Expressar la causa en francès: à cause de, grâce à, en raison de

En francès, hi ha tradicionalment tres connectors que introdueixen la causa; funcionen de la mateixa manera però són semànticament diferents: à cause de, grâce à i en raison de. À cause de introdueix una causa considerada com negativa per l’emissor:

Les vols à destination de Paris sont annulés à cause de la neige.

Grâce à, per contra, presenta una causa considerada positiva:

Si j’ai réussi à obtenir ce travail, je peux dire que c’est grâce à toi.

En raison de no permet a l’emissor posicionar-se, així doncs presenta la causa de manera neutra, per tant, el presentador del telenotícies dirà:

Aujourd’hui, la circulation des trains de banlieue a été perturbée en raison de la grève des cheminots.

Dir “à cause de” significaria que pren partit i que jutja aquesta vaga d’innecessària, sense fonament, etc.

Aquestes tres expressions van seguides d’un substantiu: *à cause de que*, *grâce à de que* i *en raison de que* no són correctes i, per tant, no es poden utilitzar. Si no coneixeu el substantiu que correspon al verb, sempre es pot utilitzar l’expressió “le fait que“:

Il n’a pas pu la voir à cause de qu’elle est partie.

Il n’a pas pu la voir à cause du fait qu‘elle est partie.

Atenció a la locució dû à: molts catalanoparlants la utilitzen malament.

No podeu col·locar-la a l’inici de la frase (traducció literal de degut a). Dû à segueix al verb être:

Le retard des vols est dû à la neige

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

Expressió de l’oposició: Bien que, Quoique i Malgré

Ja hem tractat en aquest blog l’expressió de l’oposició en francès (veure el nostre post sobre mais i quand même així com el de pourtant). Hi ha d’altres connectors lògics que introdueixen l’oposició.

Bien que i quoique són sinònims (potser quoique s’utilitza menys en l’oral que bien que, però això depèn del parlant i del seu lloc d’origen); l’única dificultat per utilitzar-los és que es necessita conjugar el verb que els segueix en el subjuntiu.

Bien que [=quoique] nous lui ayons conseillé d’appeler un réparateur, il a préféré le faire lui-même.

No s’ha de confondre quoique i quoi que! És un error comú car les dues expressions van seguides de subjuntiu. Quoi que significa quel que soit, peu importe, com a:

Quoi que je fasse, elle n’est jamais contente.

És a dir: Peu importe ce que je fais, elle n’est pas contente.

També podeu introduir l’oposició amb malgré, però heu d’assegurar-vos que li segueixi un substantiu:

Malgré la pluie, le picnic est maintenu.

La locució malgré que (seguida de subjuntiu) és en principi incorrecta (és enutjós pels catalans perquè té l’avantatge de ser molt proper al seu malgrat que!). No obstant això, com una gran majoria de francesos l’ho utilitzen, és difícil negar el seu ús als estudiants de francès llengua estrangera! Malgré que és doncs un sinònim de bien que i de quoique.

Malgré que nous lui ayons conseillé d’appeler un réparateur, il a préféré le faire lui-même.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

Expressar la causa amb “D ‘ autant… que”

Els estudiants de francès llengua estrangera tenen, des de sempre, dificultats per utilitzar (o fins i tot entendre) la conjunció “D’autant… que”. La raó principal és que no hi ha cap traducció en la seva llengua materna. No obstant això, es molt utilitzada en francès, tant en l’oral com en l’escrit, perquè és també una forma de retòrica. De fet, permet afegir una altra causa a una primera causa que pot ser explícita o implícita (cas, per cert, molt comú). Per tant, gràcies a aquesta conjunció, és pot enfortir un argument.

Mai es col loca en el principi de la frase, està situat a l’interior. Sovint s’associa amb termes comparades:

–       d’autant plus/moins + adjectiu + que
–       d’autant plus/moins de + nom + que
–       d’autant (plus/moins) que + proposició

A continuació us presentem alguns exemples per tal d’entendre l’ús d’aquesta combinació.

Le candidat élu était d’autant plus heureux qu’il pensait ne pas pouvoir gagner.

Causa primera de la seva felicitat (no s’expressa, però està implícita): la seva elecció; causa segona: és una sorpresa per a ell, pensava que perdria.

Durant l’épreuve, le cycliste avait d’autant moins de force qu’il s’était mal alimenté la veille.

Causa primera de la seva fatiga (no s’expressa, però està implícita): el seu esforç físic durant la cursa; causa segona: la seva mala alimentació.

Je ne vous en veux pas du tout, d’autant (plus) que personne n’est à l’abri d’une erreur.

Causa primera (no s’expressa, fins i tot implícitament): jo no sóc rancuniós per naturalesa; causa segona: sé que tothom pot cometre errors.

