auricular; la trucada acabada, el penjava (il le raccrochait). Aquests dos verbs es continuen utilitzant amb els telèfons mòbils.

Amb un ús menys freqüent (almenys és desitjable!) un escroc (estafador) és una persona que obté alguna cosa a través de maniobres fraudulentes: elle vous escroque (t’estafa).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , ,

Actualització de la nostra pàgina web

A vegades és necessari renovar les eines que han envellit una mica! La nostra pàgina web no s’havia actualitzat en 4 anys, ara és cosa feta.

L’objectiu era simplificar i alleugerir el lloc web: com és sabut, el que és simple és de vegades lent per posar-lo en marxa… La presentació és més clara, immediatament identificable i, en principi, està en una pàgina de pantalla d’ordinador.

Hi trobareu, a més de la pàgina d’inici, les seccions principals del lloc anterior: Qui som, Cursos i serveis, Contacti’ns i els Blocs. Però hem tractat de definir millor la nostra especificitat en el món de l’ensenyament del francès com a llengua estrangera, és a dir, classes de francès destinades a les empreses i preparades a mida, així com el nostre enfocament en la pronunciació a través del mètode verb-tonal de correcció fonètica.

El conjunt d’articles del bloc dels estudiants (« Le Monde Fictif ») ara és directament accessible des de la pestanya; n’hi ha prou amb clicar sobre la publicació per veure els clips.

També hem hagut d’adaptar el format a tots els dispositius, especialment a les tauletes i els telèfons mòbils: actualment, més de la meitat dels internautes que han consultat el nostre lloc web ho han fet a partir d’aquests dos dispositius.

Esperem que aquesta simplificació de la nostra pàgina web sigui beneficiosa per a tots!

Tagged ,

Classes de francès en empreses

Fins a la crisi de 2007-2008, les pimes espanyoles i particularment les catalanes, sovint han descuidat o fins i tot ignorat als seus veïns del Nord i del Sud. Però, quan es va desplomar sobtadament el mercat intern, van buscar nous mercats per exportar el que ja no podien vendre a Espanya.

Després, lògicament, van redescobrir al seu veí del Nord, França, que sovint representava un gran mercat. El problema a què es van enfrontar immediatament va ser que els seus empleats sovint no parlaven francès: durant anys, les empreses havien afavorit la formació en anglès per als seus empleats. Sabem que, si el coneixement de l’anglès és necessari, avui ja no n’hi ha prou. Parlant comercialment, és i sempre serà molt més fàcil vendre un producte en l’idioma del client.

A principis de la dècada del 2010, algunes pimes van començar doncs a oferir cursos de francès als seus empleats, principalment als seus comercials. Havent adquirit aquests, els conceptes bàsics de l’idioma i començant a prospectar a França, aquestes companyies ràpidament es van adonar que era relativament fàcil fer negocis amb empreses franceses per dues raons:

  1. Malgrat els prejudicis freqüentment generalitzats, una empresa francesa no té cap sospita ni menyspreu per la qualitat espanyola d’un producte o d’un servei.
  2. Una empresa francesa satisfeta amb el seu proveïdor, generalment busca establir amb ell una veritable relació de confiança, és a dir, que mai competirà sistemàticament amb tots els seus competidors per a cada nova oferta.

Els nostres cursos de francès han estat extraordinàriament positius per a tots els nostres clients. De vegades els resultats han estat espectaculars. Vam començar a formar els col·laboradors de Bundó Display el 2013. En aquell moment, el 10% de la xifra de negocis de l’empresa s’exportava a França. Sis anys després, aquest percentatge supera el 50%!

Els nostres cursos de francès en empreses et permeten exportar millor a França!

 

Tagged ,

L’organització de les vacances pagades a França

Després de 1982, les vacances tenen una durada de cinc setmanes. L’organització material d’aquestes vacances intenta conciliar la prerrogativa patronal de l’organització del treball amb el dret al descans de l’empleat.

L’empresari ha d’establir un sistema específic de vacances, ja sigui per conveni col·lectiu aplicable o bé de manera unilateral, després de la consulta amb els representants del personal i/o del comitè d’empresa. Llevat que l’empresa no tanqui durant les vacances, correspon a l’empresari de fixar l’ordre de les sortides, després de la consulta amb el personal o els seus delegats, tenint en compte les circumstàncies familiars dels beneficiaris i de la durada del seu servei a l’empresa.

Si el treballador  no pot decidir els dies de vacances, ha de tenir com a mínim dotze dies consecutius de vacances i un màxim de 24 dies durant el període legal (de l’1 de maig al 31 d’octubre) o el període de substitució (període legal modificat per un conveni col·lectiu). La 5a setmana o altres vacances suplementàries, com aquelles que compensant la reducció de la jornada laboral s’han d’agafar fora de termini.

L’empleat no pot ajornar les vacances l’any següent o demanar a l’empresari de pagar-les sota la forma d’indemnització. Per tant, el treballador que no hafet tots els seus dies de vacances durant el període corresponent les perd, llevat que sigui l’empresari que l’ha privat de fer-les.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged ,

¿En francès, « convaincant » o « convainquant » ?

De vegades és difícil de distingir la forma verbal de l’adjectiu: els dos es pronuncien exactament igual; en altres paraules, són homòfons. Tot seria més senzill si la seva ortografia també es confongués… però desgraciadament no és el cas! Hem escriure convaincant o convainquant? Quan cal emprar la “u”del radical verbal o, al contrari, no utilitzar-la? Tot dependrà de la funció gramatical de la paraula.

Distingim primer participe présent i gérondif: el gérondif és la forma verbal constituïda pel participe présent precedent de “en“.

Les personnes naviguant en mer Méditerranée savent que cette mer est capricieuse.

Familiarisez-vous avec le format de la leçon en naviguant dans les leçons accessibles au public dans le Centre des enseignants.

Gérondif i participe présent tenen significats diferents però els dos designen una acció que s’està realitzant, són doncs formes verbals. Seran invariables i conservaran la “u” del radical verbal.

Si la paraula expressa un estat, una propietat, és un adjectiu verbal; pot ser variable i perd llavors la seva “u”.

Le personnel navigant doit assurer la sécurité des passagers.

Aquesta regla us permetrà així de distingir fatiguant/fatigant, intriguant/intrigant, provoquant/provocant, convainquant/convaincant, etc.

Un truc: si podeu substituir la paraula per un adjectiu, llavors la paraula no s’escriurà amb la “u”del radical verbal.

Son raisonnement est limpide.

Son raisonnement est convaincant.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

Com pronunciar la grafia “QU” en francès?

Però, com es pronuncia la grafia–qu-en francès: [k] o [kw]? Molts estudiants castellanoparlants i catalanoparlants sovint vacil·len. Simplement, podem dir que, en la majoria dels casos, aquesta grafia es pronuncia[k]: quand, qui, quoi. Atenció: en aquest últim cas, vosaltres sentiu bé [kw] però es deu a la grafia–oi- !

Això és per a les estadístiques! Però, en realitat, quan la paraula encara es percep com un préstec a una llengua estrangera (és a dir, aquí, en llatí), els francesos volen respectar les regles de pronunciació d’aquesta llengua. En el cas que avui ens ocupa, si la paraula que conté la grafia –qu- encara sembla que sigui una paraula culta prestada del llatí, els francesos pronunciaran [kw]. Vegeu per exemple les paraules compostes de aqua (« eau » en llatí): aquarelle, aquaculture, aquagym, etc.

Però això seria massa fàcil! Els mateixos francesos dubten entre dues pronunciacions: aquest dubte és, per cert, un senyal que lentament la paraula s’integra en la llengua i gairebé ja no és percebuda com un préstec. Prenem la paraula quadruple: sentireu alguns francesos pronunciar [k] però altres diran [kwa]!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged ,

Registre col·loquial del camp lèxic del treball en francès

 

Com en tots els idiomes, hi ha moltes paraules i expressions en francès que es refereixen a la feina. Per descomptat, fem servir métier, gagne-pain, també turbin (fins i tot si aquesta última expressió ara és antiga), però utilitzem més sovint job, taf o boulot : aquestes tres paraules, totes col·loquiales, gairebé sempre reemplacen sistemàticament la paraula treball en una conversa espontània entre francesos.

