No confondre les paraules mieux i meilleur en francès

Un error molt comú dels estudiants catalanoparlants de francès com a llengua estrangera és la confusió entre mieux i meilleur. L’explicació és molt senzilla: no hi ha cap diferència entre aquestes dues paraules en català. Així, mieux i meilleur es tradueixen com millor.

En francès, mieux és el comparatiu (o superlatiu) de l’adverbi bien; meilleur és el comparatiu (o superlatiu) de l’adjectiu bon. Si no estàs segur de quina forma usar, el truc consisteix a eliminar la comparació per a trobar la frase inicial.

Per exemple, hauries de dir: « Depuis quelques mois, il parle mieux » o « Depuis quelques mois, il parle meilleur » ? Només recorda que en absència de qualsevol comparació diries: « Il parle bien » (i no *il parle bon*). Per tant, la frase correcta seria: « Depuis quelques mois, il parle mieux ». Probablement és una mica laboriós, però almenys ja no correràs el risc d’equivocar-te!

Finalment, queda recordar que, en ser bon i meilleur adjectius, variaran en gènere i número: bon(ne)(s) et meilleur(e)(s).

Une bonne pizza et Les meilleures pizzas du quartier.

No obstant això, les pronunciacions de meilleur, meilleure, meilleurs i meilleures són idèntiques!

Quant a mieux, al ser un adverbi, és invariable i sempre s’escriu amb una x final.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Dues expressions col·loquials són molt utilitzades pels francòfons per referir-se a les seves activitats professionals. La paraula « boîte », amb el seu accent circumflex a la i, ja s’utilitzava en francès al segle XII. Derivaria del gal·loromà  buxita, que vindria del llatí buxus, el boix del qual es feien certes capses i que va donar l’equivalent anglès box (ja hem vist que moltes paraules angleses deriven directament del francès).

« Boîte »  va designar primer, en diversos argots, un lloc tancat, on s’està atapeït, tancat (penseu que boîte es convertiria més tard en un sinònim de discoteca), incòmode i… on, finalment, es treballa. Per tant, la paraula ha acabat designant comunament una empresa: « Je viens de changer de boîte » (Acabo de canviar d’empresa), « Et ta boîte, ça va ? » (Com va la teva empresa?), etc. És important saber: en una conversa espontània, els francesos prefereixen parlar de boîte que d’empresa.

Però què es fa a una empresa? Es treballa, és clar. Però, millor encara, « on bosse » (es treballa) o « on taffe » (els dos verbs són sinònims i col·loquials). « Taffer » ve de « taf »,  sinònim col·loquial de feina:  « Et ton taf, ça va ? » (Va bé a la teva feina ?), « Désolé, je ne peux pas, j’ai trop de taf. » (Ho sento, no puc, tinc massa feina). L’origen de la paraula  « taf » és fosc: un acrònim de « Travail À Faire » (treball per fer) donat pels professors? O és una paraula que ve de l’antic argot dels lladres, el taf que designa la part del botí, per tant la recompensa per una feina? No confongueu taf amb la taffe: aquesta última, també col·loquial, es refereix a una calada de cigarreta!

Per descomptat, pots trobar aquestes dues paraules a la mateixa frase: « Dans ma nouvelle boîte, on taffe jamais le vendredi après-midi ! » (A la meva nova empresa, mai treballem els divendres a la tarda!).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Aquest any se celebra el 400è aniversari del naixement de Molière; aquest geni no només va deixar la seva petjada a la història del teatre, sinó que també va deixar moltes expressions en francès; els francesos les repeteixen sovint, sense saber que ell n’és l’autor.

És el cas de « tarte à la crème » (pastís de crema). Aquesta expressió designa un clixé, una fórmula socorreguda i sense sentit.

« La transition numérique c’est le sujet tarte à la crème qu’on nous sert matin, midi et soir, du magazine Management au journal télévisé de Jean-Pierre Pernot sur TF1 », décoche d’entrée Mathias Crouzet.

