A França, s’ofereix muguet el primer de maig

Perquè fa bona olor, es compon de campanetes (les campanes sempre s’han associat amb la bona sort) i era relativament poc freqüent en el sotabosc, el muguet s’ha imposat a poc a poc com la vegetació amulet.

A la fi del segle XIX, una vaga sacseja Chicago provinent d’obrers que reclamen 8 hores de treball diari. En memòria d’aquest dia de reivindicació, la Segona Internacional Socialista a París, que s’havia reunit en honor del centenari de la Revolució Francesa, va fer del primer de maig un dia de lluita mundial per reivindicar la jornada de 8 hores. Aquest dia es dedicarà a les reivindicacions sindicals en els països industrialitzats. A França, el president Vincent Auriol farà que sigui un dia festiu en 1947.

Els obrers estaven acostumats de posar en el seu trau un triangle vermell que recordava la divisió del treball (8 hores de treball, 8 hores de son i 8 hores de lleure) amb motiu de l’1 de maig. De seguida, aquest triangle va ser substituït per una englantina roja. Estant vinculada la fortuna del muguet a l’1 de maig, els treballadors van decidir el 1907 aprofitar-se’n. A partir d’aquest moment portaran el muguet al trau.

L’1 de maig, tothom té el dret de vendre unes branquetes de muguet: només cal estar a 40 metres d’una floristeria.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , , , ,

Les festes nadalenques a l’empresa francesa

Heus aquí les festes nadalenques que s’apropen: què passa d’especial a l’empresa francesa en aquest període?
A risc de decebre-us: no gran cosa! No espereu, per exemple, marxar un dia de la feina amb la vostra cistella de Nadal, com sovint és el costum a Espanya. Però almenys es va al restaurant? Doncs no! És inútil doncs estressar-vos si, de forma particular, voleu reservar una taula al restaurant en aquest període, podeu estar segurs que això no serà un enrenou.

I l’amic invisible? em direu. Tan invisible, a França, que no existeix! No és, en absolut el costum d’oferir un petit regal als seus col·legues de treball, d’una manera “invisible” o no. Fa alguns anys, un francès arribat recentment a Espanya em preguntava de manera una mica abrupta, mentre que es preparava l’amic invisible en el seu departament: “Què és aquesta història?”. Quin tipus de regals es fan? Com conèixer els gustos d’un quasi desconegut? Finalment es revela el nom de “l’amic invisible?”, etc. El seu recel era del tot visible…

Per què doncs hi ha tan poca activitat a l’empresa francesa per les festes nadalenques? És que Nadal és essencialment una festa familiar i el sopar de Cap d’Any està reservat als amics. Més enllà d’aquestes dues festes, la resta no existeix! és a dir, l’empresa i els companys de feina.

Bones festes per a tothom!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged ,

Vals de compra oferts als treballadors amb motiu de les festes de Nadal

Avui, volem presentar-vos una traducció d’un extracte d’un article recent al diari Le Monde (que podeu recuperar en la seva totalitat consultant la web).

A França, el Comitè d’empresa pot oferir vals de compra als empleats. Aquest avantatge hauria d’estar subjecte al pagament de les cotitzacions socials. No obstant això, l’administració ha adoptat en aquest àmbit una certa tolerància.

Arbre NadalDos casos podran presentar-se: els vals inferiors o iguals a 156€ per any i per empleat i els d’un import superior (156€ correspon en el 2014 al 5% del límit màxim mensual de la Seguretat Social). En el primer cas, cap cotització social es reclamarà per part dels organismes socials. En canvi, els vals de compra d’un import superior a 156€ per any i per assalariat estan exempts del pagament de les cotitzacions socials si es compleixen tres condicions:

  1. L’assignació del val de compra ha d’estar vinculada a un esdeveniment particular (el dia de la mare, el dia del pare, l’inici del curs escolar o Nadal). En aquest cas, el llindar de 156€ es té en compte, no durant l’any, però sí per a cada esdeveniment. Per Nadal, si el comitè d’empresa decideix distribuir els vals per al Nadal dels empleats i el dels seus fills, el llindar de 156€ s’aplicarà al treballador i a cadascun dels seus fills fins al seu setzè aniversari.
  2. El val de compra ha de ser utilitzat amb motiu de l’esdeveniment pel qual és ofert. Un val ofert amb motiu de les festes de Nadal ha de ser utilitzat en aquesta ocasió. Ha de precisar la naturalesa del bé que permet comprar. Per exemple, el val de compra ofert per al Nadal dels nens haurà de precisar que pot ser utilitzat per comprar joguines, llibres, o discos.
  3. El valor del val no haurà de sobrepassar 156€ per esdeveniment.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , ,

La propina a França

La propina a FrançaLa propina és una suma de diners que es paga a una persona en reconeixement d’un servei o la qualitat d’aquest: en un principi, com la mateixa paraula indica perfectament, era una beguda que s’oferia en agraïment per un servei prestat o els diners per pagar aquesta beguda. En molts països, aquesta pràctica es tradueix amb la mateixa expressió: a Alemanya, pourboire es diu trinkgeld, literalment, “diners per beure”, com la paraula portuguesa gorjeta. En general, hem oblidat que en espanyol la propina prové d’un antic costum que consistia a beure mig got després d’haver brindat a la salut d’algú i després oferir-li el final del vas.

Però en els restaurants francesos, des de fa temps, els preus inclouen impostos i serveis (al voltant del 15% del preu total ). És per això que els francesos generalment no deixen propina o molt poca. Si vostè viatja a França, no se senti molest per no deixar res -òbviament, si vostè està molt satisfet amb el servei, no hi ha res que s’hi oposi. No obstant això, en algunes situacions, encara és costum deixar una propina. En el teatre, de vegades, un tauler indica clarament que l’empleada està remunerada amb les propines (en cas contrari, no doneu res: l’empleada és assalariada). Sempre es pot arrodonir fins l’euro superior en els taxis i amb els repartidors.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , ,

El estrenes per Nadal

Si us trobeu a França durant el mes de desembre, no us sorprengueu en veure el carter o un bomber vestit d’uniforme trucar a la vostra porta. En aquesta època de l’any s’acostuma a donar les estrenes a algunes professions que treballen per a la comunitat. Escombriaires, carters i bombers van de casa en casa per oferir calendaris per al proper any. Aquests calendaris ràpidament són oblidats en un calaix o darrere d’una porta, de tan horribles i cursis que són: fotos de gatets en fons rosa, retrat del suboficial dels bombers davant de la caserna, etc.

Si bé cada un és lliure de comprar o no el calendari proposat, la majoria de la gent es doblega davant la tradició. Es tracta d’una forma, per aquests empleats poc remunerats, de tenir un complement al sou per al final de l’any. Quant als conserges, els propietaris els solen deixar un sobre en què han deixat un taló o alguns bitllets.

La pregunta que turmenta molts francesos en aquesta època és: quant donar? El preu de compra del calendari és, en efecte, a discreció de cada un. La resposta és simple: en funció dels vostres mitjans econòmics.

Tots els oficis que treballen per a la comunitat no es beneficien d’aquesta tradició. Fa alguns anys, un canal de televisió havia organitzat, amb càmera oculta, la venda a domicili, per part de policies uniformats, de calendaris: en general, no van ser ben rebuts per la població!

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , ,

Oferir flors al vostre amfitrió a França

Imaginem: un company de feina us ha convidat a dinar, client o proveïdor francès amb qui, al cap del temps, heu fet amistat. Sou a França. Teniu ben integrades les regles de puntualitat i, després de calcular sàviament, preveieu d’arribar a casa del vostre amfitrió aproximadament 15mn després de l’hora que us han dit.

Tot està a punt exceptuant una sola cosa : què portareu? No proposeu portar una ampolla de vi! Si això es fa casa vegada més entre els joves, és massa informal. De tota manera, com no sabeu el que menjareu, no podreu, per definició, escollir el vi més apropiat pel menjar. Tampoc proposeu portar les postres –i sobretot la famosa tarte tatin que us queda tan bé. És també massa informal.

Què fer doncs? No podeu, com se sol dir, “arriver les mains vides”. És ben fàcil : oferiu flors, les que volgueu. Només cal passar davant una botiga de flors el dissabte o el diumenge (dies tradicionals de reunions familiars) per adonar-se’n fins a quin punt aquesta tradició és ben viva a França: sovint hi ha cua. Prevegeu doncs una mica de marge (si no voleu arribar a casa del vostre amfitrió 30mn tard i infringir, aquesta vegada, la primera regla…).

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Tagged , ,

Els regals en l’empresa francesa

Pràcticament a  totes les empreses, almenys a partir del moment en què hi ha un Comitè d’Empresa (CE), els pares reben regals per als seus fills quan arriba Nadal; la talla i el valor dels regals varien, és clar, en funció del pressupost del CE. Quan no hi ha CE, és l’amo qui pot oferir directament regals als seus assalariats. Per contra, no espereu cap cistella guarnida i plena d’ampolles, embotits i torrons: aquesta tradició no existeix a França (veure el nostre post precedent).

Aquests regals són, en principi, sotmesos a cotitzacions socials però existeix un sostre: el 2010, són eximits quan no superen el límit de 144 euros per assalariat per a un any civil; el sostre és augmentat en144 euros per nen beneficiari fins als 16 anys complerts.

A més, per beneficiar-se d’aquesta exempció, el regal ha d’estar relacionat amb un dels esdeveniments següents :

  • el naixement
  • el casament
  • la jubilació
  • la festa de les mares i dels pares
  • Santa Catarina i Sant Nicolau
  • Nadal
  • el retorn escolar per als assalariats que tinguin nens

Es poden rebre altres regals però aquests es deixen a la iniciativa dels col·legues. Per a un naixement, un sobre circula, generalment, en els diferents departaments i cadascú hi diposita el que vol. El total permetrà oferir un present en relació amb l’esdeveniment (un cotxet, un escalfa-biberons, etc.) Un casament o la marxa de l’empresa (sigui jubilació o no) també són l’ocasió per oferir un regal.

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Bon any a tothom!

Tagged , , ,

Què fer durant les festes nadalenques a l’empresa francesa?

Heus aquí les festes nadalenques que s’apropen: què passa d’especial a l’empresa francesa en aquest període?
A risc de decebre-us: no gran cosa! No espereu, per exemple, marxar un dia de la feina amb la vostra cistella de Nadal, com és sovint el costum a Espanya. Però almenys es va al restaurant? Doncs no! És inútil doncs estressar-vos si, de forma particular, voleu reservar una taula al restaurant en aquest període: podeu estar segurs que això no serà un enrenou.

I l’amic invisible? em direu. Tan invisible, a França, que no existeix! No és en absolut el costum d’oferir un petit regal als seus col•legues de treball, d’una manera “invisible” o no. Fa alguns anys, un francès arribat recentment a Espanya em preguntava de manera una mica abrupta, mentre que es preparava l’amic invisible en el seu departament: “Que és aquesta història?”. Quin tipus de regals? Com conèixer els gustos d’un gairebé desconegut? Finalment es revela el nom de “l’amic invisible?”, etc. El seu recel era del tot visible…

Per què doncs hi ha tan poca activitat a l’empresa francesa per les festes nadalenques? És que Nadal és essencialment una festa familiar i el sopar de Cap d’Any està reservat als amics. Més enllà d’aquestes dues festes, la resta no existeix! és a dir, l’empresa i els companys de feina

En els nostres cursos de francès per a empreses, també s’aprèn això!

Bones festes a tothom!

Tagged , , ,