Això és tot per aquest any. Seguim treballant al mes de juliol, però el blog se’n va de vacances!

Bon estiu a tothom!

Tagged , , , ,

Expressar la finalitat amb el connector « histoire de »

En l’ensenyament de la llengua francesa, hi ha algunes paraules o frases que són els grans oblidats. Per què un descuit així? Perquè sovint només s’utilitzen oralment (i, per tant, pertanyen al registre informal) i el idioma d’aprenentatge encara és, freqüentment, la llengua escrita.

Aquest és el cas del connector lògic “histoire de”. A l’oral, “histoire de” competeix amb “pour”. Sembla que alguns parlants només coneguin “histoire de”, convertint-se en un veritable tic de la llengua. Com a “pour”, també introdueix la finalitat. No obstant això, a diferència d’aquest, no pot estar seguit d’un substantiu. Obligatòriament haureu de posar-li darrere un verb en infinitiu.

Je les ai rappelés hier, histoire de voir s’ils se souvenaient de moi.

Nous sommes allés au parc Monceau, histoire de nous aérer un peu.

En general, el parlant assenyala una breu pausa just abans del connector “histoire de” (el que hem assenyalat amb la coma).

En l’escriptura, “histoire de” gairebé mai s’utilitza, seria massa informal. És preferible l’ús de: “pour”, “afin de”, “de façon que”, etc.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

Significat de: ailleurs, par ailleurs, d’ailleurs

Molts estudiants de francès confonen tres expressions que són molt similars perquè estan construïdes a partir de la mateixa paraula: ailleurs; són “ailleurs“, “par ailleurs” i “d’ailleurs“. “Ailleurs” és un adverbi que es podria traduir per “en un altre lloc“.

Le restaurant où nous avons l’habitude d’aller était complet, nous sommes donc allés ailleurs.

Par ailleurs” i  “d’ailleurs” són connectors lògics. “En outre” o “d’autre part” són sinònims de “par ailleurs“. Aquesta frase introdueix un complement d’informació a una afirmació.

L’inscription au club de ping-pong vous permet d’accéder à toutes les installations sportives. Par ailleurs, grâce à elle, vous bénéficierez d’une réduction dans le magasin de sport du quartier.

D’ailleursreforça l’afirmació donada anteriorment:

Il est vrai qu’il aime écrire. D’ailleurs, c’est assez normal puisqu’il vient d’une famille d’écrivains.

El problema és que la distinció entre aquests dos connectors no és fàcil: de vegades els dos són possible!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

El connector de la conseqüència « aussi »

Aussi és una de les primeres paraules que l’alumne troba i memoritza durant la classe de francès:

– J’aime la musique reggae, et toi?

– Moi aussi.

Però aussi té un altre significat que la immensa majoria dels estudiants ignora: és un connector lògic que introdueix la conseqüència:

Il avait manqué son train, aussi il est arrivé en retard (ou: il avait manqué son train, aussi est-il arrivé en retard).

Aquest connector pertany al registre de la llengua formal i, per tant, és poc utilitzat en la forma oral.

El problema és que el significat de aussi difereix segons el seu lloc en la frase: situat després del verb, és un sinònim de également, a l’inici de la frase, significa per consegüent, doncs.

J’ai aussi été au supermarché = j’ai été aussi au supermarché = j’ai été au supermarché aussi.

Però:

Aussi j’ai été au supermarché.

Un error dels hispanoparlants i dels catalanoparlants és imitar la sintaxi de la seva llengua. També i també es tradueixen per aussi i poden estar col·locats en qualsevol lloc de la frase, però és freqüent que estiguin situats a l’inici. L’estudiant que traduirà literalment tendirà a començar la seva frase per aussi sense adonar-se que el significat canvia llavors. Estigueu atents doncs a l’hora d’utilitzar aussi!

En els nostrecursos de francès per a empresestambé s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

Cartesianisme i connectors lògics en francès

Els francesos són cartesians, història i tradició obliguen; si fins i tot són tan impulsius, història i revolucions també obliguen!

En qualsevol cas organitzen el seu pensament al voltant de connexions lògiques que verbalitzen gairebé sempre: són els famosos connectors lògics que expressen l’oposició, la concessió, la causa, la conseqüència, l’objectiu (veure la nostra secció “Connectors”). Per comunicar eficaçment amb els francesos en la seva llengua, convé no només de parlar bé la llengua sinó també d’adoptar el millor possible les seves formes i esquemes de pensament. Si no, el risc és gran, en el millor dels casos, que no us entenguin bé, i en el pitjor dels casos, que desconfiïn d’un discurs que els semblarà ser propi d’un amateur o d’una barroeria plena d’aproximacions.

El seu pensament parteix sempre d’allò que les coses haurien de ser i no del que són; de vegades la teoria els interessa més que la realitat, és el que els oposa al pragmatisme anglosaxó (aquesta oposició està perfectament il·lustrada en una broma anglesa: Un dia, es prova a un francès que Déu existeix, a la qual cosa el francès respon : “D’acord, existeix realment, però… en teoria?”).

Cada vegada que sigui possible, sembreu el vostre discurs en francès de connectors lògics: el vostre interlocutor us estarà sempre agraït.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

L’expressió de l’oposició gràcies a “pourtant”

Nombrosos hispanoparlants i catalanoparlants s’equivoquen regularment sobre l’ús de pourtant en francès. És veritat que les llengües semblen, de vegades, prendre un maliciós plaer a posar-nos paranys.

Pourtant és un fals amic: no és ni por lo tanto en castellà, ni per tant en català, encara que sembli ser la seva traducció literal. De fet, a l’origen, ho era : el sentit antic de pourtant és: per això, per aquesta raó. Avui, aquesta significació és del tot inusitada.

La confusió és encara més lamentable en la mesura que aquestes tres expressions són totes elles connectors lògics en la seva llengua. Però por lo tanto i per tant continuen introduint una conseqüència mentre que pourtant s’ha convertit en un connector lògic d’oposició; és un sinònim de malgrat allò i tanmateix:

– Cette plante ne pousse pas; pourtant je l’arrose.

Pourtant és molt sovint associat a l’oral a et:

– Cette plante ne pousse pas, et pourtant je l’arrose.

L’expressió et pourtant es pot, fins i tot, utilitzar sola, sota la forma exclamativa:

– Qu’est-ce quelle a ta plante? Elle semble toute sèche.

Et pourtant! Je l’arrose tous les jours!

Aquí, entre “Et pourtant!” i “Je l’arrose tous les jours!”, el locutor farà, de forma natural, una pausa més o menys marcada segons el grau de sorpresa i d’incomprensió que vulgui subratllar.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

Expressar la conseqüència gràcies a “du coup”

Segur que coneixeu nombrosos connectors lògics de conseqüència: donc, alors, par conséquent, ainsi… n’existeix un altre que pocs estudiants de francès llengua estrangera coneixen: és du coup (per això).

Aquesta expressió és molt utilitzada, cada vegada més utilitzada i, fins i tot, segons l’opinió d’alguns, massa utilitzada: això esdevé un tic o una mania sembrar les frases amb du coup. Heu de parar atenció i reservar el seu ús per a les situacions informals i essencialment a l’oral: l’expressió és familiar.

És quasi un sinònim de par conséquent – el qual, no és utilitzat a l’oral. Es diu de vegades que du coup s’utilitza quan la conseqüència és inesperada. No és del tot exacte. Utilitzant aquesta expressió, simplement feu semblant de creure que la conseqüència de la primera proposició és única i, al cap i a la fi, lògica.

A :

Il y avait une promotion sur les portables du coup j’en ai acheté un.

no hi ha relació de causa efecte entre l’afirmació i l’acció: no és perquè hi hagi una promoció que, automàticament, es compri un portàtil. I, tanmateix, és el que dieu, el que us permet legitimar la vostra acció (aquí la vostra compra): heu tingut raó, era normal comprar-ne un ja que hi havia una promoció.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

Connectors : l’oposició gràcies a “mais” i “quand même”

Per expressar l’oposició, el francès posseeix nombrosos connectors però molts d’ells són més utilitzats en l’escrit, com cependant, en dépit de, toutefois… A l’oral, podeu usar i abusar del mais associant-lo a quand même. Molt pocs estudiants saben fins a quin punt els francesos utilitzen aquestes dues locucions.

Els podeu utilitzar de manera separada:

– Je lui ai dit que c’était dangereux mais il est parti.
– Je lui ai dit que c’était dangereux: il est quand même parti.

Sovint s’associen a l’oral:

– Je lui ai dit que c’était dangereux mais il est quand même parti. (o: il est parti quand même)

En aquest cas, quand même ve a reforçar el mais i emfatitza l’oposició; una mica com, a l’oral, es fan repeticions no necessàries: Paul, il est parti avec sa voisine, o: Le livre, tu me le rends demain, d’accord?

Per utilitzar bé quand même, heu de col•locar-lo després del verb:

– *Il n’a pas le permis, quand même il conduit* n’est pas possible.
– Il n’a pas le permis (mais) il conduit quand même.

Quand même és utilitzat igualment per ensenyar el seu descontentament. Imagineu que us empenyen una mica bruscament en una cua; us gireu i dieu arrufant les celles a la persona situada al vostre darrere: “Quand même!”

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,