El seu origen es troba a l’obra L’école des femmes. Un dels personatges, Arnolphe, explica que la dona ideal ha de ser tan ignorant, que en el joc del corbillon (joc en què calia respondre amb noms rimant on), respondrà « Une tarte à la crème »  a la pregunta « Qu’y met-on ? ».

Alguns crítics van considerar que aquesta rèplica era massa prosaica i no era adequada per a una obra de teatre. A La critique de l’école des femmes, per provocació, Molière acumula els « tarte à la crème » a les rèpliques dels seus personatges i obté així un efecte còmic amb la repetició.

« Que diable allait-il faire dans cette galère ? »  (Què dimonis feia en aquesta galera?) s’ha convertit en una expressió corrent. Significa «Per què s’ha ficat en un embolic com aquest?». Està presa de les Fourberies de Scapin (Molière la va prendre prestada d’un altre autor però va ser ell qui la va popularitzar). Léandre, fill de Géronte, necessita diners, però el seu pare es nega. El seu criat, Scapin, té la idea d’una estratagema. Fa creure a Géronte que Léandre va entrar en una galera turca i que, salpant seguidament el capità, va ser segrestat. Léandre només serà alliberat si paga 500 escuts. Géronte, compleix, però cada vegada, al moment de lliurar la suma a Scapin, repeteix, desesperatper haver-se de desprendre dels seus diners: « Que diable allait-il faire dans cette galère ? ». El que és còmic, novament aquí, és la repetició.

Mais que diable est-il allé faire dans cette galère ? En disant cela je pense bien sûr à Thierry Henry. Il n’aurait sans doute jamais dû aller jouer au F.C. Barcelone, ou plutôt il aurait dû y aller plus tôt dans sa carrière. (Agora vox, Escatafal, 14/03/2008)

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

No és estrany que una empresa subministri a un assalariat un cotxe de companyia. Aquest ha de distingir-se del cotxe d’empresa, que està a disposició del treballador només per als desplaçaments de treball i ha de ser tornat al final de la jornada laboral.

El cotxe de companyia és considerat, en dret fiscal, com un salari en espècie. Es tracta, en efecte, d’una remuneració (lliurament d’un bé, d’un servei, o una remuneració en metàl·lic) destinada a cobrir una despesa personal, privada o professional, de l’assalariat. Aquest lliurament és, o gratuït, o bé mitjançant una participació de l’assalariat inferior al seu valor real: a França, s’assimila doncs a un complement de remuneració. Per aquest motiu, aquesta remuneració està sotmesa a cotitzacions socials i a l’impost sobre la renda.

S’acumulen totes les despeses de l’any (despeses de l’assegurança, manteniment, despeses de carburant, interessos del préstec, si n’hi ha, o un lísing, taxa sobre els cotxes d’empresa, despeses de tinença de vehicle durant el primer any) després calculem el salari en espècie aplicant sobre això un coeficient de quilometratge (el que suposa fer constantment una llista): quilometratge privat/quilometratge total. Només els quilometratges privats seran salaris en espècie.

El pagament dels àpats i el lloguer de l’habitatge, així com el subministrament d’eines o instruments de comunicació (telèfon mòbil, ordinador, accés a internet, etc.) també són considerats com a salari en espècie.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Imaginem que sou a França: un dia us conviden a dinar a casa d’un col·lega, client o proveïdor francès amb qui, amb el temps, s’ha fet amic. Has entès bé les regles de la puntualitat i, després d’uns quants càlculs intel·ligents, planeges presentar-te a casa del teu amfitrió uns 15 minuts després de l’hora que t’ha donat (no arribar mai a l’hora exacta seria massa aviat!).

Però, què portaràs? No es pot, com es diu, « arribar amb les mans buides ». Deixa l’ampolla de vi. Encara que això és cada cop més comú entre els joves, continua sent informal. En qualsevol cas, has de conèixer molt bé el teu amfitrió, cosa que no és el cas aquí. De tota manera, com que no saps el que menjaràs, no podràs, per definició, triar el vi més apropiat per al menjar. També renuncia a portar les postres -i especialment aquesta famosa tarte tatin que et queda tan bé. Continua sent massa informal.

I aleshores què? És molt senzill: ofereix flors, del tipus que vulguis. N’hi ha prou de passar per una floristeria el dissabte o el diumenge (dies tradicionals de les reunions familiars) per adonar-se de com és de viva aquesta tradició a França: sovint hi ha cua. Així que planifica amb antelació (si no vols arribar a casa dels teus amfitrions amb 30 minuts de retard i aquesta vegada trencar la primera regla…).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Una part important del lèxic de l’anglès procedeix directament del francès. Quan això s’explica als estudiants, de vegades no poden evitar pensar que, definitivament, aquests francesos són pretensiosos i arrogants! Però no hi ha res més cert i això s’explica fàcilment.

Quan Guillem, duc de Normandia, va conquistar Anglaterra el 1066, el francès es va convertir en la llengua de la noblesa a tot el regne. Només cal recordar que el lema de la monarquia britànica continua sent avui dia en francès: « Dieu et mon droit » (« Déu i el meu dret »). El lema de l’Ordre de la Garrotera fundada per Eduard III el 1348 també està en francès: « Honi soit qui mal y pense » (« Que la vergonya caigui sobre aquell que hi pensi malament »).

A partir d’aquí, el francès s’ha estès a tots els nivells de la societat i la llengua anglesa, sobretot des del punt de vista del lèxic, s’ha vist fortament influenciada pel francès: actualment, se sol estimar que almenys 30% del vocabulari anglès és d’origen francès (alguns lingüistes eleven la xifra a dos terços!).

Explicar això als estudiants no és per gaudir amb el fet que el francès té la seva part a la lingua franca actual. Es tracta, en primer lloc, de posar les coses al seu lloc (molts pensen que el que va passar va ser el contrari, és a dir, que és l’anglès qui ha donat al francès totes les paraules que tenen en comú). En segon lloc, és sobretot perquè els estudiants que tinguin la possibilitat de conèixer tots dos idiomes puguin passar intel·ligentment els seus coneixements de l’anglès al francès i viceversa.

Penseu que, fins i tot en l’àmbit del lèxic econòmic i financer, domini anglosaxó si n’hi ha, la influència del francès a l’anglès és notable: payer (to pay), dette (debt), entreprise (enterprise), monnaie (money), etc.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Els francesos sempre veuen el got mig buit (en lloc de veure’l mig ple)? De tota manera, el que és cert és que molt sovint s’expressen amb la negació. I no només en l’àmbit professional!

Així doncs penseu: en lloc de “c’est bon marché” que els estudiants de francès llengua estrangera sempre utilitzen, ells diuen: “c’est pas cher!”. I tanmateix, “c’est bon marché” és perfectament correcte. Per què llavors: “c’est pas cher”? És un misteri!

Basant-se en el mateix model, escoltareu: “c’est pas possible”, “c’est pas vrai” per “c’est incroyable”, “c’est pas bon” per “c’est incorrect”, “c’est pas grave” per a tranquil·litzar algú i dir-li que no es preocupi, “c’est pas dans mon budget” per “c’est trop cher pour moi”, “il est pas grand” en lloc de “il est petit”, o “c’est pas joli” quan es podria dir “c’est laid” però se’ls sent dir “c’est moche”. Igualment, quan les temperatures són fresques, inclús fredes, “il fait froid” seria massa senzill. No, haureu de dir com ells: “il fait pas chaud”! Aquesta mania d’expressar-se amb la negació els empeny inclús de vegades al paroxisme i a pronunciar frases com “Ce n’est pas inexact”!

Per a vosaltres que esteu aprenent francès, això pot ser un avantatge: en lloc de memoritzar les parelles antònimes del lèxic, podeu estar satisfets de recordar una versió i utilitzeu la negació quan sigui necessari. Ce n’est pas compliqué !

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Per Nadal, a França, la tradició dicta que l’àpat acabi amb unes postres anomenades « bûche » (literalment “tronc”). La seva forma, com el seu nom, evoca el tros de fusta tallada que es crema a la xemeneia. No obstant això, no va ser fins al segle XIX quan va néixer aquest pastís, i mentre la població deixava progressivament d’escalfar-se amb llenya, aquesta nova pastisseria ens unia a una tradició mil·lenària: cremar un bonic tronc per Nadal. Aquesta tradició que celebra l’arribada del solstici d’hivern és, per cert, àmpliament compartida per molts pobles. Per exemple, el « Caga Tió», a Catalunya i a l’Aragó, és un tronc decorat amb ulls, nas i boca i cobert amb una barretina. Se l’alimenta i, el dia de Nadal, els nens el colpegen amb pals cantant amb l’esperança que defequi regals (generalment llaminadures).

El pastís s’elabora tradicionalment a partir d’un pa de pessic cobert de crema de mantega i decorat amb fulles de grèvol. Però avui dia, molts pastissers estan reinventant la bûche i es pot trobar en una multitud de formes.

Dues expressions amb la paraula « bûche », que no tenen res a veure amb les tradicions que acabem d’esmentar:

Dormir comme une bûche : dormir molt profundament.

(se) prendre une bûche (familiar): caure.

Us desitgem unes bones festes!

Hi ha moltes expressions sobre la paraula affaire ; totes elles són molt comunes en el francès d’ús quotidià i…en el français des affaires (francès de negocis)!

Quan la paraula affaire s’utilitza en singular, cal distingir primer entre « faire affaire avec » amb « faire l’affaire » :

Nous avons finalement fait affaire avec la société X (finalment hem negociat i tancat un acord amb la societat X).

Si vous n’avez pas d’agrafeuse, du scotch fera l’affaire (és a dir, ja ens anirà bé).

La locució « avoir affaire à » significa que heu tingut una relació, un contacte amb una persona per negociar, per exemple:

Pour négocier le renouvellement du contrat, j’ai eu affaire à l’adjoint du directeur financier.

Une affaire pot ser, depenent del context, una molèstia, una situació delicada,  fins i tot un escàndol (penseu en l’affaire Dreyfus a la fi del segle XIX o en l’affaire Gürtel, per exemple) o una oportunitat (comprar un objecte per la meitat del seu valor és doncs une affaire). En cas de problemes, també podeu en faire votre affaire, és a dir, us n’encarregueu personalment.

No us deixeu influenciar per l’anglès, que utilitza la paraula francesa affaire per a les relacions extraconjugals: aquest no és el cas en absolut en francès (es tractaria més aviat d’una aventure, que, hem d’admetre-ho, és molt més romàntic…).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

El nombre de connectors lògics utilitzats pels francesos, tant en escriure com en parlar, sol ser molt gran. Entre ells, un articulador lògic de concessió poc o gens conegut pels estudiants de francès com a llengua estrangera: cela étant. Col·locat al principi d’una frase o d’una proposició, significa « malgré ce qui a été dit ou fait » («malgrat el que s’ha dit o fet») i és sinònim de néanmoins, cependant (tot i això, tanmateix … ). Per tant, pots utilitzar-lo per matisar les teves paraules. En aquesta locució, étant procedeix del participi present de el verb ser:

Les inscriptions sont ouvertes jusqu’au 12 avril. Cela étant, compte tenu de votre situation particulière, nous vous permettons exceptionnellement de vous inscrire jusqu’au 15 inclus.

(Les inscripcions estan obertes fins al 12 d’abril. No obstant això, tenint en compte la seva situació particular, excepcionalment li permetrem inscriure’s fins al dia 15 inclusivament).

També trobem ceci étant, cela dit, ceci dit, o fins i tot una mescla amb cela (ceci) étant dit.

Com passa amb gairebé tots els connectors lògics, tant en francès com en altres idiomes, és possible no formular la segona part de la proposició que introdueixen:

J’ai décidé de partir le 23 au matin. Ceci dit…  (Vaig decidir anar-me’n el 23 al matí. Dit això…).

En aquest últim exemple, l’interlocutor entén perfectament que la persona està disposada a reconsiderar la seva decisió i, per tant, a avançar o retardar la seva sortida. No és necessari verbalitzar-ho. Parlar bé una llengua estrangera a vegades significa també saber callar!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!