 

Escoltareu doncs frases com:

Je te laisse, je vais au taf.

Il a changé de boulot le mois dernier.

C’est un bon job.

Taf ha donat, lògicament, el verb taffer, és a dir, treballar. El verb que els francesos fan servir gairebé exclusivament és bosser (que, probablement, prové de bosse, és a dir, estar encorbat a la feina). Treballar molt, estar actiu sense parar es diu ne pas chômer.

En ce moment, au boulot, on (ne) chôme pas.

Per contra, no fer res, perdre el temps és glander (d’aquí la paraula glandeur, algú que no fa res).

A l’empresa, el superior jeràrquic és el chef (els estudiants estrangers generalment pensen que aquest títol només s’atribueix al que dirigeix una cuina i no és el cas en absolut). D’una manera col·loquial, els empleats, sovint, es refereixen a ell usant l’anglicisme le boss, o fins i tot le big boss.

En ce moment, le chef, il est vraiment de mauvaise humeur !

Le (big) boss veut tous nous réunir demain matin.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged ,

Usos del pronom personal ON en francès

En francès, el pronom on s’utilitza molt i és important conèixer el seu significat. Molt sovint substitueix al pronom nous:

Cet été, on ira en Estrémadure = Cet été, nous irons en Estrémadure.

Atenció! Cal distingir el significat del pronom on del seu model de conjugació: si on significa generalment nous, el verb que el segueix està conjugat amb la tercera persona del singular i no amb la primera del plural.

Per tant, sobretot no s’ha de dir:

Cet été, on irons en  Estrémadure.

On també pot ser unpronom indefinit útil per expressar generalitats:

On mange bien dans ce restaurant (és a dir: tout le monde mange bien dans ce restaurant).

I el desconegut:

On frappe à la porte (qui? je ne sais pas.)

¿S’ha de dir on o l’on? La presència de l’article l’ davant de on no és gens obligatori i és més freqüent en l’ús formal que en el registre col · loquial. Es tracta d’un vestigi de l’antic francèson era originàriament un nom, que significava “homme” i se’l feia precedir, igual que els altres noms, de l’article. Però l’on també és molt útil per evitar el hiat, que els francesos detesten, com ja hem vist en un post precedent:

Si l’on veut” equival a ” Si on veut “, però és més “agradable” a les orelles franceses!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

E caduca i assimilació regressiva en francès

Avui, un tema una mica tècnic i per tant una mica delicat. Es distingeixen en fonètica dos tipus de consonants: les sonores, que es produeixen utilitzant les cordes vocàliques, i les sordes, per les quals no usem les cordes vocals. En general, a cada consonant sorda correspon una versió sonora i viceversa.

Consonant sonora Consonant sorda
B (Banane)

D (Danemark)

V (Rêve)

Z (Casa)

J (Girafa)

G (Galápagos)

P (Patate)

T (Toronto)

F (France)

S (Suisse)

CH (Chocolata)

K (Cameroun)

En francès, és freqüent que desaparegui a l’oral la e dita caduca o muda (excepte en el sud de França); aquesta desaparició posa llavors en contacte dues consonants.

Ex.: ” Je peux ” es pronuncia ” j’peux ” ; ” je veux ” : ” j’veux ”

Però, és impossible pronunciar una consonant sonora seguida d’una consonant sorda o una consonant sorda seguida d’una consonant sonora: dues consonants de naturalesa diferent no poden ser pronunciades juntes. Per tant, és necessari modificar la naturalesa d’una de les dues consonants: en francès, generalment, és la segona que influencia la primera i que li dóna la seva naturalesa.

– A ” j’peux “, la “j” és sonora i la “p” és sorda; cal fer doncs una modificació. La “p” donarà la seva naturalesa a la “j”, és a dir, que hem de pronunciar la versió sorda de “j”, que és “ch”. Fonèticament, ” j’peux ” serà doncs ” chpeux “.

– A ” j’veux “, la “j” és sonorai la “v” també ho és. No hi ha cap problema, les dues consonants podran pronunciar-se seguides sense efectuar cap canvi.

 

 

 

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , ,