Expressar la causa amb “D ‘ autant… que”

Els estudiants de francès llengua estrangera tenen, des de sempre, dificultats per utilitzar (o fins i tot entendre) la conjunció “D’autant… que”. La raó principal és que no hi ha cap traducció en la seva llengua materna. No obstant això, es molt utilitzada en francès, tant en l’oral com en l’escrit, perquè és també una forma de retòrica. De fet, permet afegir una altra causa a una primera causa que pot ser explícita o implícita (cas, per cert, molt comú). Per tant, gràcies a aquesta conjunció, és pot enfortir un argument.

Mai es col loca en el principi de la frase, està situat a l’interior. Sovint s’associa amb termes comparades:

–       d’autant plus/moins + adjectiu + que
–       d’autant plus/moins de + nom + que
–       d’autant (plus/moins) que + proposició

A continuació us presentem alguns exemples per tal d’entendre l’ús d’aquesta combinació.

Le candidat élu était d’autant plus heureux qu’il pensait ne pas pouvoir gagner.

Causa primera de la seva felicitat (no s’expressa, però està implícita): la seva elecció; causa segona: és una sorpresa per a ell, pensava que perdria.

Durant l’épreuve, le cycliste avait d’autant moins de force qu’il s’était mal alimenté la veille.

Causa primera de la seva fatiga (no s’expressa, però està implícita): el seu esforç físic durant la cursa; causa segona: la seva mala alimentació.

Je ne vous en veux pas du tout, d’autant (plus) que personne n’est à l’abri d’une erreur.

Causa primera (no s’expressa, fins i tot implícitament): jo no sóc rancuniós per naturalesa; causa segona: sé que tothom pot cometre errors.

Això és tot per aquest any. Seguim treballant al mes de juliol, però el blog se’n va de vacances!

Bon estiu a tothom!

Tagged , , , ,

Expressar la finalitat amb el connector « histoire de »

En l’ensenyament de la llengua francesa, hi ha algunes paraules o frases que són els grans oblidats. Per què un descuit així? Perquè sovint només s’utilitzen oralment (i, per tant, pertanyen al registre informal) i el idioma d’aprenentatge encara és, freqüentment, la llengua escrita.

Aquest és el cas del connector lògic “histoire de”. A l’oral, “histoire de” competeix amb “pour”. Sembla que alguns parlants només coneguin “histoire de”, convertint-se en un veritable tic de la llengua. Com a “pour”, també introdueix la finalitat. No obstant això, a diferència d’aquest, no pot estar seguit d’un substantiu. Obligatòriament haureu de posar-li darrere un verb en infinitiu.

Je les ai rappelés hier, histoire de voir s’ils se souvenaient de moi.

Nous sommes allés au parc Monceau, histoire de nous aérer un peu.

En general, el parlant assenyala una breu pausa just abans del connector “histoire de” (el que hem assenyalat amb la coma).

En l’escriptura, “histoire de” gairebé mai s’utilitza, seria massa informal. És preferible l’ús de: “pour”, “afin de”, “de façon que”, etc.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

Significat de: ailleurs, par ailleurs, d’ailleurs

Molts estudiants de francès confonen tres expressions que són molt similars perquè estan construïdes a partir de la mateixa paraula: ailleurs; són “ailleurs“, “par ailleurs” i “d’ailleurs“. “Ailleurs” és un adverbi que es podria traduir per “en un altre lloc“.

Le restaurant où nous avons l’habitude d’aller était complet, nous sommes donc allés ailleurs.

Par ailleurs” i  “d’ailleurs” són connectors lògics. “En outre” o “d’autre part” són sinònims de “par ailleurs“. Aquesta frase introdueix un complement d’informació a una afirmació.

L’inscription au club de ping-pong vous permet d’accéder à toutes les installations sportives. Par ailleurs, grâce à elle, vous bénéficierez d’une réduction dans le magasin de sport du quartier.

D’ailleursreforça l’afirmació donada anteriorment:

Il est vrai qu’il aime écrire. D’ailleurs, c’est assez normal puisqu’il vient d’une famille d’écrivains.

El problema és que la distinció entre aquests dos connectors no és fàcil: de vegades els dos són possible!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

El connector de la conseqüència « aussi »

Aussi és una de les primeres paraules que l’alumne troba i memoritza durant la classe de francès:

– J’aime la musique reggae, et toi?

– Moi aussi.

Però aussi té un altre significat que la immensa majoria dels estudiants ignora: és un connector lògic que introdueix la conseqüència:

Il avait manqué son train, aussi il est arrivé en retard (ou: il avait manqué son train, aussi est-il arrivé en retard).

Aquest connector pertany al registre de la llengua formal i, per tant, és poc utilitzat en la forma oral.

El problema és que el significat de aussi difereix segons el seu lloc en la frase: situat després del verb, és un sinònim de également, a l’inici de la frase, significa per consegüent, doncs.

J’ai aussi été au supermarché = j’ai été aussi au supermarché = j’ai été au supermarché aussi.

Però:

Aussi j’ai été au supermarché.

Un error dels hispanoparlants i dels catalanoparlants és imitar la sintaxi de la seva llengua. També i també es tradueixen per aussi i poden estar col·locats en qualsevol lloc de la frase, però és freqüent que estiguin situats a l’inici. L’estudiant que traduirà literalment tendirà a començar la seva frase per aussi sense adonar-se que el significat canvia llavors. Estigueu atents doncs a l’hora d’utilitzar aussi!

En els nostrecursos de francès per a empresestambé s’aprèn això!

Tagged , , , , ,

Cartesianisme i connectors lògics en francès

Els francesos són cartesians, història i tradició obliguen; si fins i tot són tan impulsius, història i revolucions també obliguen!

En qualsevol cas organitzen el seu pensament al voltant de connexions lògiques que verbalitzen gairebé sempre: són els famosos connectors lògics que expressen l’oposició, la concessió, la causa, la conseqüència, l’objectiu (veure la nostra secció “Connectors”). Per comunicar eficaçment amb els francesos en la seva llengua, convé no només de parlar bé la llengua sinó també d’adoptar el millor possible les seves formes i esquemes de pensament. Si no, el risc és gran, en el millor dels casos, que no us entenguin bé, i en el pitjor dels casos, que desconfiïn d’un discurs que els semblarà ser propi d’un amateur o d’una barroeria plena d’aproximacions.

El seu pensament parteix sempre d’allò que les coses haurien de ser i no del que són; de vegades la teoria els interessa més que la realitat, és el que els oposa al pragmatisme anglosaxó (aquesta oposició està perfectament il·lustrada en una broma anglesa: Un dia, es prova a un francès que Déu existeix, a la qual cosa el francès respon : “D’acord, existeix realment, però… en teoria?”).

Cada vegada que sigui possible, sembreu el vostre discurs en francès de connectors lògics: el vostre interlocutor us estarà sempre agraït.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

L’expressió de l’oposició gràcies a “pourtant”

Nombrosos hispanoparlants i catalanoparlants s’equivoquen regularment sobre l’ús de pourtant en francès. És veritat que les llengües semblen, de vegades, prendre un maliciós plaer a posar-nos paranys.

Pourtant és un fals amic: no és ni por lo tanto en castellà, ni per tant en català, encara que sembli ser la seva traducció literal. De fet, a l’origen, ho era : el sentit antic de pourtant és: per això, per aquesta raó. Avui, aquesta significació és del tot inusitada.

La confusió és encara més lamentable en la mesura que aquestes tres expressions són totes elles connectors lògics en la seva llengua. Però por lo tanto i per tant continuen introduint una conseqüència mentre que pourtant s’ha convertit en un connector lògic d’oposició; és un sinònim de malgrat allò i tanmateix:

– Cette plante ne pousse pas; pourtant je l’arrose.

Pourtant és molt sovint associat a l’oral a et:

– Cette plante ne pousse pas, et pourtant je l’arrose.

L’expressió et pourtant es pot, fins i tot, utilitzar sola, sota la forma exclamativa:

– Qu’est-ce quelle a ta plante? Elle semble toute sèche.

Et pourtant! Je l’arrose tous les jours!

Aquí, entre “Et pourtant!” i “Je l’arrose tous les jours!”, el locutor farà, de forma natural, una pausa més o menys marcada segons el grau de sorpresa i d’incomprensió que vulgui subratllar.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

Expressar la conseqüència gràcies a “du coup”

Segur que coneixeu nombrosos connectors lògics de conseqüència: donc, alors, par conséquent, ainsi… n’existeix un altre que pocs estudiants de francès llengua estrangera coneixen: és du coup (per això).

Aquesta expressió és molt utilitzada, cada vegada més utilitzada i, fins i tot, segons l’opinió d’alguns, massa utilitzada: això esdevé un tic o una mania sembrar les frases amb du coup. Heu de parar atenció i reservar el seu ús per a les situacions informals i essencialment a l’oral: l’expressió és familiar.

És quasi un sinònim de par conséquent – el qual, no és utilitzat a l’oral. Es diu de vegades que du coup s’utilitza quan la conseqüència és inesperada. No és del tot exacte. Utilitzant aquesta expressió, simplement feu semblant de creure que la conseqüència de la primera proposició és única i, al cap i a la fi, lògica.

A :

Il y avait une promotion sur les portables du coup j’en ai acheté un.

no hi ha relació de causa efecte entre l’afirmació i l’acció: no és perquè hi hagi una promoció que, automàticament, es compri un portàtil. I, tanmateix, és el que dieu, el que us permet legitimar la vostra acció (aquí la vostra compra): heu tingut raó, era normal comprar-ne un ja que hi havia una promoció.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

Connectors : l’oposició gràcies a “mais” i “quand même”

Per expressar l’oposició, el francès posseeix nombrosos connectors però molts d’ells són més utilitzats en l’escrit, com cependant, en dépit de, toutefois… A l’oral, podeu usar i abusar del mais associant-lo a quand même. Molt pocs estudiants saben fins a quin punt els francesos utilitzen aquestes dues locucions.

Els podeu utilitzar de manera separada:

– Je lui ai dit que c’était dangereux mais il est parti.
– Je lui ai dit que c’était dangereux: il est quand même parti.

Sovint s’associen a l’oral:

– Je lui ai dit que c’était dangereux mais il est quand même parti. (o: il est parti quand même)

En aquest cas, quand même ve a reforçar el mais i emfatitza l’oposició; una mica com, a l’oral, es fan repeticions no necessàries: Paul, il est parti avec sa voisine, o: Le livre, tu me le rends demain, d’accord?

Per utilitzar bé quand même, heu de col•locar-lo després del verb:

– *Il n’a pas le permis, quand même il conduit* n’est pas possible.
– Il n’a pas le permis (mais) il conduit quand même.

Quand même és utilitzat igualment per ensenyar el seu descontentament. Imagineu que us empenyen una mica bruscament en una cua; us gireu i dieu arrufant les celles a la persona situada al vostre darrere: “Quand même!”

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,

Ús dels connectors en francès

Même si, pourtant, du coup, quand même, donc, certes, orels francòfons sembren d’una forma natural les seves converses amb un nombre impressionant de connectors lògics (VEURE la nostra Secció CONNECTORS). Altres llengües escullen ometre’ls clarament o almenys no en fan tal ús, ja que pot semblar abusiu. Potser encara és en això una herència del pensament de Descartes del qual la frase més cèlebre, com per casualitat, és “Je pense donc je suis”.

Tots els arguments d’un raonament s’encadenen els uns amb els altres per una relació de causa i efecte, d’oposició, de concessió, d’objectiu. Per als francòfons, expressar gairebé sistemàticament totes aquestes relacions per un connector obliga el locutor a un pensament metòdic i permet a l’oient seguir millor el raonament de l’altre.

Certs connectors permeten anunciar amb antelació la marxa del seu pensament i creen expectatives en l’oient. És, per exemple, el cas de certes, que requereix 3 etapes:

1. Certes + anunci d’una afirmació
2. Mais + objecció a aquesta afirmació
3. Donc + conseqüència d’aquesta objecció

Començant una frase per certes, anuncieu automàticament les etapes 2 i 3 i el vostre interlocutor voldrà saber necessàriament on voleu arribar. Amb un francòfon, intenteu utilitzar certes ometent les 2 últimes etapes i espereu. Immediatament veureu la cara de sorpresa barrejada d’incomprensió del vostre interlocutor: espera la continuació!!

Com més el discurs es defineix com a demostratiu i formal (presentació de projectes, anàlisi de resultats, etc.), més els connectors són proporcionalment nombrosos. Saber utilitzar bé els connectors millora sensiblement la vostra comunicació amb els francòfons.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged ,

Fer una presentació en una empresa francesa

Què de més trivial que fer una presentació en el marc del seu treball? Llavors es podria pensar que fer-la a França o a Espanya importa poc. Error. Molt sovint, és diferent d’un país a l’altre. A França, es fa molt més atenció a la forma i a les tècniques de presentació en les quals tots els francesos han estat alimentats durant la seva escolaritat.

S’espera doncs que respecteu certes regles importants. Anuncieu, en primer lloc, l’assumpte de la vostra presentació i després el pla que seguireu (i tot seguit pareu esment). És una manera d’indicar el camí que facilita, així, l’escolta dels vostres oients, si no corren el risc de sentir-se perduts. Si perden el fil del vostre discurs (per la seva pròpia distracció o perquè no l’entenen), això també els permetrà tornar més fàcilment a la vostra presentació.

Seguidament, desenvolupeu la vostra argumentació de la manera més lògica possible: els francesos són sensibles a això (recordeu-vos-en que són els fills de Descartes). Utilitzeu connectors lògics: donc, étant donné que, grâce à, etc., col·locant-los tan assenyadament com El Petit Polze sembra les seves pedres. Feu un esforç de claredat: els francesos es transmeten de generació en generació des de Boileau que “el que es concep bé s’expressa clarament”. Per a ells, la forma és sempre el reflex del fons.

Us podreu familiaritzar amb aquestes tècniques amb un mètode que prepara al Dalf C1.

El defecte d’aquesta visió de les coses és que el discurs s’assembla de vegades a una petxina buida: forma atractiva, argumentació lògica, però el contingut és inexistent o mediocre. No s’és lluny, aquí, dels sofistes grecs! Però és una altra historia…

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , ,